Pensió no contributiva: què és i qui la pot sol·licitar?

Hi ha més persones que tenen dret a una pensió del que ens pensem. Les pensions més conegudes són les contributives, que són les que perceben els qui es jubilen després de treballar.

Tanmateix, també existeixen les pensions no contributives, destinades a persones que no poden accedir a una pensió contributiva i que compleixen determinats requisits de residència i carència d'ingressos.

Què és una pensió no contributiva?

Quan parlem d'una pensió no contributiva, ens referim a prestacions econòmiques que es reconeixen als ciutadans que es troben en situació de necessitat protegible i a qui els falten recursos per subsistir en els termes legalment establerts.

No cal haver cotitzat prèviament, però s'ha de complir la resta de requisits establerts, especialment els relatius a residència i falta d'ingressos.

Gràcies a la pensió no contributiva, a aquests ciutadans se'ls garanteixen uns ingressos mínims que els permeten viure amb dignitat.

A aquesta prestació se suma l'accés a assistència medicofarmacèutica gratuïta i fins i tot la possibilitat d'accedir també a determinats complements específics, com el complement per a titulars de pensió no contributiva que resideixin en un habitatge llogat.

Tipus de pensions no contributives i qui les pot sol·licitar

Tot i que jubilar-se és una de les maneres d'accedir a pensions no contributives, no és l'única. Aquestes prestacions també cobreixen altres supòsits, com ara la discapacitat. Així, les pensions no contributives es poden dividir en dues classes:

Pensió no contributiva per jubilació

Aquesta prestació la poden sol·licitar les persones majors de 65 anys (edat mínima de jubilació ordinària) que no hagin cotitzat mai a la Seguretat Social o que sí que ho hagin fet, però no durant el temps suficient per cobrar una pensió contributiva.

A més, han de complir una sèrie de condicions: haver viscut a Espanya almenys 10 anys des dels 16 anys d'edat, dels quals dos anys com a mínim han d'haver discorregut immediatament abans de la sol·licitud de la pensió.

Pensió no contributiva d'incapacitat

En aquest cas, la pensió no contributiva d'incapacitat la poden sol·licitar les persones que tinguin entre 18 i 65 anys d'edat amb un grau de discapacitat igual o superior al 65 %. A més, han d'haver residit a Espanya almenys cinc anys, sempre que dos d'ells fossin immediatament abans de la sol·licitud.

Requisits addicionals per percebre una pensió no contributiva

Tanmateix, aquests no són els únics requisits que cal complir per accedir a aquestes prestacions. Tant les d'incapacitat com les de jubilació imposen, a més, certes condicions relacionades amb la renda.

En primer lloc, s'ha d'acreditar una carència de rendes o ingressos suficients: això s'acredita quan la suma dels ingressos anuals de la persona que sol·licita la pensió és inferior a l'import, també anual, de la pensió (8.803,20 euros anuals el 2026 ).

I si es conviu amb altres familiars? Aleshores, el màxim d'ingressos anuals per accedir a la pensió canvia. En el cas de sol·licitants que convisquin amb el seu cònjuge o parents fins a segon grau, els límits d'ingressos a l'any de la unitat econòmica de convivència són els següents, en funció del nombre de persones que hi conviuen i tenen aquest parentesc:

Si entre aquests familiars hi ha els pares o fills del sol·licitant, els límits són superiors:

Compatibilitat de la pensió no contributiva amb altres ingressos

A més de complir els requisits d'edat, residència i carència de rendes, és important tenir en compte que la pensió no contributiva està condicionada pels ingressos de la persona beneficiària i de la unitat de convivència. 

Per aquest motiu, si el pensionista rep altres ingressos que superen els límits establerts legalment, pot perdre el dret a percebre la prestació o veure modificada la seva quantia. 

Així mateix, la convivència amb familiars pot influir en el càlcul dels ingressos màxims permesos, ja que es tenen en compte les circumstàncies econòmiques de la unitat econòmica de convivència. 

En determinats casos, les persones beneficiàries d'una pensió no contributiva la poden compatibilitzar amb el desenvolupament d'una activitat laboral, sobretot quan es tracta de pensionistes amb discapacitat, sempre que es compleixin els requisits establerts i no se superin els límits d'ingressos previstos.

Quina és la diferència entre pensions contributives i no contributives?

A més dels requisits de cotització exigits per accedir a una pensió contributiva, que no són obligatoris en el cas de les no contributives, hi ha altres diferències entre unes pensions i les altres.

La principal és la quantia que es percep i això té molt a veure amb el requisit de cotització que s'exigeix per accedir a una pensió contributiva. En funció del temps i la base reguladora per la qual s'hagi cotitzat, la pensió contributiva que es rebrà serà superior o inferior.

Per exemple, el 2026 la pensió contributiva mínima per jubilació per a majors de 65 anys és de 12.441,80 euros per a pensionistes amb cònjuge no a càrrec. Això significa que ningú que es jubili per sobre d'aquesta edat cobrarà menys de 14 pagues de 888,70 euros cadascuna.

No és el cas dels perceptors de pensions no contributives: la pensió íntegra és de només 8.803,20 euros anuals, que es reben en 14 pagues de 628,80 euros cadascuna.

Una altra diferència, en el cas de les pensions de jubilació, es troba a l'edat en què s'hi accedeix.

En el cas de les pensions de jubilació no contributives, es poden sol·licitar a partir dels 65 anys. En el cas de les contributives també es pot fer, però és necessari haver cotitzat almenys 38 anys i 3 mesos per poder jubilar-se a aquesta edat (dels quals dos com a mínim durant els 15 anys immediatament anteriors) i percebre la prestació.

Si no és així, l'edat ordinària de jubilació en aquesta modalitat és de 66 anys i 10 mesos. D'altra banda, també existeixen supòsits de jubilació anticipada per a les pensions contributives.

On se sol·licita una pensió no contributiva?

La gestió de les pensions no contributives s'atribueix a les comunitats autònomes, que són les que gestionen i reconeixen el dret a percebre aquest tipus de prestacions. A Ceuta i Melilla se n'encarrega l'IMSERSO.

Les sol·licituds de pensions no contributives es poden presentar a les oficines de serveis socials de les comunitats autònomes, a les de l'IMSERSO o en qualsevol oficina de la Seguretat Social, presencialoment o per correu.

La sol·licitud també es pot presentar en línia a l'apartat corresponent del web del govern autonòmic que correspongui. Així mateix, molts ajuntaments compten també amb equips d'atenció social que ajuden a fer aquests tràmits.

Et recomanem llegir:

• Carència específica per a la pensió: què és i com impacta en la teva jubilació
• Declaració de la renda per a pensionistes: en quins casos estan obligats a fer-la
• El plus per fills a la pensió: com reclamar-lo al maig si et vas jubilar amb el sistema antic