Sector agroalimentari espanyol el 2026: quatre reptes clau

El sector agroalimentari espanyol és una extensa cadena econòmica que comença en la producció primària i continua en la transformació, la indústria alimentària, el transport, la comercialització i l'exportació.

La indústria d'alimentació i begudes factura prop de 185.000 milions d'euros, genera més del 21 % del valor afegit manufacturer i dona feina a prop de mig milió de persones. A més, és el segon exportador manufacturer més important d'Espanya, després de l'automoció.

El sector arriba a un moment de transformació després d'haver travessat uns anys molt intensos. Després del cop del 2022, marcat per la sequera i l'encariment dels costos associat a la guerra d'Ucraïna, el valor afegit brut agrari va augmentar un 15 % el 2024 i prop d'un 12 % el 2025.

En la primera meitat del 2026 encara avançava un 5,6 % interanual, per sobre del 2,6 % del conjunt de l'economia. Però la qüestió de fons ja no és quant pot continuar creixent a curt termini, sinó com pot fer-ho de manera més resilient, productiva i capaç de generar valor.

Reptes del sector agroalimentari espanyol

En l'episodi Oh muntanya, oh font, oh riu! El sector agroalimentari espanyol el 2026, d'Economía Exprés, el pòdcast de CaixaBank Research, l'economista Pedro Álvarez Ondina analitza els principals reptes que determinaran la capacitat del sector per continuar creixent i generar més valor.

1. Adaptar-se a un clima cada vegada més imprevisible

Tempestes, calamarsa, danes, onades de calor i altres fenòmens extrems incrementen la volatilitat de les collites i, amb aquesta, la incertesa econòmica d'agricultors i ramaders.

Les dades mostren l'abast del problema. Fins a finals de juliol del 2026, les adversitats meteorològiques havien afectat prop d'1,2 milions d'hectàrees i generat 374 milions d'euros en indemnitzacions d'Agroseguro, una de les xifres més elevades registrades per a aquelles dates.

La resposta del sector a aquest repte passa per gestionar millor un risc que és creixent mitjançant solucions com ara millorar l'eficiència en l'ús de l'aigua, invertir en adaptació i disposar d'instruments adequats d'assegurança.

2. Guanyar competitivitat en un escenari de costos elevats

El segon repte a què s'enfronta el sector agroalimentari és la competitivitat. Els productors pateixen costos elevats, exigències reguladores més grans i una competència internacional creixent.

Tot i que la pressió de costos del 2026 no assolia inicialment la intensitat del shock viscut després de la invasió d'Ucraïna, partia d'una posició molt més exigent: els preus pagats pels agricultors se situaven al voltant d'un 30 % per sobre dels nivells prepandèmia. En els primers mesos del 2026, l'energia i els fertilitzants van arribar a registrar augments interanuals de l'entorn del 20 %.

A això s'afegeix un escenari comercial més complex. En la primera meitat del 2026 les exportacions agroalimentàries van caure un 1,4 %, mentre que les importacions van augmentar un 2,3 %. El superàvit comercial va baixar un 11 %, tot i que es va mantenir per sobre dels 10.300 milions d'euros.

El comportament tampoc no va ser homogeni: les fruites i hortalisses van evolucionar favorablement, mentre que el deteriorament es va concentrar més en les exportacions de carn.

Per això, competir no hauria d'equivaler únicament a vendre una quantitat més gran. També significa captar més valor pel que ja es produeix.

3. Invertir més en coneixement, dades i innovació

El sector agroalimentari necessita renovar plantes, maquinària, sistemes logístics i processos d'automatització, a més d'invertir en seguretat alimentària i eficiència energètica. De fet, segons recorda Álvarez Ondina, la indústria agroalimentària és la que més inverteix dins de la indústria manufacturera espanyola, fins i tot per davant de l'automoció.

Però el repte futur no és simplement invertir més, sinó invertir millor. La inversió física en maquinària, instal·lacions i edificis continuarà sent imprescindible, però s'haurà de complementar amb actius menys tangibles: R+D, digitalització, anàlisi de dades, intel·ligència artificial, innovació de producte, disseny, marca i formació dels treballadors.

4. Guanyar escala sense perdre l'arrelament territorial

El quart repte és l'escala i la creació de valor. Espanya es troba entre les grans economies agràries europees amb una estructura productiva més atomitzada i nombroses explotacions de petites dimensions. A això s'afegeix un altre repte estructural: l'escàs relleu generacional, en un camp envellit i amb baixa participació femenina.

Per guanyar escala, el cooperativisme agroalimentari ofereix alternatives com ara les cooperatives de segon grau, les aliances comercials, les plataformes conjuntes de comercialització i les centrals compartides de compra i logística. Aquestes fórmules permeten obtenir economies d'escala sense perdre la identitat ni l'arrelament territorial.

El veritable repte: passar de produir més a produir millor

Els quatre reptes estan estretament connectats. Adaptar-se al canvi climàtic requereix inversió i innovació. La innovació pot millorar la competitivitat. Guanyar escala facilita inversions que serien difícils d'assumir de manera individual. Finalment, la diferenciació, la qualitat i la marca permeten convertir les millores productives en més valor afegit.

Aquest és probablement el canvi de perspectiva més important per entendre el futur agroalimentari espanyol. El seu proper salt no depèn únicament de produir una quantitat més gran d'aliments, sinó de produir millor, resistir millor els shocks i extreure més valor d'allò que ja produeix.

Et recomanem

• Informe sectorial agroalimentari de CaixaBank Research: Conrear el futur: inversió, integració i valor
• Reptes del vi espanyol: canvi climàtic i nou consumidor
• Agro4Data: dades i agricultura es donen la mà