Alba Torrens i Iyana Martín: competir també és saber dir que no

Pertanyen a dues generacions diferents del bàsquet espanyol, però tenen molt en comú. Alba Torrens i Iyana Martín comparteixen el vestidor de la selecció espanyola al Mundial de Bàsquet Femení i també una mateixa manera d’entendre la competició.

Quan l’actual capitana de la selecció guanyava una Eurolliga, la jove promesa feia cinc anys. Tanmateix, comparteixen vivències: totes dues van marxar de casa quan eren adolescents per perseguir el seu somni, han après a conviure amb les expectatives i recentment han pres decisions que poden semblar sorprenents.

La seva conversa amb Marta Fernández en el tercer capítol de la segona temporada de ‘Creiem en el bàsquet’ ofereix una mirada que va més enllà de la pista. Parlen d’oportunitats, expectatives i maduresa, però també de com una carrera esportiva es construeix aprenent quan cal avançar i quan cal aturar-se.

Decisions difícils: oportunitats i expectatives

Les dues jugadores van haver de prendre molt aviat una decisió determinant. Als 14 anys van marxar de casa, a Mallorca i Astúries, per traslladar-se a Barcelona i incorporar-se al programa d’alt rendiment Segle XXI.

Torrens i Martín no van dubtar a aprofitar l’oportunitat quan eren adolescents, amb el suport de les seves famílies. Això sí, els anys també els van ensenyar que, de vegades, el millor és dir que no.

Aquest mateix estiu, Iyana Martín va renunciar a la WNBA. Va ser escollida en setena posició al draft, però va saber reconèixer que encara no era el seu moment per traslladar-se als Estats Units.

“Aquest any ha estat molt exigent per a mi mentalment. Necessitava descansar”, confessa Martín. Escoltar-se, saber què necessitava i no deixar-se arrossegar per la pressió externa li van permetre, en canvi, arribar en bones condicions a la selecció.

Torrens també va prendre una decisió sorprenent a començaments de 2026 quan, després de guanyar la Lliga amb el Valencia Basket, va decidir tornar a Mallorca per jugar a la Lliga Femenina Challenge amb l’Azulmarino i ajudar l’equip a ascendir.

Tampoc ella no es penedeix de la seva decisió. “Vaig decidir aturar-me i escoltar”, coincideix Torrens. Malgrat les expectatives, va prendre la decisió que sentia que era bona per a ella. “La meva línia vermella era que no volia fer res que no em fes molta il·lusió”, assegura.

Dues generacions que es reforcen dins l’equip

L’experiència i la joventut poden aliar-se dins d’un equip per ajudar a treure’n el millor.

Ho saben bé en una selecció espanyola que recentment ha experimentat un important relleu generacional. Ho ha fet amb la incorporació de jugadores molt joves que han sabut “fer un cop sobre la taula en el passat EuroBasket” malgrat els dubtes que pogués generar aquest canvi, tal com recorda Iyana Martín.

Les dues jugadores creuen que aquest caràcter que va demostrar la selecció a l’EuroBasket femení de 2025 és un dels seus millors actius per a aquest Mundial de Bàsquet Femení.

“Crec que té moltíssim valor el que es va fer i la clau va ser que es va fer com a equip. Això és el que volem ara: tornar a il·lusionar-nos, tenir humilitat i saber on anem”, resumeix Torrens.

I també es reconeixen

Com es reconeixen aquestes dues generacions que ara sumen forces per conquerir el Mundial? Alba Torrens defineix Iyana Martín com una jugadora amb talent i una maduresa competitiva poc habitual.

Sobretot, posa el focus en la capacitat de Martín per transformar l’entorn. “Ella brilla i ens fa brillar. Ets a la pista i t’has de girar per veure aquell gest, aquell moviment… No et deixa indiferent”, indica Torrens.

Per la seva banda, Martín troba en Torrens una combinació de màgia, passió i serenitat. “Jo l’he vista jugar des de petita i continua transmetent el mateix. Passen els anys i juga amb la mateixa il·lusió. I això ens inspira a creure en nosaltres mateixes i ens aporta seguretat”, assegura.

Com afrontar un Mundial de Bàsquet: fes el que és a les teves mans

Malgrat la il·lusió que desperta aquesta selecció de cara al Mundial, Martín subratlla la importància de no viure del que s’ha aconseguit fins ara i de no intentar satisfer permanentment els qui opinen des de fora.

“Ens hem de refugiar en el que pensem les unes de les altres i en el que volem de l’equip, no centrar-nos en el que ve de fora”, aconsella. Per a ella, el rendiment de l’equip no pot dependre d’una recerca impossible d’aprovació.

Des de la seva experiència, Torrens té molt clar com cal afrontar aquesta Copa del Món de Bàsquet Femení. “Ens hem de centrar més en què podem fer, que crec que és el que estem fent: en el dia a dia, a preparar-nos, a treballar i a veure què es pot millorar”, enumera.

És un treball dur, però és essencial quan es juga contra les millors seleccions i jugadores del món. “Ens hem de guanyar cada petit pas per aconseguir el que volem”, conclou la capitana.

Et recomanem llegir:

• Iyana Martín i Awa Fam: “Somiem en gran. Anar als Jocs Olímpics ha de ser brutal”
• Montreal 1976: l'any en què el bàsquet femení va entrar als Jocs Olímpics
• Referents del bàsquet femení: cinc jugadores que van marcar la història d'aquest esport