Com reconèixer webs, missatges i trucades falses per Nadal, el Black Friday i les rebaixes, i què fer si ja has caigut en una estafa.
Temps de lectura | 4 min.

Desconfia de missatges inesperats que et demanin dades o pagaments urgents, ofertes amb preus anormalment baixos, adreces web que no corresponguin a les oficials i trucades que sol·licitin claus o l'autorització d'operacions. Si tens dubtes, no premis l’enllaç: accedeix a l'empresa o al banc des de la seva web, app o telèfon oficial.
Sabies que als ciberdelinqüents els encanten les dates en què es concentren les compres? Nadal, el Black Friday o les rebaixes són èpoques en les quals augmenten les estafes i els fraus en línia.
Detectar els senyals que ens avisen que podem trobar-nos davant una estafa és una de les millors estratègies que podem seguir per evitar-la.
Entre els mesos de novembre i gener i juliol i agost, tendim a comprar més. Aquesta acumulació de compres ens porta, a més, a fer-ho amb més presses i amb menys atenció.
Aquests són els motius pels quals campanyes com les del Black Friday o Nadal es consideren un dels moments preferits dels ciberdelinqüents per intentar estafar-nos amb les compres. Per tant, no només es multipliquen les finestres d'oportunitat, sinó que també solem baixar la guàrdia per la pressió del temps.
Com que comprem més, rebem un major nombre d'anuncis, enviaments, promocions i missatges de confirmació. Entre tot això, resulta més senzill camuflar trampes perquè els ciberdelinqüents obtinguin el que busquen.
Les trampes que utilitzen els ciberdelinqüents per aconseguir els seus objectius són diverses, però solen repetir alguns patrons i senyals que cal aprendre a distingir.
A continuació, revisarem alguns estafes i fraus vinculats a moments intensius de compres, com Nadal, el Black Friday o les rebaixes.
És un dels fraus més habituals en èpoques de compres intensives com ara Nadal: SMS, whatsapp o correu electrònic que simula haver estat enviat per Correus o una altra empresa de missatgeria i avisa sobre un paquet que no es pot lliurar, ja sigui perquè ha estat retingut a la duana o al mateix vehicle de repartiment.
L'INCIBE documenta algun exemple com el missatge que assegura que falta el número del carrer i porta a una web que imita la de Correus, on es cobren 0,80 euros pel reenviament.
En realitat, aquest petit pagament servia per robar el número de la targeta, la seva data de caducitat i el codi CVV. Altres vegades, el missatge demana descarregar una aplicació o un document que instal·la un programa maliciós.
Quins senyals ens han de fer sospitar? Aquests en són alguns:
Cal recordar que les empreses de missatgeria, els bancs i les administracions públiques no demanen dades ni pagaments a través d’SMS ni de webs enllaçades en un SMS.
Davant d'un SMS inesperat que sol·liciti dades personals, bancàries o un pagament, no premis l’enllaç. Comprova la sol·licitud des de la web o l'aplicació oficial de l'empresa, l'administració o l'entitat bancària, o contacta-hi mitjançant un canal oficial.
Una estafa en línia molt comuna és aquella en què els ciberdelinqüents copien webs de marques conegudes i paguen anuncis perquè apareguin entre els primers resultats del cercador o es mostrin en xarxes socials.
L'INCIBE va documentar el cas d’un usuari que va cercar "sofà econòmic" i va trobar-ne un per 66 euros en una pàgina que imitava la d'una cadena de supermercats, amb un comptador de color vermell que alertava que l'oferta estava a punt de finalitzar. Tot i que la víctima va fer el pagament, el sofà no va arribar mai i el venedor no va respondre a les seves reclamacions.
Hi ha alguns senyals que ens han de portar a desconfiar d'una suposada botiga en línia:
Un altre clàssic de les estafes en línia és un SMS que sembla del banc i avisa d'un càrrec que no reconeixes o d'un compte bloquejat .
En realitat, l’enllaç que conté condueix a una web falsa que sol·licita les claus de la banca en línia, el PIN o el número de telèfon. De vegades, el missatge apareix a la mateixa conversa que els SMS reals del banc. També s'han donat casos en què es proporciona un número de telèfon fraudulent perquè la víctima truqui.
L'engany pot continuar amb una trucada d'un presumpte empleat. Els delinqüents utilitzen una tècnica anomenada spoofing per aparentar que truquen des del número o amb el nom real de l'entitat.
El fals empleat parla de moviments sospitosos i demana claus i signar una suposada anul·lació que, en realitat, és una transferència o qualsevol altra operació bancària. No obstant això, les entitats bancàries no sol·liciten mai codis secrets o dades bancàries així. Per aquest motiu i davant del dubte, és millor penjar la trucada i trucar al número oficial.
Cap senyal per si sola garanteix que una web o botiga en línia siguin segures. Per aquest motiu, cal revisar-les en conjunt i prendre certes precaucions:
En aquesta situació, el més important és actuar amb rapidesa. Aquests són els passos que has de seguir:
Tens diversos recursos a la teva disposició per denunciar estafes i fraus en línia o alertar de la teva sospita d'haver estat víctima perquè et puguin orientar.
Davant de qualsevol sospita de frau o intent de frau, informa’n a la teva entitat bancària. A continuació, presenta una denúncia davant les autoritats policials.
També pots informar a l'INCIBE que has estat víctima d'un frau perquè l'alerta quedi registrada i altres usuaris puguin estar atents per evitar situacions similars.


