Quant saben de finances els adolescents espanyols?

Què passaria si sortíssim al carrer i preguntéssim a la gent quant sap de finances personals? Les respostes podrien variar en funció de diversos factors: l'edat de qui respongui, la seva formació acadèmica, el seu rol en les finances de la llar, el seu propi interès per l'educació financera...

Però, què passaria si ho preguntéssim només a adolescents? Molta gent dona per fet que aquesta generació no només no sap de finances, sinó que ni tan sols hi té interès. És cert?

Des d'imagin , la banca digital per a joves de CaixaBank, s'han proposat esbrinar-ho mitjançant ‘Finances a l'aula’ , un programa de formació en educació financera en el qual han participat prop de 9.000 alumnes d'entre 12 i 17 anys de més de 300 centres educatius de tot el país. 

I dels resultats en podem extreure dues conclusions: la primera, que els nostres adolescents saben de finances molt més del que creiem; i la segona, que estan disposats a formar-se en allò que desconeixen per tenir una sèrie de coneixements amb els quals desenvolupar-se en la seva vida adulta.

Així ho demostren tots els centres que s'han presentat al concurs nacional que imagin va posar en marxa vinculat al seu programa ‘Finances a l'aula’ i a través del qual l'alumnat havia d'enviar un vídeo posant en pràctica el que ha après en aquestes formacions. Aquests són els exemples de les tres classes que han guanyat.

La Roda: l'economia de la roba que fem servir

A La Roda (Albacete) trobem l'exemple de l'IES Maestro Juan Rubio. Concretament, el dels seus alumnes del mòdul d'Administració de Formació Professional. Aquests alumnes van presentar un vídeo sobre el consum de roba, el seu impacte ambiental i la importància del reciclatge de peces de roba per reduir l'elevat consum d'aigua que comporta la seva producció.

"Abans de començar el programa, els seus coneixements d'educació financera eren generalment molt baixos", reconeix Almudena, professora del centre. Tanmateix, els alumnes van interioritzar conceptes com "la diferència entre estalvi i despesa o la idea que no tots els diners s'han de gastar immediatament".

També comencen a reconèixer "la importància de prioritzar necessitats davant desitjos, tot i que encara necessiten suport per aplicar-ho en situacions concretes".

Un cop finalitzada la formació, de fet, "comencen a reconèixer la importància d'administrar els diners, tot i que encara els costa aplicar-ho de manera autònoma en situacions quotidianes perquè són adolescents i això, de vegades, és complicat".

I en aquest procés, s'ha endut alguna sorpresa la seva professora? "M'ha sorprès el treball en equip que han fet", ens explica, sobretot perquè "al llarg del curs no tenien aquesta actitud". La qüestió és que, "progressivament, la implicació ha seguit una evolució clarament ascendent, amb un increment molt significatiu a mesura que avancaven les sessions". 

Amb tot, quan Almudena pensa en els seus alumnes, es mostra especialment orgullosa de "la seva actitud i participació". I és que "quan els temes s'han treballat des de situacions properes a la seva realitat, han mostrat més interès i capacitat de comprensió del que s'esperava, especialment en aspectes relacionats amb l'ús quotidià dels diners". En la seva opinió, de fet, "l'educació financera s'hauria d'incorporar com un mòdul transversal en tots els àmbits educatius".

Alumnes del mòdul d’Administració de Formació Professional de l’IES Maestro Juan Rubio de La Roda.

Santiago de Compostel·la: ciberseguretat i finances

Un altre bon exemple el trobem a 4t d'ESO del Colegio Nuestra Señora de los Remedios, a Santiago de Compostel·la. L'alumnat d'aquest curs va centrar el seu vídeo en un dels aspectes essencials en gairebé qualsevol context de la vida: la ciberseguretat. En concret, van analitzar els recurrents fraus online als quals es pot veure exposat qualsevol usuari, així com la manera d'identificar-los i, sobretot, evitar-los.

Araceli, la seva professora, ens explica que el nivell de coneixement sobre educació financera dels seus alumnes "era pràcticament nul; tot el que han après ha estat a partir dels continguts treballats a l'aula durant els tres primers mesos de curs".

