Premis Nobel d'Economia: com s'escullen els guanyadors i altres curiositats

El 12 d'octubre es donarà a conèixer, el nom (o noms) del Premi Nobel d'Economia 2026.

Abans de conèixer-los, val la pena revisar qui l'ha guanyat en els darrers anys, com es decideix qui l'obté i altres curiositats que potser no saps.

Últims guanyadors del Premi Nobel d'Economia

Els coneguts Premis Nobel d'Economia s'atorguen des del 1969. Al llarg dels anys, el premi s'ha atorgat 57 vegades a 99 guanyadors .

Un repàs dels darrers premis dona algunes pistes sobre els factors que preocupen avui en dia en l’àmbit econòmic: el creixement, les institucions, l’ocupació o l’estabilitat financera.

Premi Nobel d'Economia 2025: innovació i "destrucció creativa"

L'últim Premi Nobel d'Economia s’atorgà a Joel Mokyr, Philippe Aghion i Peter Howitt per explicar com la innovació impulsa el creixement.

Mokyr, que va rebre la meitat del premi, va recórrer a fonts històriques per identificar quines condicions calen perquè el progrés tecnològic generi un creixement econòmic sostingut, com va passar arran de la Revolució Industrial.

Aghion i Howitt van compartir l'altra meitat del premi pel seu model de "destrucció creativa", és a dir, com la innovació aporta alguna cosa nova que desplaça productes i empreses antigues. És un fenomen que fa créixer l'economia, però que també genera turbulències.

Premis Nobel d'Economia entre els anys 2020 i 2024

Altres economistes que han estat guardonats amb els Premis Nobel en els darrers anys són:

• 2024. Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson, per estudiar com es formen les institucions i com influeixen en la prosperitat.
• 2023. Claudia Goldin, per millorar la comprensió de la situació de les dones al mercat laboral.
• 2022. Ben Bernanke, Douglas Diamond i Philip Dybvig, per la seva recerca sobre bancs i crisis financeres.
• 2021. David Card, per les seves contribucions empíriques a l'economia laboral, i Joshua D. Angrist i Guido W. Imbens, pels seus mètodes d'anàlisi de relacions causals.
• 2020. Paul R. Milgrom i Robert B. Wilson, per millorar la teoria de subhastes i inventar nous formats per dur-les a terme.

Què es té en compte per atorgar el Premi Nobel d'Economia

L'anomenat Premi Nobel d'Economia és atorgat per l'Acadèmia Reial Sueca de Ciències. Per fer-ho, segueix els mateixos principis que els clàssics premis Nobel, dissenyats per reconèixer els descobriments que aportin el màxim benefici a la humanitat .

Ningú pot autopresentar-se  a aquests premis, que s'atorguen després d'una sèrie de propostes, debats, llistes de candidats i vots.

De fet, el procés s'inicia mitjançant una invitació formal que s'envia a certs experts per proposar noms. D'entre les seves propostes, el comitè de ciències econòmiques dels Nobel escull els candidats que rebran el premi. La decisió final recau en l'Acadèmia Reial Sueca de Ciències.

Qui pot nominar candidats aspirants

• Membres suecs i estrangers de l'Acadèmia Reial Sueca de Ciències.
• Membres del comitè del premi i economistes que ja han guanyat el premi.
• Professors d'Economia a universitats de Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia i Noruega.
• Professors d'almenys sis universitats d'altres països, escollits cada any per aconseguir una distribució geogràfica equilibrada.
• Altres científics que l'Acadèmia decideix convidar.

Un procés que dura més d'un any

L’elecció del guanyador del Premi Nobel d'Economia forma part d'un procés que comença aproximadament un any abans de l'anunci: les invitacions s'envien al setembre i la decisió final es pren a l'octubre de l'any següent.

Setembre de l'any anterior: el comitè convida milers de professors i investigadors d'arreu del món a proposar noms, sense la possibilitat de presentar-se ells mateixos. Tenen fins al 31 de gener per fer-ho.

