El primer smartphone de la història no va ser un iPhone

En què pensem quan parlem del primer smartphone de la història? El més probable és que se'ns aparegui un flamant iPhone, amb la seva pantalla tàctil i la seva aurèola de disrupció. És comprensible: l'iPhone porta ja més de deu anys entre nosaltres i quan va arribar ho va fer amb la forma d'un potent ordinador capaç de reproduir vídeos i música o baixar mapes amb una pantalla de poc més de tres polzades.

Això sí, algunes persones diran que el primer smartphone del mercat va ser la mítica Blackberry, que ja el 2003 va adoptar la funcionalitat d'un telèfon integrat, capaç de rebre i enviar correus electrònics i utilitzar aplicacions.

Tanmateix, cap de les dues respostes és correcta. Encara que no està clar quin és el primer smartphone de la història, la veritat és que aquests aparells ja es venien i utilitzaven en els anys 90. Tot i que avui ens puguin semblar peces de museu, al seu moment van anticipar una autèntica revolució tecnològica que avui influeix fins i tot en la manera en què ens relacionem amb els altres. Pràcticament qualsevol bossa de mà o butxaca d'Espanya porta avui un smartphone al seu interior: el 96 % dels ciutadans té un telèfon mòbil, dels quals pràcticament nou de cada deu són smartphones.

Al principi (també) estava Apple

Encara que el primer smartphone de la història no fos un iPhone, la veritat és que durant els anys vuitanta la companyia que el fabrica, Apple, ja donava voltes a la possibilitat que un telèfon fes molt més que trucades de veu. Va ser concretament el 1983 quan va encarregar a la companyia Frog Design que desenvolupés un prototip de telèfon de taula amb una pantalla, capaç d'emmagatzemar números de telèfon o fins i tot signar xecs a distància amb un punter similar als que s'utilitzen amb les PDA.

Encara que aquest prototip no va arribar a comercialitzar-se mai, la seva existència ja demostrava l'interès per estendre les funcionalitats del telèfon a d'altres pròpies d'una agenda electrònica.

Tanmateix, no va ser fins a nou anys més tard quan apareixeria el primer smartphone de la història, o almenys el dispositiu al qual se sol referir la indústria com a tal. Es tracta de l'IBM Simon Personal Communicator, que va sortir a la venda el 1994 i que integrava funcionalitats com ara calendari, rellotge, agenda d'esdeveniments, correu electrònic i fax gràcies a un mòdem de 9600 bps. No només això: el Simon era capaç d'executar aplicacions de tercers gràcies a la seva memòria interna d'1 MB.

L'IBM Simon incloïa una pantalla monocroma en què es podia dibuixar amb un punter. El seu èxit va ser limitat: després de vendre 50.000 unitats es va retirar del mercat a l'any següent del seu llançament.

Smartphone com a nom de pila

Va caldre esperar fins a l'any 2000 per trobar un dispositiu que utilitzés la paraula smartphone (o telèfon intel·ligent) en la seva comercialització. L'Ericsson R380 va ser el primer a ser batejat així pel seu departament de màrqueting. També va ser el primer a integrar el sistema operatiu Symbian US, tota una novetat aleshores.

L'Ericsson R380 es comercialitzava llavors per uns 700 dòlars. Aquest model tenia ja la mida i pes típics d'un telèfon mòbil: pesava 164 grams, mentre que el Nokia 9210 Communicator en pesava 244. A més, comptava amb un navegador WAP i una sèrie de funcionalitats com ara calendari, rellotge mundial, agenda, organitzador de contactes i fins i tot un port d'infrarojos per intercanviar dades.

Per accedir a internet, l'Ericsson R380 utilitzava un mòdem integrat que li permetia enviar i rebre correus electrònics. També comptava amb 2 MB de memòria RAM i 4 MB de ROM. Això sí: encara que es tractava d'un dispositiu molt avançat per al seu temps i amb una capacitat d'emmagatzematge interessant, no podia utilitzar aplicacions addicionals.

Guanyant terreny a l'ordinador

Aquests primers smartphones van obrir la porta als potents i avançats dispositius que gaudim avui dia. Tant han evolucionat que actualment es dona un fenomen inimaginable quan l'IBM Simon Personal Communicator va veure la llum: l'ús dels telèfons intel·ligents guanya terreny al de l'ordinador personal a passos agegantats.

Segons l'informe Digital in 2018 de Hootsuite, a Espanya ha augmentat un 9 % el nombre d'usuaris que fan servir els smartphones per navegar habitualment per internet. En canvi, la quota en ordinadors s'ha reduït un 6 %.

A més, amb prou feines utilitzem ja l'smartphone per fer trucades i, en el cas dels joves, fins i tot per enviar missatges de text. Tal com recull l'estudi sobre consum mòbil a Espanya de Deloitte, cada vegada el fem servir més per veure vídeos, sobretot els que rebem per missatgeria instantània.

No només això: entre els nous usos que es donen a l'smartphone i que eren impensables fa 20 anys es troba el control de les nostres finances i d'aplicacions de domòtica, com el termòstat o la il·luminació de la llar. També la biomètrica o els assistents virtuals com Siri, Cortana, Google Assistant o Alexa.

Aquest informe també explica que la taxa de penetració dels smartphones creix a Espanya de manera que supera la mitjana europea: el 94 % de les persones enquestades per elaborar l'estudi reconeixien haver utilitzat el seu telèfon intel·ligent en les últimes 24 hores.

Des que Apple va intentar donar més vida als telèfons de taula i fins avui, els smartphones han passat a formar part de la nostra vida quotidiana. Encara que la irrupció dels altaveus intel·ligents a les llars pot desplaçar-los en certa manera, no es preveu que ens abandonin en un futur proper.