Sobreinformació i desinformació: com protegir-te'n

La nostra manera d'informar-nos ha canviat radicalment en els darrers anys. Gràcies a la popularització d'Internet i dels dispositius electrònics com els smartphones, avui podem accedir a més informació de la que mai no hi ha hagut al nostre abast.

Una dada: fins l'any 2003, havíem generat un total de cinc exabytes d'informació durant tota la història. L'any 2003, aquesta mateixa quantitat es generava en només dos dies. Tot plegat, tenint en compte que llavors amb prou feines havia començat l'era digital i les xarxes socials eren encara lluny de popularitzar-se.

La possibilitat de rebre tota mena d'informació de manera instantània i gratuïta té múltiples avantatges. Per exemple, la democratització de l'accés al coneixement o la possibilitat de conèixer immediatament què ocorre en l'altra punta del món. Tanmateix, també ha originat inconvenients, com l'excés d'informació i la desinformació, dos problemes que poden causar que els ciutadans estiguin pitjor informats que mai.

Un dels efectes de la combinació de la sobreinformació i la desinformació és el que porta a moltes persones fins i tot a estigmatitzar diversos avenços tecnològics i científics. És el resultat de posar de relleu presumptes perills d'aquests avenços i ocultar o relativitzar els seus aspectes positius. Una situació que provoca rebuig davant la innovació i que acaba per tenir conseqüències sobre la societat.

El canvi de model

Per trobar l'origen d'aquest problema, hem de remuntar-nos al moment en què va canviar radicalment la manera com es genera la informació: la popularització d'Internet. Abans, els principals creadors i distribuïdors d'informació eren els mitjans de comunicació de masses. Des de llavors, qualsevol ciutadà pot generar-la i compartir-la en qüestió de pocs segons, especialment des de la irrupció dels smartphones.

Això significa que hem passat d'un entorn en què ens informàvem gairebé exclusivament a través dels mitjans de comunicació a un altre en què regna la saturació. En el primer, la informació era processada per professionals que la filtraven, s'encarregaven de contrastar-la i la distribuïen per un número limitat de canals. En el segon, ens bombardeja tota mena d'informació procedent de tota mena de fonts i propagada a través de tota mena de canals. Com a resultat, es produeix la sobreinformació.

En aquest escenari, tendim a bastir filtres que ens ajudin a rebre únicament la informació que ens interessa, ja sigui mitjançant accions directes per part nostra o algoritmes que tenen en compte les nostres preferències per recomanar-nos continguts. Així, correm el risc de tancar-nos en bombolles informatives que acaben per reflectir només part del món i únicament des d'un punt de vista afí al nostre. Una circumstància que, a la llarga, pot empobrir el nostre nivell d'informació.

Les falsedats entren en joc

Aquest entorn de sobreinformació i bombolles d'informació s'ha convertit en terreny adobat per a un altre dels grans problemes de l'era digital: la desinformació, que no és una altra cosa que informació errònia, o fins i tot falta d'informació, que es produeix de manera intencionada, normalment amb l’objectiu de manipular-nos.

Un estudi realitzat pel MIT assegura que, a Twitter, les notícies veritables triguen sis vegades més a arribar a 1500 persones que les falses. Aquesta dada permet fer-se una idea de l'abast del problema de la desinformació en l'actualitat, una eina que s'utilitza fins i tot amb l'objectiu de manipular eleccions democràtiques.

Les característiques del nostre cervell ofereixen una sèrie de vulnerabilitats que es poden explotar per manipular-nos i fer-nos actuar d'una manera determinada. Una d'elles és el biaix de confirmació, que és la nostra tendència natural a acceptar com a veritat tot allò que concorda amb les nostres idees, encara que sigui fals i estiguem cometent un error.

La desinformació treu partit d'aquest i altres biaixos per convertir-los en vulnerabilitats. Som hackejables i aquest és el motiu pel qual la informació falsa recorre a diferents trucs per intentar manipular-nos.

Per això som vulnerables a teories de la conspiració que exploten la nostra tendència a trobar patrons, a titulars impactants que apel·len a les nostres emocions o a informacions creades per encaixar com un guant amb les nostres creences més profundes.

Totes elles són armes habituals d'una desinformació que, a més, ha trobat en els nous mitjans d'informació, com les xarxes socials o les aplicacions de missatgeria, la manera de propagar-se exponencialment.

Com protegir-nos de la mala informació

Davant la proliferació de la desinformació és necessari passar a l'acció. La Unió Europea ha posat fil a l'agulla i prepara ja una sèrie de mesures per deturar aquesta amenaça mitjançant la Comissió. Els mateixos ciutadans també són cada vegada més conscients de la seva responsabilitat a l'hora de plantar cara a un problema que pot condicionar el seu futur. Com no podia ser d’una altra manera, molts d'ells han decidit utilitzar el seu cervell per defensar-se.

El pensament crític és potser l'arma més efectiva que tenim per contrarestar les vulnerabilitats que ens deixen exposats a la desinformació. Es tracta d'informar-nos de manera més pausada i reflexiva. Per començar, només hem de plantejar-nos algunes preguntes tan senzilles com qui és la font de certa informació, a través de quin canal hem accedit a ella o si concorda sospitosament amb les nostres creences i qui se'n pot beneficiar.

A partir d'aquí, es poden usar eines com contrastar la informació sospitosa. De vegades és tan fàcil com fer una cerca a Google per comprovar si la recullen fonts reconegudes o si ha estat desmentida, així com les dades emprades per fer-ho. També resulta fonamental aprendre a reconèixer quines són aquestes fonts fiables i adequades, a més de llegir els textos sencers, sense quedar-nos exclusivament en el titular. D'aquesta manera, ens podrem fer una idea sobre si la informació que rebem és sòlida o si es fonamenta en fal·làcies o mitges veritats.

Abans de compartir una informació, és vital que ens ho rumiem dues vegades, sobretot si està relacionada amb la salut. Així, si no estem segurs de la veracitat d'una notícia, evitarem la seva propagació.

Per descomptat, transmetre aquests recursos als més joves perquè aprenguin a tractar correctament la informació és la millor manera d'evitar que els manipulin. Així, mantindrem el nostre futur allunyat de les conseqüències de la sobreinformació i la desinformació.