Rutes per pobles sostenibles: d'Osca i Madrid fins a Còrdova

És possible un model sostenible que protegeix l'entorn, promou l'economia local i ofereix al visitant una experiència autèntica i respectuosa? Aquests cinc pobles ho han aconseguit.

L'equilibri entre patrimoni, biodiversitat i hospitalitat no és tan sols una fita, sinó una forma de vida. Sostenibilitat i turisme s'abracen en aquestes localitats —amb projectes que van des d'iniciatives ecològiques fins a la recuperació de tradicions— i demostren que una altra manera de viatjar és possible: una que cuida, connecta i transforma.

Cabra (Còrdova), poble sostenible amb turisme sostenible

Al sud de la província de Còrdova, al bell mig del Parc Natural de les Serres Subbètiques, hi trobem la localitat de Cabra. Distingit com a Millor Poble Màgic d'Espanya el 2025 pel seu patrimoni històric, cultural i mediambiental, també ha estat designat Poble Compromès amb la Sostenibilitat per la revista AireLibre, gràcies al seu esforç per integrar la sostenibilitat en el turisme i la gestió local.

Aquest darrer reconeixement destaca la promoció d'un «equilibri entre el desenvolupament econòmic, la protecció del medi ambient i el benestar dels seus habitants».

El municipi ha sabut combinar la conservació del seu patrimoni cultural amb iniciatives com ara l'oleoturisme o l'observació d'ocells. A les serres, s’hi poden albirar voltors i àguiles reials i perdius, mentre que a les llacunes els aficionats a l'ornitologia podran observar-hi flamencs i perdius vermelles, entre altres espècies.

A tot això, cal afegir-hi la certificació de Destinació Starlight a la Mancomunitat de la Subbètica, que aprofita la puresa del cel per fomentar l'astroturisme.

La Ruta del Botànic de Santa Rita és un mostrari de la diversa flora de la falda nord de la serra de Cabrera, perfectament identificada i documentada en taulers informatius. Una ullada al centre de visitants també ajuda a conèixer la importància d'aquest espai natural.

Hàbits saludables

Ruta de Garafía a Breña Baja

Article

Per últim, per als més actius, un ascens al mirador de la Cabrera (1.205 metres d'altitud) ofereix unes vistes magnífiques del Lapiaz de los Lanchares i el Picacho de l'ermita de la Verge de la Serra.

Aquesta proposta de senderisme és circular i s'estén per uns dos quilòmetres gairebé sense desnivell, per la qual cosa és una ruta recomanable per a tota la família. El punt de partida és la zona recreativa de Santa Rita habilitada per a la ruta, amb aparcament inclòs.

Coneix El Boalo (Madrid), pioner en economia circular

A la Comunitat de Madrid, parlar d'El Boalo és parlar d'avantguarda en sostenibilitat. Aquest petit municipi és, juntament amb Cerceda i Mataelpino, el pioner a aplicar els principis de l'economia circular i el residu zero.

El 2016, l'Ajuntament va posar en marxa projectes com el compostatge domèstic, la recollida porta a porta i els avicompostadors escolars, on els nens alimenten les gallines amb restes orgàniques del menjador.

El Boalo també aprofita la seva situació al vessant meridional de la serra de Guadarrama. El municipi té un ramat municipal de cabres de l'espècie local per al desbrossament natural de parcel·les per tal d'evitar incendis i recuperar tradicions locals.

Aquest ramat subministra llet a una formatgeria artesanal. A més, l'Ajuntament ha impulsat horts socials i un mercat digital gestionat per dones emprenedores, que ha permès generar ocupació i enfortir el comerç de proximitat.

Per conèixer els ramats d'El Boalo, quina millor manera de fer-ho que una ruta urbana i per les seves vies pecuàries. Partint de la plaça de l'Ajuntament, es pot recórrer el camí fins a l'abeurador i més endavant fins a l'ermita de Sant Isidre Llaurador.

En el nostre camí ens podem trobar amb exemplars de la cabana bovina de la zona, de la raça avilesa negra (autòctona madrilenya), la xarolesa i la llemosina. A partir d'aquí, es continua per la Senda de Las Cabras. De baixada, hi trobem el pas pel rierol d'El Herrero i es creua el pont antic de tornada a El Boalo. La ruta té 5 quilòmetres de llargada i és de dificultat baixa.

