Ciberfraus: com protegir-se en l'era digital a partir dels 60

En un món cada vegada més connectat, la digitalització ha comportat grans avantatges, però també nous riscos. Un dels més preocupants és l'augment dels fraus online, que afecten especialment la gent gran.

Amb més temps lliure, més poder adquisitiu i, en alguns casos, menys ús de les tecnologies, aquest col·lectiu ha esdevingut un blanc habitual dels ciberdelinqüents. Però, com operen aquests estafadors i què es pot fer per evitar caure en els seus paranys?

La nova cara del frau

Els fraus ja no es limiten a trucades sospitoses o a correus mal redactats. D'una banda, els ciberdelinqüents usen la tecnologia per enganyar i guanyar-se la confiança de les seves víctimes, però, sobretot, busquen la manipulació i l'engany, influir en la conducta de les persones perquè facin allò que se'ls sol·licita.

Per exemple, un dia podem rebre una trucada d'algú que diu que és un inversor que ens promet grans rendibilitats en molt poc temps. Per això, ens demana fer un pagament i instal·lar-nos una aplicació per gestionar la inversió.

En realitat, el que estem permetent fer és accedir als nostres dispositius i als nostres estalvis. Centenars de persones han caigut en trampes semblants.

Formació i acompanyament: la millor vacuna

Per això, entitats com CaixaBank han llançat projectes específics de conscienciació, com la newsletter CaixaBank Protect, en què s'aborden temes relacionats amb la ciberseguretat amb un llenguatge clar i pròxim. A més, desenvolupen una intensa tasca de divulgació a través de mitjans de comunicació, xarxes socials i conferències.

La conscienciació és la millor eina contra el frau. Amb informació clara, acompanyament i una bona dosi de sentit comú, la gent gran pot navegar amb seguretat en el món digital. Perquè estar connectat no ha de ser sinònim d'estar exposat als fraus.

Els fraus més comuns (i com reconèixer-los)

L'estafa de les falses inversions

Amb l'estafa de les falses inversions, els ciberdelinqüents es fan passar per brokers o gestors d'inversió i contacten amb tu a través de trucades o anuncis online. T'ofereixen una inversió exclusiva amb beneficis ràpids i segurs.

Com detectar-ho: No et precipitis i sospita de promeses irreals. Les inversions segures no garanteixen beneficis ràpids ni extraordinaris.

L'estafa del fill en dificultats

A través d'aplicacions com WhatsApp, en l'estafa del fill que passa una necessitat, una persona contacta simulant ser el fill o familiar de la víctima, l'informa que no té el telèfon i que necessita una transferència de diners urgent amb qualsevol pretext.

Com detectar-ho: Sospita de la urgència i contacta amb el teu familiar al telèfon habitual, tot i que t'hagi dit que li han robat o que no el té a l'abast.

Estafes romàntiques

A través de xarxes socials o aplicacions de cites, l'estafador estableix una relació emocional amb la víctima. Aquest procés es pot allargar al llarg d’uns mesos, durant els quals la relació es consolida de manera digital perquè a l'estafador no li va bé mai fer una trobada física. Després de guanyar-se la confiança de la víctima, comença a demanar diners amb excuses com ara problemes mèdics, viatges o emergències familiars.

Com detectar-ho: Desconfia de persones que no coneixes en persona i que et demanen diners. Consulta amb algú de confiança abans de fer cap mena de pagament.

Falsos premis o herències

Missatges que anuncien que has guanyat un premi o que ets beneficiari d'una herència. Per rebre'l, et demanen pagar una «taxa de gestió» o facilitar les teves dades bancàries.

Com detectar-ho: Si no vas participar en cap sorteig, no pots haver guanyat res. No paguis mai per avançat per rebre un premi.

Ciberseguretat

El fals tècnic, el 'tocomocho' o la sembra: els fraus a sèniors més habituals

Article

Frau a través d'email: phishing

S'anomena phishing i és un dels mètodes més estesos. L'usuari rep un correu que sembla que prové d'una empresa, institució o marca coneguda. El missatge acostuma a incloure un enllaç que condueix a una pàgina falsa, que intenta imitar l'autèntica, amb l'objectiu d'enganyar per obtenir dades confidencials personals o financeres. També poden comportar que fem altres accions, com ara obrir o descarregar arxius maliciosos.

Com detectar-ho: Fixa't en l'adreça d'email del remitent: moltes vegades és sospitosa o conté petites variacions en el domini. No introdueixis mai les teves dades des d'un enllaç rebut per missatge ni descarreguis o obris cap fitxer adjunt o a través de l'enllaç. I, sobretot, estigues alerta davant les urgències si et demanen dades personals o bancàries.

Frau per SMS: pesca per SMS (smishing)

Semblant al phishing, però a través de missatges de text. En el cas de l'smishing, poden suplantar una empresa, institució o marca amb un missatge que insta a actuar de manera urgent. L'enllaç que s'hi inclou condueix a un web fraudulent.

Com detectar-ho: No facis clic a enllaços de missatges no sol·licitats. En cas de dubte, verifica amb l'empresa emissora pels canals oficials. No facilitis mai dades personals ni contrasenyes, ni descarreguis arxius a través dels enllaços.

Frau telefònic (vishing)

Igual que en el cas del phishing o de l'smishing, en el vishing l'estafador truca fent-se passar per un empleat del banc o d'altres empreses, institucions o marques. L'objectiu és que la víctima reveli les seves claus, dades personals o bancàries, que instal·li programari maliciós o, fins i tot, que la víctima faci un pagament (enganyada i manipulada) a petició de l'estafador.

Com detectar-ho: No facilitis mai dades personals o bancàries a tercers a través d'enllaços a emails, SMS o trucades telefòniques. Si tens dubtes, penja i truca tu al número oficial de l'entitat.

Cinc claus per no caure en el parany

1. Desconfia de la urgència: els estafadors sempre tenen pressa. Si algú et diu que has d'actuar «ja» o perdràs alguna cosa, atura't. Verifica la informació amb una font oficial.
2. No comparteixis mai les teves claus: ni el teu banc, ni la policia, ni cap empresa o institució legítima et demanarà cap dada personal o confidencial per telèfon, SMS o email.
3. Compte amb els enllaços: si reps un missatge amb un enllaç sospitós, no hi facis clic. Accedeix sempre als webs escrivint l'adreça directament al navegador o a través de l'app oficial.
4. Verifica trucades i correus: si contacten amb tu des d'una entitat coneguda i et demanen alguna dada que et faci sospitar, penja i truca tu al número oficial.
5. Consulta amb algú de confiança: davant del dubte, parla amb un familiar, amic o, fins i tot, amb el teu banc. Compartir la sospita pot evitar un disgust.

I, si creus que has pogut ser víctima d'un frau, contacta immediatament amb la teva entitat bancària mitjançant els canals oficials.