Les varietats autòctones, els nous consumidors i la diversificació de l’oferta, essencials
Temps de lectura | 5 min.

Espanya és el tercer productor de vi més gran del món, només per darrere de França i Itàlia, segons la International Organisation of Vine and Wine (OIV) . Tanmateix, hi ha un gràfic que parla per si sol i que mereix una reflexió especial: CaixaBank Research, en el seu informe agroalimentari de 2026, recull que, entre el 2020 i el 2025, la producció de vi a Espanya ha caigut un 29,8 %, un descens més acusat que el de França (-22,7 %) i molt més que el d’Itàlia (-9,6 %).
El cert és que, durant aquest temps, Espanya no ha vist decréixer la superfície de terrenys dedicats a aquest sector. Així doncs, què ha passat en aquests cinc anys? La conclusió de CaixaBank Research és que el sector del vi espanyol afronta una de les seves transformacions més grans. I aquesta transformació rau en dos factors essencials: el canvi climàtic i els canvis en les formes de consum.
El canvi climàtic està afectant tota mena d’activitats econòmiques, i el sector vitivinícola no n’és precisament una excepció. Ben al contrari, de fet: la freqüència i la intensitat creixents dels fenòmens meteorològics adversos hi afegeixen una volatilitat molt significativa. Uns fenòmens que poden venir marcats per les gelades tardanes, la sequera, la calamarsa i, sobretot, les altes temperatures.
Només cal veure les dades: entre el 2015 i el 2025, la pràctica totalitat del territori espanyol ha vist com la seva temperatura mitjana no parava de créixer. Es tracta d’un efecte especialment notable en províncies com Valladolid, Ciudad Real, La Rioja o Tarragona.
Cal dir que aquest augment té un impacte, de manera clara i directa, en el sector vitivinícola, ja que afecta tant la qualitat del raïm com el cicle de la collita i la producció.
Davant d’aquest fet, la reacció del sector del vi espanyol no s’està fent esperar, i opta per un model de producció adaptat al context actual i estructurat al voltant de dues estratègies fonamentals.
La primera ha estat augmentar l’ús de varietats de raïm Piwi (de l’alemany Pilzwiderstandsfähig), una tipologia de cep que, gràcies a la selecció genètica, és més resistent als fongs. Aquesta característica permet reduir l’ús de fungicides i, amb això, el cost de la producció. Es tracta d’una varietat emprada de manera molt intensa en territori centreeuropeu i que, ara, Espanya està intensificant.
La segona és la recuperació i revalorització de varietats de raïm més adaptades a les condicions climatològiques actuals. En aquest context prenen protagonisme les varietats de raïm autòctones mediterrànies, que presenten una adaptació més gran als climes càlids i secs. Gràcies a aquesta tolerància a l’estrès hídric, a més, es converteixen en una alternativa avantatjosa en un escenari de canvi climàtic.
Tot sector ha d’estar atent a qualsevol evolució que incideixi de manera directa en la seva activitat econòmica. I el vitivinícola, de nou, no n’és una excepció. Aquí ens hem d’aturar en dos factors que resulten essencials per entendre com està canviant el consum de vi a Espanya.
D’una banda, Espanya beu cada vegada menys alcohol. Entre el 2019 i el 2025, el consum de vi a la llar va caure un 11,7 %, seguint una tendència que també afecta altres begudes espirituoses.
I dins de la categoria del vi, dos emblemes del sector, com són el vi negre i el d’agulla, se situen entre els que més han vist caure els seus registres, davant de l’auge del vi estranger, el rosat i el blanc.
D’altra banda, el tipus de consumidor també ha canviat molt en els últims anys. L’anàlisi de CaixaBank Research reflecteix que, des del 2019, el consum de vi (també d’altres begudes alcohòliques) ha caigut a mesura que disminueix l’edat. Especialment entre els menors de 35 anys, on el descens és de prop d’un 45 %.
Fruit d’aquesta evolució, el sector del vi a Espanya està experimentant una transformació (encara molt gradual) de la seva oferta. I és que els vins negres i els envellits continuen ocupant una part central del catàleg, però, en els últims anys, les empreses del sector estan augmentant la producció de vins blancs, rosats i amb Denominació d’Origen Protegida (DOP).
Com hem anat veient, el sector vitivinícola és conscient del context que està vivint i, per això, està canviant la seva manera de treballar davant dels dos reptes que té per endavant. Davant d’un escenari de canvi climàtic, les collites i les produccions han de ser més sostenibles i adaptades a les condicions climatològiques. I, en paral·lel, davant d’una evolució en el perfil del consumidor i la forma de consum, l’oferta s’ha de diversificar per atreure un consumidor cada vegada més variat.
Es tracta, en definitiva, d’adaptar-se a un nou context, ser-ne conscient, assumir-lo i, amb tot, continuar evolucionant dins d’un sector essencial per a l’economia espanyola, tant dins com fora de les seves fronteres.