Mura (Barcelona), quan els veïns preserven patrimoni i entorn

Mura només té un parell de centenars d'habitants, però és una joia medieval del Bages. A tan sols 55 quilòmetres de Barcelona, ​​aquest poble ha aconseguit preservar la seva essència i mantenir el respecte per l'entorn. Per això, ha estat distingit per ONU Turisme amb el títol de «Best Tourism Villages» del món.

Hàbits saludables

Ruta de Tafalla a Ansó

Article

El municipi té paisatges de postal, amb casetes de pedra que mantenen un encant medieval en un paratge singular com el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Corona el conjunt l'església romànica de Sant Martí.

Un passeig per Mura ens descobreix les antigues tines de pedra per a l'elaboració dels famosos vins de la terra, conservades gràcies als esforços dels veïns. Una altra mostra d'aquest afany per mantenir les tradicions és la Festa del Tió, que té lloc per Nadal i que posa de manifest el valor de l'artesania local.

El turisme responsable i la innovació rural estan presents a les rutes pel Parc Natural. Un exemple és el sistema de sensors d'aparcament intel·ligent, que ofereixen d'informació en temps real de disponibilitat de places als estacionaments municipals i que, a més, serveixen per a una gestió òptima del flux de visitants per tal de minimitzar-ne l'impacte ambiental.

La Ruta de les 1.000 Fonts és un recorregut circular de 4,63 quilòmetres de longitud, força accessible. Tal com indica el nom, la ruta proposa una fresca passejada per un munt de fonts enmig de l'exuberant paisatge del Bages.

Aïnsa (Osca), l'equilibri perfecte amb la natura

La comarca del Sobrarb és un enclavament ple de cultura i naturalesa dels Pirineus, lloc on es troba Aïnsa. Es tracta del segon municipi espanyol que ja rebut la distinció de «Best Tourism Villages» del món, on també hi ha Mura.

El municipi ha instal·lat panells solars en edificis públics, desenvolupat aparcaments intel·ligents i promogut la mobilitat elèctrica, tot això amb l'objectiu de reduir la petjada de carboni.

Destaca pel seu valor mediambiental el projecte Aínsa-Sobrarbe Ecocircular, que combina la gestió sostenible de l'escorxador municipal amb l'alimentació d'aus necròfagues, visites guiades i jornades de sensibilització. Desenvolupat juntament amb la Fundació per a la Conservació del Trencalòs, ha obtingut la distinció del Congrés Nacional de Medi Ambient.

Aïnsa, en plena confluència dels rius Cinca i Ara, és punt de partida per visitar el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, el Parc Natural Posets-Maladeta o el Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara, amb centenars de rutes de diverses complexitats i característiques.

I per si no n'hi hagués prou, celebra el Climatic Festival, organitzat també en col·laboració amb la Fundació per a la Conservació del Trencalòs, que ofereix als assistents tallers, teatre i activitats educatives per fomentar la consciència ambiental.

Carcaboso (Càceres), història i naturalesa per al futur

El riu Jerte i la Ruta de la Plata conflueixen a Carcaboso, un poble d'origen romà que no va dubtar a apostar per la sostenibilitat ja fa més d'una dècada, fet que li va permetre guanyar-se el sobrenom «del poble més sostenible d'Espanya».

El seu compromís amb la conservació de l'entorn i el desenvolupament responsable ha esdevingut un motor que impulsa el turisme ecològic i que destaca per iniciatives com ara l'Ecoparque de Carcabosso. Aquest espai combina biodiversitat, educació ambiental i activitats a l'aire lliure per a tota la família.

Envoltat de paisatges de gran bellesa, com la serra de Carcaboso, el poble ofereix rutes de senderisme, observació d'aus i tallers de sostenibilitat que promouen el respecte per la natura i l'aprofundiment en l'estil de vida local, amb forts vincles amb la ramaderia i l'agricultura.

Carcaboso també ha sabut preservar el patrimoni històric i arquitectònic sense renunciar a la innovació sostenible a través de projectes de reforestació, un ús responsable dels recursos i la promoció d'energies renovables.

La proximitat al Parc Natural de Monfragüe reforça el seu atractiu com a punt de partida per explorar un dels espais protegits més importants del país. Des de Carcaboso es pot fer un recorregut lineal de 4 hores al jaciment romà de Caparra i al centre d'interpretació adjunt. Es tracta d'un camí senzill, que alterna camí ramader amb una calçada romana i que ens recorda que natura, activitat humana, patrimoni i turisme són compatibles.