De Senda Berenson a Amaya Valdemoro: cinc jugadores que van obrir camí i han inspirat la resta de basquetbolistes
Temps de lectura | 4 min.

Actualment, el nivell de popularitat del bàsquet femení és enorme. És un esport espectacular, amb categories que omplen pistes, des de la base fins a l’elit. Fins a arribar a aquest punt s'ha recorregut un llarg camí sembrat de jugadores de bàsquet famoses que han marcat fites, tant a la lliga espanyola com a la WNBA .
Aquestes cinc són només algunes de les grans referents que han inspirat tantíssimes basquetbolistes: aquí tens els seus principals assoliments.
19-3-1868 Nace en Lituania, Senda Valvrojenski (tras mudarse con su familia a EEUU a los 7 años pasó a llamarse Senda Berenson), considerada como la madre del básquetbol femenino. Fue la primera en impulsarlo entre las mujeres, en el Smith College en 1892. https://t.co/2b83CrtmJ5 pic.twitter.com/KxptlGTj7x
— Diego Brunetti (@diebrunetti) March 19, 2021
Si hi ha una primera dona, la primera entre les jugadores de bàsquet que van marcar el camí, va ser Senda Berenson.
El seu nom és gairebé profètic. Va néixer amb el nom Senda Valvrojenski (1868) on avui és la capital de Lituània i va emigrar als Estats Units quan només tenia 7 anys, i de petita no li interessava l'esport en absolut.
A la Senda se la descriu com "fràgil i delicada". Tenia tants problemes de salut que ni tan sols va poder acabar els seus estudis musicals per aquest motiu; a més, això li va fer patir una depressió.
No obstant això, un dia va topar amb l’Escola de Gimnàstica de Boston: tot i no reunir els requisits per inscriure-s’hi, ho va acabar aconseguint.
La seva condició física va millorar tant que no només es va convertir en professora d'educació física, sinó que es va informar a consciència sobre un esport anomenat bàsquet que acabava d'inventar un tal James Naismith. El va començar a incorporar entre les seves alumnes i el 1893 va organitzar el primer partit de bàsquet femení de la història.
Més enllà de traslladar el bàsquet a les seves aules, la Senda va observar que les regles s'havien de modificar per adaptar-les al joc femení.
Va crear la primera Guia de Bàsquet per a Dones el 1899: entre elles, la divisió de la pista en tres zones i l'assignació a cada jugadora d'una zona que no podia abandonar. El seu nom figura des de 1985 al Saló de la Fama del Bàsquet .
#OnThisDay 50 years ago, "The Queen of Basketball" Lusia Harris scored the first-ever points in women’s Olympic basketball history at the 1976 Montreal Games! ������ pic.twitter.com/s2KrYg4GKW
— USA Basketball (@usabasketball) July 20, 2026
Amb 1,91 m d'estatura i una afició arrelada entre alguns dels seus 10 germans, Lusia Harris no va tardar a destacar en aquest esport. De fet, un vistaire la va convèncer perquè entrés a la Delta State University, al seu Mississipi natal, ja que s'hi estava formant un equip de bàsquet femení.
Els èxits de la Lusia no van trigar a arribar: va aconseguir classificar el seu equip per al campionat nacional el 1975, que es transmetia per primera vegada a la televisió. Aleshores tenia 20 anys.
La seva impressionant trajectòria la va portar a competir als Jocs Olímpics de Montreal, on van aconseguir la plata (l'or va ser per a l'antiga Unió Soviètica). Va ser precisament la Lusia qui va fer la primera cistella del bàsquet femení olímpic de la història.
La Lusia ja era considerada la millor jugadora de bàsquet dels Estats Units quan se la va convocar per a un draft de l'NBA el 1977. Va ser un fet sense precedents, ja que en aquella època no existia la lliga femenina de bàsquet: és a dir, jugaria en un equip format per homes.
Si bé hi havia part d’una estratègia publicitària en aquella convocatòria (la Lusia estava embarassada del seu primer fill), això no fa que tingui menys mèrit. Va tornar breument al bàsquet femení a la temporada 79-80 i, més tard, es va convertir en assistent tècnica de l'entrenador de l'equip de la seva alma mater, la Delta State.
FACT OF THE DAY: Teresa Edwards was the 1st & only US player to compete on 5 #Olympic bball teams #BlackHistoryMonth pic.twitter.com/0jMsHvO7Pb
— Women's Sports Foundation (@WomensSportsFdn) February 16, 2016
Nascuda el 1964 a Geòrgia, va anar a la Universitat del seu estat on va iniciar la seva carrera com a basquetbolista. Va ser una de les jugadores de la lliga femenina de l'NBA que es va crear a finals dels 90, però només durant dues temporades (2003 i 2004).
