Podcast, la revolució sonora que ja ha arribat

Una història ben explicada ens fascina a tots. I fa milers d’anys que és així. Ni tan sols l’era de la imatge ha pogut amb aquesta intimitat que establim amb les veus que ens ensenyen coses, tant noves com antigues. Que ens animen a pensar o ens conviden a utilitzar la imaginació per traslladar-nos a llocs llunyans que ni tan sols coneixem.

Aquesta atmosfera que es genera quan s’explica un relat és, precisament, la màgia de l’storytelling, que és l’art de narrar històries. La connexió que s’estableix entre narrador i oient o entre escriptor i lector és molt més que un intercanvi de dades. També és emocional. I el podcast ha nascut com un vestit a mida per a aquest art tan antic, en què el narrador toca el cor i el cap de la seva audiència.

Què és un podcast

Encara que es tracta d’un format amb més de 15 anys d’història i que guanya oients cada dia, el podcast és relativament desconegut a Espanya. Aquest terme va sorgir el 2004 en un article de The Guardian titulat “Audible revolution”, que parlava d’un nou fenomen de ràdio amateur que s’escoltava a través de dispositius MP3.

Tal com explica el blog Días de vino y podcasts, l’autor va barrejar els termes pod (una contracció de paraules en anglès que significa ‘dispositiu portàtil’) i broadcasting (‘difusió’). Això és a causa que, bona part de la culpa del sorgiment d’aquest format, la té l’accés barat i fàcil tant als dispositius de reproducció com als d’enregistrament. Això va permetre que qualsevol persona pogués crear el seu propi contingut, pujar-lo a internet i arribar a una audiència potencial de milions d’oients.

Amb el temps, a la possibilitat d’escoltar un podcast sota demanda, s’hi va sumar la de subscriure-s’hi per rebre el contingut actualitzat de manera automàtica. La popularització dels smartphones, que evitaven haver de connectar l’MP3 a l’ordinador per baixar-se els continguts, juntament amb l’aparició de plataformes agregadores i distribuïdores d’aquest format, van provocar l’eclosió definitiva del podcast.

No tan amateur

L’evolució del mateix format li va permetre desprendre’s d’aquesta etiqueta amateur inicial per professionalitzar-se i, fins i tot, arribar a crear continguts amb milions d’euros d’inversió al darrere. Aquest ha estat el cas de Serial, un llarg reportatge sobre un cas criminal que es va convertir en un fenomen de masses als Estats Units. Ho va fer des de l’emissió de la primera entrega el 2014 i durant les tres temporades que va durar. Va acabar amb tots els rècords d’iTunes amb més de cinc milions de baixades i emissions en només sis setmanes.

Actualment es poden distingir dos tipus principals de podcasts: els continguts que ofereixen sota demanda les grans cadenes de ràdio i les produccions que són natives en aquest format. Els primers permeten als oients escoltar els seus programes preferits encara que no puguin fer-ho durant l’emissió en directe. Els segons no es veuen subjectes a les graelles radiofòniques i comprenen multitud de formats i temàtiques.

Hi ha podcasts d’entrevistes, d’anàlisis en solitari, de diàlegs, fins i tot corals amb diversos participants i sobre tot tipus de temes, tant de ficció com de no ficció. Actualitat internacional, història, gadgets, finances, món militar, humor, còmics, narrativa… la llista és infinita. Això és perquè els podcasts han trobat en els continguts de nínxol, molt especialitzats i per a audiències molt concretes, una autèntica mina. Gràcies a aquest format, els apassionats d’un tema concret poden trobar informació que elaboren autèntics especialistes amb només apropar el dit a l’smartphone i posar-se uns auriculars.

Alguns podcasts molt interessants

Es poden trobar tota mena de podcasts. Alguns destaquen per la seva utilitat, d’altres per l’originalitat o la capacitat d’entretenir-nos. Aquest és el cas de La escóbula de la brújula, dedicat a la història, les llegendes i les tradicions. Entre els seus continguts se’n poden trobar alguns de dedicats a les tombes dels grans conquistadors, a la manera de viure dels antics egipcis o, fins i tot, a amulets i còmics. També destaca en aquesta línia Histocast, un dels més veterans i escoltats del país, que repassa tant esdeveniments històrics com actualitat geopolítica.

Fins i tot el benestar té el seu racó en format podcast. En aquest sentit, destaca El podcast de Cristina Mitre, que elabora aquesta periodista setmanalment. Hi entrevista reputats experts en nutrició, salut i fitness, entre altres camps, per aclarir una temàtica que genera molts dubtes i per a la qual cal informació contrastada.

CaixaBank també utilitza aquest format per oferir consells financers als oients de manera amena i senzilla. Economía Cotidiana és el podcast de CaixaBank dedicat a promoure la cultura financera, i està disponible a les plataformes Spotify, iVoox i Apple iTunes.

A través d’Economía Cotidiana s’ofereixen entrevistes d’uns deu minuts amb experts de l’entitat o influencers que giren al voltant de conceptes sobre economia bàsica i amb especial focus sobre les finances familiars. Alguns exemples són els capítols dedicats a com parlar de diners amb els fills, consells per arribar a final de mes o què implica avalar a algú amb un préstec.

No podien faltar els programes amb humor en aquesta selecció. Aquí hay dragones és un dels més divertits i originals en espanyol. S’hi citen l’escriptor Juan Gómez-Jurado, els humoristes Javier Cansado i Arturo González-Campos, juntament amb el cineasta Rodrigo Cortés, per parlar de tota mena de temes des d’un punt de vista diferent i entretingut, en un equilibri perfecte entre humor, entreteniment i coneixement.

L’univers podcast és cada vegada més popular a Espanya. També és, en certa manera, un terreny poc explorat que encara pot oferir grans moments en el futur a tots els que s’animin a posar-se els auriculars, connectar l’smartphone i prémer play.