Del cotó i la llana als teixits tècnics: així ha evolucionat l'equipació del bàsquet femení en més d'un segle
Temps de lectura | 4 min.

Si pensem en el bàsquet, potser estem davant d'un dels esports en què la bretxa de gènere s'està reduint més de pressa. És evident que la versió masculina encara té més seguidors, però l'auge que viu el bàsquet femení és espectacular.
Això sí, fins a arribar al punt actual, el bàsquet femení ha hagut de superar moltes barreres. Entre elles, la de l'uniforme.
Saps com ha anat evolucionant l'equipació del bàsquet femení? Com era la dels anys 80, la dels anys 20 o fins i tot la de finals del segle XIX? Si no coneixes aquesta història, no te la perdis, perquè és molt interessant.
Has pensat alguna vegada per què les pistes de bàsquet solen estar cobertes i les de futbol no? El mateix origen d'aquest esport hi té molt a veure.
Per descobrir-ho hem de viatjar a finals del segle XIX a Nova Anglaterra, la regió més al nord de la costa est dels Estats Units.
En aquesta zona, els hiverns poden assolir temperatures inferiors als 30 graus sota zero, així que practicar futbol americà o beisbol no era una bona opció per als estudiants.
James Naismith, un professor canadenc d'Educació Física de la YMCA (actualment l’Springfield College ), va crear un esport d'equip que fos motivador i divertit per als seus alumnes, però que pogués practicar-se a cobert.
Així, al voltant d'una pilota, unes cistelles de préssecs penjades d'unes baranes a una determinada alçada i només tretze regles, va néixer el bàsquet l’any 1891. Va guanyar tanta popularitat entre els instituts i universitats que, només un any després, es va crear el bàsquet femení.
Els primers teixits utilitzats en cada equipació de bàsquet, tant femení com masculí, eren principalment cotó i llana.
Els teixits anomenats tècnics trigarien molt a arribar (el pare d'aquests nous teixits, el nylon, va néixer a la dècada dels 30 del segle XX).
D'altra banda, hem de pensar que, en aquells primers compassos, el bàsquet no anava més enllà de ser un hobby, així que la roba amb què es jugava prioritzava el decòrum per sobre de la comoditat i la llibertat de moviments.
La web especialitzada en bàsquet femení Basketfem ens mostra un grup de dones amb la seva equipació: totes elles van vestides de negre absolut, amb una brusa ampla, una samarreta per sota, bombatxos per sota dels genolls i mitges cobrint tot el tou de la cama. No sembla còmode, ni molt menys transpirable.
El 19 de marzo de 1868 nacía Senda Berenson Abbott, considerada la madre del baloncesto femenino. Tenía 7 años cuando su familia emigró desde el Imperio Ruso a los EEUU. De pequeña, Senda era una niña de complexión débil a la que le gustaba la música y el arte. Tras estudiar ���� pic.twitter.com/YAHf5TiqJy
— Sandra Ferrer Valero (@SandraFerrerV) March 19, 2024
En una altra imatge d'un equip de Minnesota del 1904, les basquetbolistes porten una mena de brusa de mariner, també fosca, i una faldilla llarga. No cal explicar que trepitjar-se les faldilles o entrebancar-s’hi era bastant freqüent.
A partir dels anys 30 es comença a observar una tendència a la funcionalitat en les peces de bàsquet femení.
Aquells bombatxos folgats i aquelles camises comencen a desaparèixer, i l'equipació està més pensada per córrer i saltar per la pista. En aquest web podem veure una imatge de les Philadelphia Tribune Girls amb una equipació de bàsquet femení molt més semblant al que veiem avui: pantalons curts i samarreta de màniga curta o de tirants.
The Tribune Girls, winners of 11 straight Women’s Colored Basketball World’s Championships during the 1930s and early 1940s
— Only The Ball Was Brown (@inthelowpost) December 1, 2023
Sponsored by a Philadelphia newspaper
Hit ALT for scads more info pic.twitter.com/IG9NhqfNjo
També és semblant la de les Arkanses Travelers de la dècada dels 40, en plena II Guerra Mundial. Els anys 50 i 60 viren cap a una uniformitat de colors cada cop més alegres, en teixits brillants, i les genolleres antigament ocultes sota les mitges ara quedaven al descobert.
Els anys 80 van marcar un abans i un després en la història del bàsquet, també el femení. Cal pensar que aquesta disciplina es va fer olímpica el 1976 (el bàsquet femení; el masculí ho era des del 1936), per la qual cosa la dècada dels 80 va suposar una expansió internacional.
Es va començar a reconèixer el pes de la categoria femenina d'aquest esport i se’n va impulsar la formació. A Espanya va néixer l'Operació Segle XXI, un programa destinat a professionalitzar el bàsquet femení, pensant també en els Jocs Olímpics de 1992, que van tenir lloc al nostre país.
En aquells anys 80, a l'equipació femenina estàndard de bàsquet continuava triomfant el short tipus rocky. No obstant això, als 90, aquelles samarretes de tirants més aviat ajustades i pantalons curtíssims van donar pas a peces extraamples: la moda urbana, el rap i el hip-hop havien arribat també a l'esport.

Entrem al segle XXI amb aquells uniformes, heretats en part dels anys 90, de samarretes i pantalons folgats.
Si als anys 80 l'equipació femenina i masculina de bàsquet se solia confeccionar amb malla de nylon (més transpirable) i als 90 el polièster i la micromalla lideraven el mercat, l'inici de segle aniria evolucionant no només en el tall dels uniformes, sinó també en els teixits utilitzats.
A finals de la primera dècada dels 2000, les principals marques d'uniformes esportius començaven a explorar materials més lleugers i amb absorció més ràpida de la suor: l'alta tecnologia arribava, per fi, als teixits.
Pel que fa a la forma, continuaven fent servir samarretes i pantalons folgats, però no tan extrems com en dècades anteriors. També es van introduir sota els pantalons les malles tèrmiques o de compressió, sobretot a principis de la dècada dels 2010: així, les jugadores aconseguien conservar la calor muscular mentre mantenien la humitat.
Finalment, a finals de la dècada passada la indústria observava que el cos de la dona necessitava un patronatge especial, adaptat al seu físic i orientat a millorar tant el seu rendiment esportiu com la seva llibertat de moviments.
Un exemple d'aquesta evolució és l'equipació ideada per dues dissenyadores de l’IED de Barcelona el 2019 per practicar bàsquet femení: peces elàstiques, però no cenyides al cos, confeccionades amb un material d’elastà, polièster i poliamida, que s’asseca de pressa i permet la transpiració. Un pas més per facilitar la pràctica d'aquest esport a les dones.


