Les skins, els passis i les monedes virtuals poden acumular més despesa de la prevista. Aprèn a incloure'ls en el pressupost
Temps de lectura | 4 min.

Un passi de temporada, una skin per personalitzar un personatge, unes monedes virtuals per desbloquejar contingut o una oferta disponible només durant unes hores. Són compres habituals en videojocs que poden semblar poca cosa per a un gamer, però que mouen milers de milions d'euros arreu del món.
Algunes dades ens ajuden a calibrar aquest fenomen. Un informe de la consultora especialitzada Newzoo apunta que les microtransaccions ja representen més de la meitat dels ingressos dels jocs de PC: només el 2025 van sumar uns 17.000 milions d'euros arreu del món. En consoles, aquestes compres van moure uns 10.000 milions d'euros.
La paradoxa és que poques d'aquestes compres habituals dins dels videojocs superen per si soles unes desenes d'euros. Precisament aquí rau un dels seus principals riscos: és fàcil valorar cada despesa de manera aïllada i molt més difícil fer-se una idea de quant representen al cap d'un mes o d'un any.
Per a molts joves, comprar un videojoc ja no representa la despesa final. De fet, els models actuals combinen jocs gratuïts, subscripcions i compres integrades que permeten continuar gastant dins de la mateixa experiència de joc.
Així, el pressupost deixa de concentrar-se en un únic moment i passa a repartir-se entre nombroses decisions de compra al llarg del temps.
A més, el fenomen va més enllà del públic més jove. Segons l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI), gairebé la meitat de la població espanyola juga a videojocs. Això significa que aquest tipus de consum digital ja és una realitat quotidiana per a moltes persones.
En aquest context, aprendre a controlar aquestes despeses també forma part de la necessària educació financera de la població.
L'economia conductual fa dècades que estudia un fenomen conegut com a pain of paying. És una idea senzilla: pagar produeix una petita incomoditat psicològica que actua com un mecanisme natural d'autocontrol.
Tanmateix, quan aquesta sensació es redueix, és més fàcil prendre decisions impulsives, i en l'entorn digital hi ha alguns factors que hi contribueixen.
Un d'aquests factors és l'ús de monedes, gemmes o crèdits virtuals. Tot i que cada compra tingui un preu en euros, durant la partida el jugador acostuma a pensar en una quantitat de moneda virtual. Això introdueix una distància entre la despesa i els diners reals.
A més dels imports reduïts, en la freqüència d'aquestes despeses també influeixen la rapidesa del procés de compra, els pagaments amb un sol clic, les targetes ja associades al compte o les promocions temporals que conviden a decidir abans que s'acabi l'oferta.
Res d'això no significa que gastar dins d'un videojoc sigui un problema en si mateix. Com passa amb qualsevol altra forma d'oci, la qüestió és si aquesta despesa respon a una decisió conscient.
A més, no totes les compres dins d'un videojoc funcionen igual. Algunes generen dubtes especials, com les loot boxes, recompenses el contingut de les quals només es coneix després de comprar-les.
Un estudi elaborat a Espanya amb 6.633 adolescents i joves va observar una associació entre aquest tipus de compres, el joc problemàtic i les apostes en línia, tot i que els autors aclareixen que aquesta relació no demostra una causalitat.
En qualsevol cas, l'OCDE recorda que desenvolupar-se en un entorn de pagaments digitals exigeix habilitats cada vegada més importants per als joves.
Comparar preus, planificar compres i comprendre l'impacte acumulat de les petites despeses formen part d'aquestes competències i són igualment útils per gestionar un compte bancari que per administrar el pressupost destinat a l'oci digital.
Què poden fer els gamers per controlar les seves decisions de compra dins dels videojocs? Des de fixar un pressupost fins a crear friccions, hi ha alguns hàbits que els ajudaran a aconseguir-ho.
La manera més senzilla de mantenir el control financer consisteix a tractar el gaming com qualsevol altra categoria de despesa personal.
De la mateixa manera que algú reserva una quantitat mensual per viatjar, fer esport o sortir amb els amics, també pot fixar una partida específica per als videojocs dins del pressupost i dividir-la, al seu torn, en categories: subscripcions, skins, passis...
Tot això permet decidir amb més tranquil·litat quines compres aporten realment valor a l'experiència de joc i quines poden esperar.
La mateixa economia conductual mostra que la força de voluntat funciona millor quan no depèn únicament de la memòria o de l'autodisciplina.
Aquesta és la raó per la qual convertir el pressupost en un límit pràctic redueix la probabilitat de comprar per impuls.
Com es pot fer? Pots utilitzar un saldo específic per a l'oci digital o eliminar la targeta desada a la plataforma. Es tracta que cada compra requereixi un petit esforç addicional abans de completar-se per fer-la més conscient.
Una altra opció al teu abast: si utilitzes targetes de prepagament i les carregues cada mes amb els diners que has fixat en el pressupost, et serà més fàcil assegurar-te que no gastes més del compte.
També convé revisar periòdicament les subscripcions actives. Un servei utilitzat durant uns mesos pot deixar de tenir sentit quan canvien els hàbits de joc i, tanmateix, continuar renovant-se automàticament.
Convertir el cost mensual en el seu equivalent anual també ajuda a valorar millor el compromís econòmic que suposa mantenir diversos serveis alhora.
Una altra estratègia útil consisteix a retardar unes hores qualsevol compra que no estigués prevista.
Moltes adquisicions impulsives neixen del moment: una oferta limitada, un objecte exclusiu o un contingut acabat de llançar. Esperar fins l'endemà acostuma a ser suficient per decidir amb més perspectiva si realment val la pena.
En el cas dels jocs que utilitzen monedes virtuals, pot ser útil fer l'exercici contrari al que proposa la interfície: traduir constantment aquestes monedes a euros o a altres despeses freqüents.
Per exemple, saber que una skin completa equival al preu d'un còmic, d'un àpat o de l'accés en línia a un videojoc complet ajuda a recuperar la referència dels diners reals.
Les eines digitals també es poden convertir en aliades, ja que ajuden a categoritzar les despeses a mesura que es produeixen. També et permeten revisar els moviments del compte i de les targetes.
Això contribueix a controlar les despeses i saber on van a parar els diners. L'objectiu és evitar que una suma d'imports aparentment petits acabi provocant un forat important en els estalvis.


