Set pilars i set reptes perquè la inclusió financera sigui una realitat

La inclusió financera és essencial en qualsevol societat que es vulgui considerar avançada. I és que, si volem una igualtat real, les persones que pertanyen a col·lectius vulnerables o amb algun tipus de discapacitat han de tenir un accés complet, segur, garantit i en igualtat de condicions als productes financers.

Per això, hem de convertir la inclusió financera en una realitat tangible. I, per fer-ho, hem de saber definir de què parlem, de manera que puguem situar-la en el punt de mira i no abandonar-lo fins que l’hàgim assolit.

Per trobar una definició adequada, Aula, el programa de formació sobre economia i finances adreçat als accionistes de CaixaBank, va organitzar el webinar Inversió inclusiva: finances per a persones amb discapacitat , en el qual Tania Postigo, responsable d’Inclusió Financera a l’Assessoria Jurídica de CaixaBank, i Ignacio Velasco, director de Wealth – Assessorament Patrimonial de CaixaBank, van descriure els pilars i els reptes d’una inclusió financera real.

Els set pilars de la inclusió financera

A què ens referim exactament quan parlem d’inclusió financera? Les definicions poden variar segons qui les formuli, així que convé partir d’uns conceptes clars.

Tania Postigo, responsable d’Inclusió Financera a l’Assessoria Jurídica de CaixaBank, afirma que la veritable inclusió financera s’ha de basar en set pilars que, a més, tenen un fonament normatiu clar a Espanya, recollit especialment en les lleis 11/2023, 15/2022 i 8/2021.

1.- Accés efectiu als serveis financers, no només formal

L’existència de serveis financers per a tothom és el primer pas per assolir la inclusió financera, però en cap cas l’últim. A més, cal garantir que l’accés sigui real.

De res no serveix, per exemple, desenvolupar la millor aplicació bancària del món perquè els clients consultin els seus comptes, les seves posicions i els seus fons… si aquesta app no és accessible per a les persones amb discapacitat.

La millor manera de garantir l’accessibilitat d’un servei és que aquest hagi estat desenvolupat, des del principi, per a qualsevol persona.

La millor manera de garantir l’accessibilitat d’un servei és que aquest hagi estat desenvolupat, des del principi, per a qualsevol persona

Tania Postigo

Responsable d’Inclusió Financera a l’Assessoria Jurídica de CaixaBank

2.- Igualtat de tracte i no-discriminació

Pot semblar un objectiu molt genèric, però amaga desafiaments molt concrets, perquè les barreres no sempre són fàcils d’identificar. De vegades, a l’hora de llançar un producte, podem incórrer en pràctiques aparentment neutres que generen algun tipus d’obstacle que, d’entrada, no sapiguem veure. 

Per això, és essencial que parlem tant amb el tercer sector com amb els clients per identificar aquestes barreres invisibles que impedeixen l’accés a un servei o a un producte. 

3.- Accessibilitat universal i disseny per a totes les persones

Cal partir d’un punt essencial: el principi de disseny per a totes les persones. Què vol dir això? Que, quan es llanci un producte, un canal, un procés o un contracte, és important preguntar-se si és comprensible per a qualsevol persona. 

Les persones que tinguin una discapacitat cognitiva o sensorial, per exemple, hi podran accedir i entendre’l? Es tracta, en definitiva, d’incloure tothom en els serveis financers bàsics.

4.- Autonomia i suport en la presa de decisions

Per a les entitats financeres, aquest ha estat un autèntic repte i una revolució en la manera de relacionar-se amb els clients. I és que, tal com estableixen la Convenció de Nova York de 2006 i el Codi civil espanyol, els bancs han de dissenyar productes, serveis i processos que impulsin l’autonomia individual. 

Qualsevol client, siguin quines siguin les seves capacitats, pot disposar de suport en l’exercici de la seva capacitat jurídica, però, sobretot, ha de tenir les eines per prendre les seves pròpies decisions de manera autònoma. És a dir, les entitats financeres han d’ajudar qualsevol usuari que ho sol·liciti, però, abans que res, han de donar-li les eines perquè, en la mesura que sigui possible, pugui desenvolupar-se amb autonomia.

Qualsevol client, siguin quines siguin les seves capacitats, ha de disposar de les eines per prendre les seves pròpies decisions de manera autònoma

Tania Postigo

Responsable d’Inclusió Financera a l’Assessoria Jurídica de CaixaBank

5.- Comprensió: llenguatge clar i accessibilitat cognitiva

Sovint es diu que els productes bancaris són complexos, estan redactats d’una manera molt tècnica o, en definitiva, generen confusió. I això és el que la inclusió financera pretén evitar. 

Cada producte, cada procés o cada contracte ha de poder ser entès, de manera senzilla, per qualsevol persona que hi accedeixi, amb plena consciència de tot el que està fent o de tot el que està signant. No és una mera declaració d’intencions: per llei, les comunicacions de les entitats financeres amb els consumidors no han de superar el nivell B2 dins del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) .

6.- Seguretat jurídica i protecció patrimonial

Tot i que qualsevol client hauria de poder prendre decisions de manera autònoma, les entitats financeres li han de prestar suport. En aquells casos en què s’identifiqui una situació financera que pot posar en risc el patrimoni d’un usuari, els bancs han d’estar a la seva disposició per evitar-ho. La inclusió financera també és això.

