La bombeta, el petit objecte que va canviar la nostra forma de veure el món

És un invent tan genial que s'ha convertit en el símbol universal de les grans idees. Quan diem “se li va encendre la bombeta”, volem dir que “ha tingut una idea brillant”.

És comprensible: l'enorme influència que ha tingut la llum artificial sobre la humanitat es condensa en aquest petit objecte que va revolucionar la nostra manera de veure el món.

Una successió de genialitats

Fa 145 anys que Thomas Alva Edison va patentar una bombeta incandescent que era capaç d'il·luminar durant 40 hores sense fondre's. Va ser exactament el dia 27 de gener de 1880 quan li van concedir la patent per a aquest llum revolucionari.

Encara que se li sol atribuir la invenció de la bombeta, la seva no va ser la primera. En realitat, va ser fruit d'anteriors desenvolupaments tecnològics que el sagaç Edison i el seu equip de Menlo Park van millorar fins a convertir-los en un objecte eficient, assequible i durador. És a dir, en un objecte comercial.

Vuitanta anys abans, Alessandro Volta havia presentat la primera bateria capaç de produir corrent elèctric de manera sostinguda. Poc després, el 1809, el científic britànic Humphry Davy va col·locar una tira de carbó entre els seus dos pols. El seu objectiu: que el corrent elèctric escalfés la tira fins a posar-la incandescent per generar llum.

Davy va ser el primer a il·luminar un llum elèctric. Més tard altres contribuirien a millorar l'invent, afegint-hi components com ara filaments de platí i tubs de buit per evitar que es consumissin en tornar-se incandescents.

El britànic Joseph Wilson Swan va ser el primer a presentar una bombeta. Ho va fer el febrer de 1879, mesos abans que Edison fes el mateix amb la seva en una espectacular exhibició al seu propi taller al qual van acudir centenars de persones.

Aquestes bombetes consumien molta menys electricitat que els llums d'arc elèctric com el de Humphry Davy, per la qual cosa eren ideals per a la seva introducció en l'ús domèstic.

Encara que Swan i Edison van tenir els seus pros i contres sobre la paternitat de la bombeta, ambdós acabarien associats per fabricar i comercialitzar llums al Regne Unit.

Llum a tot arreu (i a totes hores)

Resulta complex resumir les repercussions que la petita bombeta incandescent va tenir per a l'economia mundial.

En primer lloc, va estimular una indústria de la il·luminació que es va expandir ràpidament per les ciutats de diferents països, així com el desenvolupament de grans infraestructures elèctriques que facilitessin l'energia necessària per il·luminar-les.

El mateix Edison va promoure la instal·lació de la primera central elèctrica del món a Nova York un parell d'anys després de patentar la seva bombeta.

Més enllà de la indústria elèctrica, la resta de l'economia també es va veure fortament influenciada per l'expansió comercial de la bombeta.

Per primera vegada, la humanitat comptava amb una font de llum de qualitat, estable, accessible i segura per il·luminar carrers, empreses i llars. Els llums de gas i carbur o les espelmes que s'utilitzaven fins llavors es van convertir a poc a poc en actors secundaris, és a dir, en recursos als quals acudir en cas d'apagada. Ara només calia accionar un interruptor per obtenir una il·luminació prou potent per suplir la llum del dia.

La il·luminació artificial ja havia transformat des del segle XVIII els horaris de treball i d'oci en fer-los menys dependents de la llum solar. Les fàbriques podien operar en torns les 24 hores del dia. A les ciutats van florir nous negocis perquè els ciutadans se sentien més segurs gràcies a la il·luminació nocturna als carrers.

Els llums elèctrics van recollir el testimoni a finals del segle XIX i van acabar per imposar-se. Aportaven una llum molt més potent i estable que, a poc a poc, va esdevenir més econòmica.

A mesura que més persones utilitzaven la il·luminació elèctrica, els preus de les bombetes i de la mateixa energia baixaven. Això va propulsar encara més l'expansió de les xarxes elèctriques i, amb aquestes, l'aparició de nous béns de consum com els electrodomèstics.

Una nova Revolució Industrial

Tot aquest estímul també va empènyer la Segona Revolució Industrial. Els mètodes de producció en massa es van tornar més eficients gràcies a l'expansió de l'electricitat que va propiciar la bombeta. Les condicions de treball també van millorar, així com la seguretat de les fàbriques i els habitatges.

Aquests avenços van deixar pas a una economia basada en l'electricitat que arriba fins als nostres dies. Tant és així que l'accés a un subministrament elèctric segur i de qualitat és indispensable perquè es produeixi creixement econòmic.

Efectivament, hi ha una relació positiva entre consum d'electricitat i PIB. A Espanya, el sector elèctric aporta directament 16.495 milions d'euros, l'1,13% del PIB nacional.

Costa imaginar-se com seria avui el món sense la bombeta. Encara que les incandescents han deixat pas a altres tecnologies més eficients, com els llums led, aquests petits objectes lluminosos segueixen formant part fonamental del nostre dia a dia.

Sense il·luminació elèctrica a oficines, escoles, hospitals o llars, les nostres vides canviarien radicalment. Sort que a algunes ments brillants se'ls va encendre una bombeta cap al segle XIX.