Entrevista a Rosa María Calvo Haro, fundadora d’Esencial Jobs i guanyadora del Premi A Professional Autònoma 2026 de CaixaBank
Temps de lectura | 6 min.

Premi A Professional Autònoma Hi ha molts motius per emprendre: detectar una oportunitat de negoci, trobar un nínxol de mercat encara per explotar, satisfer una necessitat vital… Tanmateix, entre tots aquests motius, n’hi ha un altre que té una rellevància especial: la motivació per una situació personal. Que una circumstància pròpia t’hagi afectat d’una manera tan intensa que decideixis emprendre per posar-hi solució.
Això va ser precisament el que li va passar a Rosa María Calvo Haro, fundadora d’Esencial Jobs , un centre especial de treball especialitzat en la inclusió laboral de persones amb discapacitat i col·lectius vulnerables, que combina consultoria, selecció, orientació laboral, formació i acompanyament.
Calvo Haro ha estat la guanyadora nacional del Premi A Professional Autònoma, amb el qual CaixaBank reconeix cada any dones empresàries i professionals autònomes pel seu lideratge, innovació i trajectòria empresarial. Aprofitant la gala de lliurament del premi, conversem amb ella.
Per a qui no et conegui, en què consisteix el teu projecte emprenedor?
Esencial Jobs és una consultora de selecció especialitzada en col·lectius vulnerables, sobretot en persones amb discapacitat. Busquem talent per a les empreses: fem processos de selecció i les acompanyem, un cop seleccionada la persona amb discapacitat, al llarg d’un any perquè la inserció laboral sigui real.
Per què vas decidir llançar-t’hi? Va ser una decisió voluntària o per necessitat?
Va ser arran d’una discapacitat que va tenir el meu germà. Ell és enginyer de telecomunicacions i, quan va començar a treballar, no el van contractar per les seves capacitats. Així que vam decidir muntar una consultoria de selecció on es contracti les persones per les seves capacitats, no pel seu certificat de discapacitat.
Tenies antecedents emprenedors a la teva família?
Sí, tota la meva família eren autònoms. El meu pare era autònom, la meva tia era sastressa autònoma... I jo sempre havia dit que no volia ser autònoma... però, al final, ja fa 10 anys que ho soc i aquí estic.
Quan vas començar, quines eren les teves principals pors? Aconseguir clients, aconseguir finançament, poder gestionar-ho tot tu sola…
Vam començar amb zero clients, amb un treballador –el meu germà– i amb moltes ganes. La meva principal por era fer el salt. Jo treballava per compte d’altri i pensava que tenia una estabilitat econòmica. La meva principal por era ser capaç de convertir una causa social en una empresa.
La meva principal por era ser capaç de convertir una causa en una empresa
En tot aquest camí, què ha estat per a tu el més difícil?
En aquest camí, el més difícil ha estat demanar ajuda. En general, les dones solem pensar que podem amb tot i no és així. Sobretot, quan lideres una empresa que té molts empleats: cal demanar ajuda, cal escoltar, cal deixar-se ajudar i aprofitar les mans esteses de les entitats properes.
Imagina’t que tens al davant una dona que està valorant emprendre, però no sap si llançar-s’hi. Quins consells li donaries?
Primer, li diria que faci un bon estudi de mercat; això és molt important. Jo vaig estudiar Empresarials i els números sempre han de quadrar. Pots tenir una idea o moltes ganes de tirar endavant un projecte que et sembla molt bonic, però si els números no surten, pensa-t’ho bé. Perquè el que al principi és difícil després es complica encara més.
Pots tenir una idea o moltes ganes de tirar endavant un projecte que et sembla molt bonic, però els números sempre han de quadrar
Què significa per a tu rebre el Premi A Dona Autònoma de CaixaBank?
És un orgull. A més, em reafirma en la idea que ho estem fent bé. I, sobretot, m’agradaria que altres dones que comencin a emprendre com jo, a partir dels 40, vegin que és possible, que es pot fer.
Fins a quin punt creus que aquest premi ajuda a visibilitzar la feina de les dones autònomes?
Tot el que sigui un reconeixement a les dones autònomes dona visibilitat. Necessitem molt de reconeixement, perquè fem una tasca molt important tant en l’àmbit social com en el laboral.