L’atenció ha de ser personalitzada i accessible per a qualsevol usuari.

7.- Escolta activa i col·laboració

Aquest no és un pilar associat a una normativa concreta, però no per això és menys important. Eliminar barreres, explicar clarament els productes, ajudar i donar suport a l’usuari... Tot això s’aconsegueix amb empatia i escolta activa. Les entitats financeres, les del tercer sector i les administracions públiques han de col·laborar entre elles perquè la inclusió financera sigui real.

Set reptes perquè la inclusió financera sigui una realitat

Els ingredients són clars, però com portem la recepta a la pràctica? Per fer-ho, hem de ser conscients d’una cosa: ens trobem davant d’un canvi en la piràmide poblacional, amb una societat que viu més anys i acumula més patrimoni.

Una societat així necessita, també, serveis financers accessibles, comprensibles i segurs. Per aconseguir-ho, cal fixar-se en una sèrie de factors i, a partir d’aquí, definir els reptes per avançar-hi. 

1.- Augment de la longevitat

Entre el 2025 i el 2045, veurem com les persones de més de 65 anys tindran un pes més gran en la nostra població. En aquest sentit, el repte passa per adaptar els productes, els canals i l’atenció a una població d’edat més avançada. 

2.- Vida financera més llarga

A més, una longevitat més gran implica una vida financera més prolongada. Sobretot, perquè les persones viuran més anys després de la jubilació i gestionaran el seu patrimoni durant més temps; per tant, el repte passa per facilitar-los una planificació a llarg termini, ajudar-los a prevenir fraus, evitar errors i oferir-los el suport suficient per prendre decisions que, de vegades, seran més complexes.

Cal adaptar els productes, els canals i l’atenció a una població d’edat més avançada

Ignacio Velasco

Director de Wealth - Assessorament Patrimonial a CaixaBank

L’augment de l’esperança de vida incrementarà, inevitablement, els índexs de dependència: hi haurà més malalties cròniques, més deterioraments cognitius i més situacions de manca d’autonomia plena. Per això, hem de dissenyar una sèrie de suports en la presa de decisions, així com protocols de protecció i un equilibri entre l’autonomia i la seguretat. 

3.- Concentració de patrimoni

La generació del baby boom ha acumulat una riquesa molt més elevada que altres generacions, especialment si parlem d’habitatge i estalvi. Davant d’aquesta situació, protegir els patrimonis en un context de vulnerabilitat i millorar l’educació financera han de ser els nostres objectius primordials.

4.- Patrimoni protegit

És un conjunt de béns, com diners, propietats o inversions, que s’administra amb el propòsit de cobrir a mitjà termini les necessitats vitals de persones amb discapacitat intel·lectual d’almenys un 33 % o amb discapacitat física o sensorial d’almenys un 65 %. A Catalunya, també de les persones que tenen un grau de dependència I i II.

Té importants avantatges fiscals per als familiars que hi fan aportacions, amb una desgravació fiscal individual de 10.000 € i familiar de 24.250 €. Les disposicions de la persona amb discapacitat no tributaran dins de determinats límits anuals.

Paral·lelament, existeix un altre mitjà complementari d’estalvi, amb avantatges fiscals idèntics: el pla de pensions per a persones amb discapacitat. En resum, una família podria arribar a aportar anualment fins a 48.500 € de patrimoni amb desgravacions fiscals per cobrir les futures necessitats vitals del seu familiar amb discapacitat. 

És paradoxal comprovar, segons dades de l’AEAT, que amb prou feines 12.000 famílies utilitzen aquests instruments d’estalvi. El desconeixement és al darrere d’aquestes dades. 

5.- Transferència de riquesa

Tenint en compte les diferències de patrimoni entre les generacions sènior i les que van arribar més tard, ens encaminem cap a una de les transferències patrimonials més grans de la història d’Espanya. En aquest sentit, el repte passa per oferir un assessorament accessible i complet pel que fa a la planificació patrimonial.

6.- Bretxa digital

La transformació tecnològica ha comportat una conseqüència clara: una bretxa general en competències digitals. Per això, les entitats financeres hem de combinar els canals digitals accessibles amb l’atenció presencial i el suport humà.

La lluita contra la bretxa digital ha de combinar el desenvolupament tecnològic amb l’atenció humana i presencial.

7.- Vulnerabilitat creixent

La vulnerabilitat no només creix; també es diversifica. Davant d’una història recent en què la vulnerabilitat semblava marcada únicament per factors de renda, entren en joc nous elements: la diversitat funcional, la salut, l’idioma entre la població migrant, l’alfabetització financera, la soledat…

Per això, ens hem de marcar com a repte el desenvolupament de models d’atenció personalitzats, alhora que fem servir un llenguatge clar i accessible en tots aquests nous contextos. 

L’objectiu de tots aquests reptes, en definitiva, és garantir que totes les persones, en qualsevol etapa de la seva vida, puguin comprendre, decidir, gestionar i protegir el seu patrimoni amb el suport que necessitin.

Et recomanem:

• Què és la Llei d’accessibilitat i què canvia en els serveis financers?
• Banca accessible: com millora la vida de les persones amb discapacitat
• Patrimonis protegits: com assegurar el futur de familiars amb discapacitat