Emprendre des del poble: el model sostenible de Pinaroca

Zulema Herrero i Álvaro Magdaleno provenien d’àmbits professionals diferents: ella, de la pedagogia; ell, de la pintura. Junts van transformar el seu retorn al territori en Pinaroca, una granja de producció extensiva d’ous d’oca que ha arribat a restaurants d’alta cuina de Segòvia i Madrid.

La seva història permet entendre què pot diferenciar un projecte rural sostenible: una escala adaptada a l’entorn, una proposta especialitzada i una relació estreta entre l’activitat econòmica i el propòsit de les persones que la desenvolupen.

Sostenibilitat i benestar animal com a proposta de valor

Els tres pilars bàsics de Pinaroca són la sostenibilitat, el benestar animal i la passió per l’excel·lència. En la seva activitat diària, la sostenibilitat implica ajustar l’escala, aprofitar les capacitats del territori i construir un projecte compatible amb el model de vida que busquen els emprenedors.

El benestar animal és, alhora, part del sistema productiu i del posicionament del producte. Quan un negoci competeix en un segment especialitzat, la manera de produir pot convertir-se en un atribut tan rellevant com allò que es ven.

D’aquesta manera, el propòsit i el producte queden connectats. La granja no només comercialitza ous d’oca: ofereix una proposta diferenciada, el relat de la qual es basa en l’origen rural, la cura de la producció i la recerca de l’excel·lència.

De Segòvia als restaurants d’alta cuina

Un dels grans reptes d’un petit negoci rural és trobar un mercat capaç de reconèixer el valor d’un producte especialitzat. En el cas de Pinaroca, la resposta es troba en la restauració d’alta cuina i en el mercat gurmet.

El producte ha tingut una bona acollida en restaurants de Segòvia i Madrid, fet que connecta una explotació situada en un municipi petit amb clients professionals de mercats urbans.

Aquesta relació mostra que la ubicació rural no obliga a limitar la demanda a l’entorn immediat. Un producte singular pot accedir a canals especialitzats si ofereix una proposta reconeixible per a cuiners, restaurants i consumidors interessats en l’origen i la qualitat.

L’especialització també evita competir únicament mitjançant el preu. Per a una explotació petita, diferenciar-se pel producte, el model de producció i el vincle territorial pot ser més coherent que perseguir grans volums.

Emprendre en un poble: oportunitats i obstacles

L’emprenedoria rural permet posar en marxa activitats vinculades a recursos, coneixements i estils de vida propis del territori. També pot generar activitat econòmica en localitats petites i establir ponts entre productors rurals i mercats més grans.

A l’altre extrem hi ha els obstacles que cal esquivar a l’hora d’emprendre: la burocràcia per posar en marxa el negoci i una presa de decisions vinculada a les condicions naturals. Els ritmes dels animals, la disponibilitat de recursos i els límits de l’espai formen part de la planificació.

Per això, emprendre en el medi rural exigeix alguna cosa més que detectar una demanda. També requereix definir quina escala és compatible amb el territori, quin mercat valora la proposta i fins on pot créixer el negoci sense perdre la seva identitat.