Mariona Ortiz i Helena Pueyo: dos camins i un mateix Mundial

Mariona Ortiz i Helena Pueyo afronten el seu primer Mundial de Bàsquet Femení amb la selecció espanyola després de recórrer trajectòries diferents: Ortiz va debutar amb el combinat absolut als 30 anys i Pueyo ho va fer amb només 23 anys.

Les seves carreres van confluir durant dues temporades a Saragossa. Tot i que ara tornen a separar-se, encara els queda un repte juntes: traslladar a la selecció la feina, la confiança i la connexió que van construir com a companyes.

Durant el capítol 4 del videopòdcast «Creiem en el bàsquet», Marta Fernández descobreix amb elles com és aquesta selecció i què esperen del Mundial, però també la importància de gestionar les expectatives o demanar ajuda quan cal.

El valor del grup humà

La selecció espanyola ve d’aconseguir una plata a l’EuroBasket 2025. És tot un assoliment per a qualsevol equip. Si, a més, ha experimentat un relleu generacional important, com va ser el cas d’Espanya, l’èxit es converteix en una proesa.

Quan se’ls pregunta què fa especial aquest equip, Ortiz i Pueyo destaquen l’enorme connexió que ja hi ha entre les jugadores de la selecció. «Estem creant un gran vincle i això també es reflecteix després a la pista», explica Pueyo.

Hi contribueix el gran ambient que es viu en el dia a dia d’aquesta selecció i que permet a les jugadores gaudir. «És un grup de bones persones. En un equip és molt important que el més bàsic i rutinari et resulti divertit», puntualitza Ortiz.

Aquesta unió i la bona predisposició de les jugadores són factors que fan créixer l’equip i poden ser determinants al Mundial.

«Un dels nostres punts forts és la unió que hem aconseguit. Els primers partits de l’estiu passat no tenien res a veure amb els últims», recorda Ortiz. «Jo crec que serà igual d’especial que l’any passat», afegeix Pueyo.

Lideratge i serenitat dins de l’equip

Des de la seva experiència compartida a Saragossa, Pueyo presenta Ortiz com una figura fonamental dins del vestidor. «La Mariona, com a capitana, ens ha sabut treure de moltes situacions», assegura.

Conjugar els interessos i les inquietuds d’un grup divers és fonamental per a Mariona Ortiz. «Arriba gent nova i cadascuna amb un tipus de joc, una mentalitat... Es tracta de donar molta importància a l’equip i tenir tothom en una posició on se senti important», revela.

Amb el pas dels anys, la serenitat s’ha convertit en un dels valors que Ortiz més aprecia i que ara intenta transmetre a la selecció per ajudar a mantenir els peus a terra.

No hi ha un únic ritme per arribar a la selecció espanyola de bàsquet femení

Les trajectòries d’Ortiz i Pueyo permeten desmuntar un prejudici habitual en l’esport: que totes les carreres han de completar les mateixes etapes a una edat semblant.

Pueyo va avançar aviat pels diferents nivells de la selecció. Ortiz, en canvi, va arribar a l’absoluta amb una trajectòria consolidada i va haver d’aprendre a observar el seu camí sense comparar-lo constantment amb el d’altres jugadores.

«Vaig haver de deixar anar expectatives, comparacions i pors. I entendre que cadascuna té els seus temps», revela Mariona Ortiz.

Per la seva banda, Helena Pueyo destaca la responsabilitat que suposa vestir la samarreta de la selecció en un Mundial al qual arriba després d’una lesió. En aquest debut, té clar que el grup serà el seu gran suport: «En tenim moltíssimes ganes. Fa poc temps que treballem juntes, però hem fet veure a la gent de què som capaces».

Xarxes socials, pressió i ajuda

Les noves generacions d’esportistes conviuen amb un grau d’exposició que no era el mateix per a les anteriors. Qualsevol partit pot generar comentaris immediats a les xarxes socials i algunes opinions negatives acaben arribant a les mateixes jugadores.

Cadascuna afronta aquesta pressió a la seva manera. «Jo intento que no m’afecti», confessa Pueyo, «tot i que és complicat evitar-ho. Intento ignorar els comentaris negatius, centrar-me en l’oportunitat que tinc i gaudir-ne. Pensar que, si soc aquí, és per alguna cosa».

Ortiz planteja una experiència diferent. Es considera una persona sensible i admet que els comentaris poden afectar-la més en determinats moments. «En el seu moment, jo vaig demanar ajuda quan vaig veure que les coses em superaven», comparteix Ortiz. Des d’aleshores, manté aquesta eina, que considera molt útil.

Confiança i humilitat davant del Mundial 2026

La selecció espanyola afronta el Mundial 2026 amb un equip jove i unes expectatives molt altes.

Les jugadores reconeixen la gran oportunitat que tenen al davant, però ho fan amb els peus a terra. Això és precisament el que el seleccionador, Miguel Méndez, ha anat inculcant a les jugadores ja des de l’EuroBasket 2025.

«Crec que la filosofia que en Miguel vol que mantingui aquest equip és la d’arremangar-se i treballar», explica Ortiz. Per a ella, el seleccionador les ha animat a ser conscients que poden guanyar qualsevol rival, però amb la humilitat de saber que també poden perdre. «També crec que això és el que ens ha fet anar creixent», afegeix.

Pueyo confia en la bona feina de l’equip. «Intentarem demostrar què és Espanya i de què som capaces», promet.

Creure en el bàsquet quan el camí no és lineal

Quan li pregunten què significa per a ella creure en el bàsquet, Mariona Ortiz recorda els Jocs Olímpics de París 2024. «Mai no em vaig imaginar que arribaria a disputar-ne uns i, tanmateix, els vaig jugar», recorda.

Sobretot, Ortiz destaca la importància de creure en ella mateixa, «per totes les vegades que he caigut i he estat capaç de tornar-me a aixecar». El valor de la seva trajectòria no es troba només en els èxits, sinó en la capacitat de continuar després dels moments complicats.

Helena Pueyo relaciona aquesta creença amb una certesa: la feina i el sacrifici valen la pena. Són els que porten oportunitats com la possibilitat de debutar en un Mundial amb la selecció absoluta.

«Sempre n’estic 100 % agraïda. Per a mi, ser aquí, amb aquest equip, ja és un premi. Per a mi, això ja és un or», assegura.

El primer Mundial d’Ortiz i Pueyo serà una prova esportiva, però també la continuació de dues històries diferents. Una ha après a respectar els seus temps. L’altra vol aprofitar cada ocasió sense deixar-se dominar pel soroll exterior. Les uneix una mateixa certesa: el talent importa, però necessita feina, suport, serenitat i un equip que acompanyi durant el camí.

Et recomanem llegir:

• Les jugadores que emocionen les llegendes del bàsquet espanyol de cara al Mundial 2026
• Referents del bàsquet femení: cinc jugadores que van marcar la història d'aquest esport
• Història de l'equipació del bàsquet femení: de la faldilla llarga a peces adaptades al cos de la dona