Tanmateix, amb el pas del temps, "l'evolució ha estat molt significativa. Al principi veien els diners des d'una perspectiva molt immediata, centrada únicament a gastar. A poc a poc han començat a comprendre el valor de l'estalvi, la importància de prioritzar i les consequencies de determinades decisions econòmiques".

De fet, "han interioritzat molt bé la diferència entre necessitats i desitjos, la planificació de despeses i la importància de prendre decisions responsables amb els diners", assegura. Així mateix, l'alumnat gallec ha interioritzat la importància de "fixar-se objectius econòmics i organitzar-se per assolir-los". 

A Araceli li ha passat el mateix que a Almudena: amb aquesta experiència, s'ha endut sorpreses molt positives. "Especialment, la capacitat de l'alumnat per entendre conceptes complexos quan es treballen de manera pràctica i adaptada a la seva edat. També destaco molt la seva creativitat i naturalitat a l'hora de transmetre missatges financers en format vídeo".

Alumnes de 4t d’ESO del Col·legi Nuestra Señora de los Remedios de Santiago de Compostel·la.

Vinaròs: un consum responsable en el dia a dia

Els següents guanyadors ens porten fins a Vinaròs, al nord de Castelló. Allà, l'alumnat de 1r d'ESO del Colegio Nuestra Señora de la Consolación va centrar el seu aprenentatge, de manera àmplia, en el consum responsable del seu dia a dia. Un consum responsable que, com van plasmar en el seu vídeo, es pot aplicar a multitud d'àmbits: la despesa inadequada de llum, electricitat, aigua, menjar...

Abans de rebre aquesta formació, els alumnes del centre "consumien per inercia, sense pensar", ens explica Juan Manuel, el seu professor. "Sabien que les coses es paguen amb targeta o amb el mòbil, però no tenien tan clar el que costa guanyar aquests diners, com es gestiona una casa o que els diners al banc són limitats". 

De nou, i com ha passat en altres centres, la diferenciació entre desig i necessitat ha estat un dels conceptes millor assimilats: "Al principi, tot el que volien era una 'necessitat', però, a base de fer activitats pràctiques, han après a frenar una mica aquest impuls i a pensar si realment els fa falta el que demanen... o si només és un caprici". 

La consciència sobre la planificació financera també ha fet el seu efecte. De fet, "per a ells l'estalvi era una cosa totalment passiva; eren els diners que et queden després de comprar-te tot el que vols". Ara, tanmateix, "veuen que no funciona així: que l'estalvi cal planificar-lo".

Per a Juan Manuel, la sorpresa ha estat comprovar "com de ràpid han connectat les finances amb la sostenibilitat i l'ecologia". I és que "de vegades pensem que a 1r d'ESO encara són massa joves per a segons quins conceptes, però han estat molt madurs a l'hora de debatre sobre l'impacte que té el que comprem i la importància de l'economia circular".

Alumnes de 1r d’ESO del Col·legi Nuestra Señora de la Consolación de Vinaròs.

Formació en hàbits financers saludables

Amb ‘Finances a l'aula’ , imagin es proposa un objectiu essencial: que els joves entenguin i desenvolupin hàbits financers saludables. I això va molt més enllà de l'obvi. 

La formació tracta des de qüestions com la planificació pressupostària, l'estalvi o la ciberseguretat, fins a temes vinculats a la sostenibilitat com el consum responsable, l'impacte ambiental del nostre consum o l'economia circular.

El programa s'ofereix com una experiència immersiva i gamificada que promou que els alumnes adquireixin conceptes clau d'educació financera de manera lúdica. imagin, com a banca digital líder entre els joves espanyols, articula aquesta activitat a través d'imaginAcademy, que impulsa des de programes formatius en educació financera com aquest, fins a continguts divulgatius a les xarxes socials (especialment TikTok) o projectes com ‘El podcast de final de mes’ , presentat per Miki Núñez, en el qual convidats mediàtics expliquen com organitzen les seves finances del dia a dia.

'Finances a l'aula' és un programa obert a escoles i centres educatius amb alumnes d'entre 12 i 17 anys. Els centres que hi estiguin interessats poden sumar-se a aquesta iniciativa des del web del programa .

Et recomanem:

• Ets jove i vols estalviar? Claus per assolir objectius
• Bizum per a menors de 18 anys: quan utilitzar-lo
• Descobreix més continguts d’imagin a Esfera