Despeses formiga: què són i com controlar-les

Quan diem que algú treballa de manera constant i sense cridar l'atenció, diem que ho fa “com una formiga”. Ho solem dir com una cosa positiva. Aquesta expressió fa referència a la capacitat d'aquests insectes per assolir grans fites a base d'esforços petits i continuats. El problema ve quan la formiga treballa per a l'enemic.

Això és precisament el que passa amb el nostre pressupost familiar i les conegudes com a “despeses formiga”. Es tracta de petits desemborsaments que fem dia sí, dia també i dels quals amb prou feines ens adonem. Solen acabar sempre en la mateixa pregunta: “Però, per on han marxat els diners aquest mes?”.

Com actuen les despeses formiga

Als Estats Units hi ha una dita molt popular que s'atribueix a Benjamin Franklin: “Cal parar atenció a les despeses petites; un petit forat pot enfonsar un gran vaixell”. És una bona manera d'explicar què pot passar amb aquestes despeses que fem sense adonar-nos-en, però que al cap del temps suposen una quantitat considerable.

Normalment, no donem importància a les despeses formiga. Aquesta és la raó principal per la qual no les controlem i acaben per torpedinar el nostre pressupost. Per això és tan important aprendre a reconèixer-les i vigilar-les.

Quan es parla de despeses formiga, la primera cosa que ens ve al cap és el cafè que fem a l'oficina a mig matí. Efectivament, és l'exemple més evident: una despesa repetida que solem pagar en efectiu i a la qual amb prou feines donem importància, perquè ens solem fixar més en els grans desemborsaments, com el lloguer o la factura del gas.

Demanar un cafè un dia és, en realitat, un desemborsament petit i inofensiu. El problema ve quan sumem tots els que ens prenem en un any i ens adonem que ens hem gastat més de cent cinquanta euros en cafès. I que aquesta era just la quantitat que ens faltava per comprar-nos aquella bicicleta que tanta falta ens fa.

El que passa és que el cafè és només un dels membres de l'exèrcit de formigues que treballen en contra del nostre pressupost. N'hi ha moltes altres que no són tan evidents, però que juntes poden provocar un problema molt més gros.

Les altres despeses formiga

Un altre dels exemples més evidents de despeses formiga és l'hàbit de menjar fora entre setmana. Un estudi de la Generalitat de Catalunya assegura que en aquesta comunitat es menja fora una mitjana de quatre dies a la setmana. Això suposa, segons l'informe, uns quinze euros més respecte a fer la compra i cuinar a casa. No sembla una diferència gaire gran cada setmana, però al cap de l'any pot arribar a sumar més de vuit-cents euros.

Les compres d'impuls que fem al supermercat, quan agafem articles que realment no necessitem i que solem trobar a la línia de caixes, són un altre bon exemple de petites despeses recurrents que s'escapen del nostre control.

També hi ha altres despeses formiga que ens resulten encara més invisibles, perquè ni tan sols fem el gest de pagar-les. Són les que s'amaguen darrere dels serveis de subscripció de televisió, música o jocs en línia de què amb prou feines gaudim, però que es carreguen de manera automàtica al nostre compte. També n'hi ha darrere una tarifa elèctrica que no ens convé, però que tampoc ni ens molestem a comprovar.

Fins i tot el nostre propi vehicle es pot convertir en una despesa formiga en un moment donat. Un vehicle porta molts costos associats, dels quals amb prou feines ens adonem. A més del cost de l'automòbil en si, també se n'han pagar el manteniment, l'assegurança i els impostos, i moltes vegades fins i tot s'ha de pagar per aparcar-lo. Si és o no la millor opció de mobilitat disponible és una pregunta que cadascú s'ha de plantejar.

Consells per mantenir a ratlla les despeses formiga

Identificar les despeses formiga: el primer pas per controlar i reduir les despeses formiga que a poc a poc van consumint el nostre pressupost és ser-ne conscients. Hi ha un mètode molt senzill per aconseguir-ho. Consisteix simplement a anotar totes les despeses que fem, per petites que siguin, per després poder-les analitzar. Serà llavors que podrem veure el seu pes real. Aquest hàbit ens permetrà saber si allò en què invertim els nostres diners ens és necessari o no i de quines despeses supèrflues podem prescindir.

Planificar les despeses del mes: fer un pressupost familiar és la millor manera de preveure els recursos que necessitarem. Es tracta d'assegurar-nos que la despesa que fem coincideix amb les nostres prioritats. Una estratègia que ens pot ajudar en aquest sentit és la d'assignar els nostres ingressos a tres categories: despeses imprescindibles, estalvi i despeses opcionals. Això ens permetrà destinar fons a cadascuna en funció de la seva rellevància. Ull: això no vol dir que mai més no puguem tornar a fer un cafè o que ens hàgim de convertir en ermitans. Simplement vol dir que tindrem la possibilitat de reservar una certa quantitat per a petites despeses i fer-ho de manera conscient, que és del que es tracta.

Fixar objectius d'estalvi: amb una meta a l'horitzó que puguem visibilitzar, ens serà més senzill fer sacrificis, per petits que siguin. Per exemple, podem estalviar per a les vacances d'estiu o per assegurar-nos que les properes compres de Nadal no seran un maldecap.

Ser constants: tot és posar-s'hi, però no serveix de gran cosa controlar les despeses formiga un mes i el següent oblidar-se'n. Precisament perquè són difícils de veure, és fàcil substituir-ne unes per unes altres sense adonar-nos-en. Per això convé no abaixar la guàrdia i mantenir el control per saber bé en què ens gastem els diners i com optimitzar els nostres recursos.

Neutralitzar les despeses formiga és un propòsit que ens pot portar grans avantatges en forma d'estalvi o fons disponibles per invertir. Simplement es tracta de canviar el sentit en què treballa el nostre formiguer: en comptes de treure'n els nostres diners, es tracta d'acumular-n'hi. Un objectiu que només es pot aconseguir a base de consciència i constància.