• Febrer: el comitè de ciències econòmiques fa una primera selecció.
• De març a maig: experts avaluen la feina dels finalistes.
• De juny a agost: el comitè redacta un informe amb recomanacions per enviar a l'Acadèmia Reial Sueca.
• Setembre: la secció d'Economia de l'Acadèmia debat l'informe en dues sessions.
• Octubre: l'Acadèmia tria els guanyadors per majoria i n’anuncia els noms. És una decisió que no admet recurs.
• 10 de desembre: s'atorga el premi a Estocolm, en l'aniversari de la mort d'Alfred Nobel.

Els noms dels candidats per a cada convocatòria es mantenen en secret durant 50 anys.

Altres curiositats sobre els Premis Nobel d'Economia

Per què el Premi d'Economia no era un premi que constava en el testament d'Alfred Nobel

Alfred Nobel només va deixar en el seu testament  premis de Física, Química, Medicina, Literatura i Pau.

En qualsevol cas, l'Acadèmia Reial Sueca de Ciències avui dia atorga un premi d’Economia com la resta de Premis Nobel. El va crear l’any 1968 el banc central suec  per celebrar el seu 300è aniversari.

Per això el seu nom oficial és Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel.

El premi el paga el mateix banc i el seu import és la mateix que la de resta de premis: 12 milions de SEK . Els primers guanyadors, el 1969, van ser Ragnar Frisch i Jan Tinbergen.

Pel que fa a l'edat dels guanyadors, el guardonat més jove tenia 46 anys i el més gran, 90.

Regles curioses als Premis Nobel d'Economia

Hi ha algunes directrius curioses que cal seguir a l’hora d’atorgar els premis Nobel d’Economia:

• Un premi es pot dividir entre un màxim de tres persones.
• No s’atorga a títol pòstum, tot i que, si la persona guardonada mor després de l’anunci del premi, el conserva.
• No es pot retirar ni revisar un cop atorgat.

Només l’han guanyat tres dones en 57 edicions

Elinor Ostrom va ser la primera dona a rebre el Premi Nobel d'Economia i no ho va fer fins l’any 2009. En el seu cas, el va obtenir per haver demostrat que les comunitats poden gestionar de manera sostenible recursos compartits com ara pastures, boscos o pesqueries. Posteriorment la seguirien Esther Duflo (2019) i Claudia Goldin (2023).

L’escassetat de dones guardonades no és exclusiva de l’economia: dels més de 1.000 premiats amb un Nobel des del 1901, només 67 són dones. Un dels factors que afecta aquesta desigualtat és el que s'anomena "efecte Matilda" o la tendència a eclipsar les contribucions de les dones científiques.

Què fer amb els diners del premi

Alguns guardonats van aplicar les seves teories al xec que van rebre. Franco Modigliani, Premi Nobel el 1985 per la seva Hipòtesi del cicle de vida de l'estalvi, ja ho va visar: "No gastaré els 225.000 dòlars de cop, però ho faré gradualment al llarg de la meva vida".

Richard H. Thaler, premiat el 2017 per demostrar que les nostres decisions econòmiques no sempre són racionals, va declarar: "M’ho gastaré en lleure. I tan irracionalment com sigui possible ”.

Entre els guanyadors del Premi Nobel d'Economia hi ha perfils molt diferents

• Gerard Debreu (1983), matemàtic de formació, va aportar precisió a la teoria de l'equilibri de mercat.
• Amartya Sen (1998) va demostrar que la fam depèn més de les desigualtats en la distribució d'aliments que no pas de les males collites.
• Milton Friedman (1976) va rebre el premi enmig de protestes dels manifestants que es van reunir davant de l'edifici.
• Joseph E. Stiglitz (2001) va explicar què passa als mercats quan alguns agents tenen millor informació que d'altres.
• William Nordhaus (2018) va ser pioner en la integració del canvi climàtic en l'anàlisi econòmica.

Creixement, clima, desigualtat o finances: cada any, el premi actua com un termòmetre de les grans preguntes que es plantegen sobre l'economia. El 12 d'octubre sabrem qui serà el protagonista d'aquest any.

Et recomanem llegir:

• Nobel d'Economia: 6 preguntes per saber quant en saps
• Abundància, estalvi o elecció: algunes paradoxes que desafien la lògica econòmica
• Què és l'efecte Diderot i què té a veure un francès amb tenir dificultats per salvar
• La bombeta, el petit objecte que va canviar la manera com veiem el món