L'espai, nou motor econòmic: inversions, turisme i satèl·lits impulsen el sector

El 12 d'abril del 1961, l'URSS posava en òrbita el primer home, Iuri Gagarin. La cursa espacial havia arrencat i era escenari de la pugna de dues superpotències, l'URSS i els EUA, per conquerir-lo.   

Amb la caiguda del teló d'acer el 1989, la cursa espacial va virar cap a estratègies col·laboratives. Recentment, alguns països han volgut posar la seva pica a Flandes, com la Xina, i cada vegada és més habitual veure milionaris viatjant a l'espai o invertint en empreses de tecnologia aeroespacial. 

Estem vivint un ressorgiment del somni de conquerir l'espai?  

Economia espacial: el somni d'assolir un valor d'1,67 bilions d'euros  

El Fòrum Econòmic Mundial sosté en l’informe "Space: The $1.8 Trillion Opportunity for Global Economic Growth” que el sector espacial podria assolir un valor d'1,67 bilions d'euros el 2035.

Per posar en perspectiva aquesta xifra, cal tenir en compte l'estimulació de la inversió privada, la reducció de costos tecnològics i la diversificació de les activitats espacials.   

Aquesta acceleració s'evidencia en l'augment de les inversions dels sectors públic, privat i privat no espacial, afegeix l'informe.   

Entre els factors que estan contribuint a l'impuls d'aquest sector hi ha la disminució dels costos de llançament, la innovació comercial (components i software), la diversificació de la inversió i les aplicacions, canvis legislatius i una consciència i entusiasme cultural més grans. Tot això està contribuint al creixement d'aquest sector, segons explica la Harvard Business Review en aquest article.

Cultura popular

L'ordinador que ens va portar a la Lluna tenia menys potència que el teu mòbil

Article

Les empreses privades lideren el canvi en el sector espacial  

Les últimes dècades han vist com empreses privades com ara SpaceX, Blue Origin i RocketLab han liderat aquest canvi i són concessionàries de grans entitats com la NASA, però també donen servei a les agències espacials de l'Índia o el Japó.     

Les inversions del sector privat estan impulsant la innovació i l'accés en àrees com la inspecció en òrbita, els serveis de manteniment i les estacions espacials finançades comercialment, puntualitza l'informe.    

També s'estan expandint les associacions entre el sector privat no espacial i els actors espacials, com la col·laboració de Grimaldi Group amb l'Agència Espacial Europea per desenvolupar un sistema de guia basat en satèl·lits per a l'atracada de grans embarcacions.

S'espera que les noves activitats comercials, com ara el turisme espacial i la manufactura a l'espai s'expandeixin de cara al 2035, estima el Fòrum Econòmic Mundial.    

Per exemple, el mercat del turisme espacial podria assolir entre 4.600 i 5.100 milions d'euros anuals aproximadament per al 2035, segons estimacions del Fòrum Econòmic Mundial, principalment per estades en òrbita, afegeix l'informe. Companyies com Virgin Galactic i Blue Origin ja fan vols suborbitals amb civils.   

Els satèl·lits, la gran basa del sector espacial  

Una altra de les aplicacions comercials del sector espacial són els satèl·lits, recursos fonamentals per a les telecomunicacions, el monitoratge meteorològic, la connexió a internet o la seguretat.   

Els avenços tecnològics han facilitat la fabricació i el manteniment de satèl·lits de menys mida i més rendiment. Amb aquests, es poden establir xarxes o constel·lacions ubicades en òrbites molt baixes (VLEO, per les sigles en anglès, que situades entre 150 i 450 quilòmetres de distància de la Terra) amb la possibilitat de capturar imatges d'alta resolució amb costos reduïts.

Això és possible gràcies a tecnologies més compactes que disminueixen el pes dels satèl·lits i optimitzen la qualitat de les imatges. A més, poden oferir internet o geolocalització, la qual cosa n'optimitza el funcionament.

Empreses com SpaceX han aprofitat aquesta línia de negoci amb serveis com Starlink. Els satèl·lits representen un terç de la facturació del sector, generen llocs de treball especialitzats i impulsen la recerca en tecnologies avançades per a noves aplicacions. 

Conectivitat

De l'Sputnik a Starlink: per a què serveixen els satèl·lits artificials

Article

Una inversió amb beneficis en medicina, agricultura i medi ambient  

Els beneficis del sector espacial van més enllà del seu impacte econòmic. L'impuls del sector possibilita que es desenvolupin tecnologies per a missions espacials amb aplicacions en medicina, agricultura i gestió de recursos.  

Per exemple, la tecnologia satel·litària permet un millor monitoratge del canvi climàtic amb alertes primerenques, així com l'optimització de cultius agrícoles, segons detalla l'informe.   

A més, garanteixen xarxes de comunicació resilients i ajuden a millorar la resposta a les crisis humanitàries.   

Qualsevol cursa té els seus obstacles  

No obstant això, el creixement del sector espacial també planteja reptes. L'acumulació de deixalles espacials representa un risc creixent. Les restes de satèl·lits i llançaments poden dificultar futures missions i amenaçar la seguretat dels sistemes actius. Per això, l'informe subratlla la necessitat d'establir marcs reguladors clars per gestionar aquest conflicte.  

La comercialització de l'espai i l'extracció de recursos també susciten debats ètics. L'apropiació de materials a l'espai planteja interrogants sobre l'equitat i l'impacte en la distribució de riquesa.