Maite Cazorla i Aina Ayuso: lideratge dins i fora de la pista

Què tenen en comú dirigir el joc d’un equip, començar de nou en una ciutat desconeguda i afrontar decisions que poden canviar una carrera? Per a Maite Cazorla i Aina Ayuso, la resposta es troba en algunes de les capacitats que han desenvolupat gràcies al bàsquet: observar, adaptar-se al que necessita el grup, confiar i superar els obstacles.

Les dues bases de la selecció espanyola han recorregut ciutats, països i equips. Pel camí han hagut d’abandonar el seu entorn familiar, compaginar estudis i entrenaments, trobar el seu lloc en vestidors nous i afrontar moments d’incertesa.

En l’últim capítol de la segona temporada de ‘Creiem en el bàsquet’, el videopòdcast presentat per Marta Fernández, Cazorla i Ayuso repassen les seves trajectòries, comparteixen algunes lliçons valuoses que han après i les seves sensacions de cara a aquest Mundial.

Créixer lluny de casa: com crear una llar allà on siguis

Maite Cazorla va marxar de les Canàries a Barcelona amb 14 anys per participar en el programa de formació en bàsquet Siglo XXI. “Va ser un procés de maduresa més ràpid del que és normal”, recorda. Després arribaria Oregon, als Estats Units, “on també vaig aprendre moltíssim”.

El suport dels seus germans va ser decisiu. El seu consell es basava en una idea senzilla: podia provar-ho i, si no s’hi adaptava, tornar. Finalment, l’experiència li va permetre créixer com a jugadora i descobrir una altra manera de viure el bàsquet.

Aina Ayuso també va passar per Siglo XXI i per Oregon, fins que es va acabar estabilitzant a Múrcia. “A nivell maduratiu i esportiu, Múrcia ha estat la ciutat més important”, reconeix.

En tots dos casos, van comptar amb una xarxa de suport fonamental: les seves famílies. També van aprendre a construir una llar allà on anessin. Les mudances són una realitat habitual en l’esport professional. Cada canvi obliga a reconstruir rutines, relacions i espais de confiança.

Com ho fan les jugadores professionals de bàsquet? Maite Cazorla procura conèixer les ciutats on viu i trobar llocs que encaixin amb els seus costums: “Com que m’agrada el cafè, busco una cafeteria a prop”.

Ayuso, per la seva banda, intenta transformar com més aviat millor el seu apartament en una casa, un lloc que funcioni com a refugi en acabar els entrenaments.

Per a totes dues, tanmateix, la seva llar és la família i també ho són les amistats. “Casa meva és la meva família, és la meva gent. Tornar i estar amb ells, sigui on sigui”, confessa Cazorla. En això coincideix Ayuso: “És anar a casa teva, amb la teva família, amb els teus amics”, expressa.

L’experiència de viure en molts llocs també canvia la manera d’afrontar els comiats. Amb el pas del temps, expliquen, marxar pot resultar més difícil. “Cada vegada costa més marxar”, admet Ayuso.

Què significa liderar un equip des de la posició de base

Jugar de base requereix una gran capacitat d’adaptació i dots de lideratge. És una posició que actua com una extensió de l’entrenador a la pista i organitza bona part del joc, tal com expliquen Cazorla i Ayuso.

Quines qualitats ha de reunir una bona base per complir la seva missió? Per a Ayuso, flexibilitat i capacitat d’anàlisi. “Per a mi, la base és el comodí. Intentes adaptar-te al que necessita l’equip. També has d’analitzar com estan les jugadores i els partits”, comparteix.

A aquestes característiques, Cazorla hi afegeix l’observació. “Observem molt. Almenys, jo ho faig, fins i tot en la meva vida diària”, indica.

Tornar després d’una lesió: paciència, confiança i treball diari

En la carrera esportiva de les jugadores professionals de bàsquet, les lesions són un contratemps amb el qual acaben havent de bregar tard o d’hora. El retorn de Maite Cazorla després de patir-ne una ocupa un dels moments centrals de la conversa.

La seva recuperació “ha estat un procés molt llarg, com una muntanya russa”, descriu Cazorla, que reconeix que perdre’s l’Eurobasket 2025 va ser especialment dur per a ella.

En el seu cas, envoltar-se de bons professionals la va ajudar a superar-ho, així com no perdre el focus. “Cal treballar la paciència i confiar que, si treballes, ja veuràs com tornes”, recomana.

Ayuso no ha patit lesions tan importants com la que va aturar Cazorla, però sí que assenyala altres tipus de contratemps.

“Hi ha lesions que t’acompanyen en el dia a dia i, de vegades, llevar-te amb dolor es fa molt complicat”, subratlla Ayuso. També destaca la importància d’aprendre a relativitzar situacions personals que afecten la feina: “Aprens a portar-ho. Et recolzes en la família i en professionals”.

Una selecció construïda sobre el talent i l’adaptació

Cazorla i Ayuso defineixen la selecció espanyola com una barreja de joventut, experiència i talent. A aquestes qualitats hi afegeixen dos elements més: competitivitat i capacitat per posar les habilitats individuals al servei de l’equip.

Cazorla mostra una gran confiança en aquesta selecció. “Entri la jugadora que entri, ho donarà tot”, assegura.

En aquest sentit, Ayuso destaca la bona predisposició de les jugadores a adaptar-se al que requereix la selecció: “Als clubs, cadascuna té un rol i aquí t’has d’adaptar a un altre. I la gent ho fa, ho fa sense cap problema”.

De cara al Mundial, totes dues coincideixen a assenyalar la importància de pensar partit a partit, especialment en un grup on juga la selecció amfitriona, Alemanya. “Per a mi, els tres rivals més perillosos ara mateix són els tres del nostre grup: Alemanya, el Japó i Mali”, assenyala Cazorla.

Creure en el bàsquet és creure en les persones

Per a Aina Ayuso, creure en el bàsquet significa “creure en la vida, la diversió i la companyonia”. Maite Cazorla hi afegeix creure en valors com “la il·lusió i el treball”.

Marta Fernández completa la reflexió amb una mirada construïda al llarg dels anys: amb el pas del temps, els resultats i els títols deixen pas en el record a les persones que la van acompanyar durant el camí.

Fora de la pista, les històries d’Ayuso i Cazorla mostren una altra forma de lideratge: la capacitat d’avançar sense tenir totes les respostes, adaptar-se sense perdre la identitat i ajudar que la resta de persones que formen l’equip també puguin donar el millor de si mateixes.

Et recomanem llegir:

• El talent no és suficient: la clau per arribar a la selecció espanyola de bàsquet
• Quant saps de la Selecció Espanyola de Bàsquet? Endivina la jugadora
• L'auge del bàsquet femení a Espanya