Després, es va retirar. Això sí, va ser escollida quatre vegades Jugadora de l'Any de Bàsquet dels Estats Units: el 1987, 1990, 1996 i 2000.
Els seus primers Jocs Olímpics, el 1984, la van convertir en la jugadora més jove d'aquell equip d'elit. La Teresa, que ha tingut una llarga trajectòria en aquest esport (després s'hi va incorporar com a entrenadora), va publicar el 2021 Black Gold, un llibre autobiogràfic que va posar especial èmfasi a la seva (llarguíssima) experiència olímpica.
FUN STAT: Sheryl Swoopes is the only player in WNBA history to win league MVP, a WNBA championship, and an Olympic gold medal all in the same season. ✨ pic.twitter.com/tjdaDWnpBf
— I talk hoops �� (@trendyhoopstars) April 11, 2025
Si l’última cita olímpica de Teresa Edwards va ser la de Barcelona, la primera de Sheryl va ser als següents Jocs, els d'Atlanta 96.
Swoopes jugava "a casa" i va inaugurar el medaller amb un or. No seria l'únic: a Sídney 2000 i a Atenes 2004, el seu equip va repetir la gesta. Ella va ser, per suposat, una de les culpables.
No obstant això, el gran assoliment de Sheryl Swoopes, nascuda el 1971, va ser convertir-se en la primera de les jugadores contractades per la WNBA, que és com s'anomena la lliga femenina als Estats Units.
Va ser el 23 d'octubre de 1996, i des d'aleshores la seva carrera es va omplir d'èxits: MVP en tres ocasions, cinc vegades integrant de l'equip ideal WNBA, quatre vegades campiona de la WNBA...
Això, per esmentar només alguns dels mèrits que acumula aquesta exjugadora que, avui dia, col·labora activament com a comentarista esportiva.
Hoy Amaya Valdemoro escribe una página inolvidable en la historia del deporte español (y ya van unas cuantas con su firma)
— Anaïs López (@anaislopez23) June 27, 2026
La primera española en el @WBHOF �� pic.twitter.com/3krl6K5hWX
Si pensem en jugadores de bàsquet famoses espanyoles, segur que a la majoria ens ve al cap Amaya Valdemoro. I això que ella somiava que seria campiona olímpica de 1.500 metres.
Nascuda a Madrid el 1976, l’Amaya va començar practicant atletisme. Com confessaria en una entrevista per a Jot Down , va ser una disciplina que li va aportar el fons i el focus necessaris per afrontar les exigències del bàsquet.
I tant que ho va fer: Amaya ha participat com a alera en dos Jocs Olímpics (els d'Atenes 2004 i els de Pequín 2008) i sí, ha jugat a la WNBA, on ha guanyat l'anell en tres ocasions amb el seu equip, Houston Comets.
A més, Valdemoro ha format part de la lliga brasilera, la turca i la russa. I, per suposat, de l'espanyola: ha aconseguit la Lliga Femenina, l'Eurocopa, la Copa de la Reina, la Supercopa d'Espanya...
Al costat de tots aquests èxits destaquen els seus altres assoliments amb la selecció: un or, una plata i tres bronzes als EuroBasket que ha disputat, juntament amb un altre bronze al Mundial del 2010, on a més va aconseguir el títol de màxima anotadora.
Sens dubte, Amaya Valdemoro s'ha convertit en un referent per a les milers de jugadores de bàsquet de totes les edats que competeixen avui a Espanya. No en va, se la considera la millor jugadora de bàsquet espanyola de la història i una de les millors del món: el seu nom ha quedat gravat al Women's Basketball Hall of Fame .
Totes aquestes precursores han estat molt més que exemples per a les jugadores de la selecció espanyola de bàsquet.
La Selecció Femenina Absoluta encara ja un nou Mundial de Bàsquet, que se celebrarà a Berlín (Alemanya) al setembre. Les seves jugadores ho fan amb la confiança que atorga un palmarès envejable.
Fins ara, la Selecció Femenina Absoluta de bàsquet ha guanyat o conquerit llocs d'honor en grans campionats internacionals:
A més, aquest segle la selecció femenina de bàsquet ha sumat set bronzes, dos dels quals a la Copa del Món (2010 i 2018).


