COOPERACIÓ
Clubs de barri i entitats socials: la microeconomia del teixit associatiu esportiu

Article
El nedador aspira a conquerir aquesta temporada la medalla en els 100 m esquena en el Campionat d'Europa
Temps de lectura | 6 min.

Iñigo Llopis no és el que sembla: campió paralímpic, professor i referent per a nens, que demostra que els límits hi són per trencar-los.
Guanyador de medalles en Jocs Paralímpics i competicions mundials, combina la seva carrera esportiva amb l'ensenyament, inspirant dins i fora de la piscina.

La teva vida sempre ha estat vinculada a l'esport. El teu pare, preparador de porters en equips d'elit, et portava de petit a Lezama i a San Mamés, i avui celebres les teves pròpies conquestes esportives amb el vestidor del Real Madrid. Fins a quin punt creus que tenir l'oportunitat de participar d'aquest ambient ha influït en la teva manera de concebre l'esport i la competició?
He tingut la sort de poder créixer veient de prop el que és l'esport d'alt nivell. Sens dubte, les vivències del meu pare, com ara poder conèixer a grans tècnics i futbolistes, ha influït en la meva carrera esportiva.
Sempre esmentes Richard Oribe, un dels nedadors paralímpics més premiats, com un dels teus referents. Com et va inspirar per competir al màxim nivell en natació, un esport al qual vas arribar com a mitjà per fer rehabilitació d'una lesió?
Richard és donostiarra, igual que jo, i ha estat un exemple per a tots els donostiarres amb discapacitat o sense. Ens ha demostrat que amb treball i passió pots aconseguir el que et proposis.
A més, he pogut entrenar amb ell. Sempre ha estat pendent d'ensenyar als més petits, i no és casualitat que tants nedadors guipuscoans hàgim anat als Jocs Paralímpics.
Una cop vas decidir dedicar-te en cos i ànima a la natació, com vas triar les especialitats en què volies competir?
Al principi, jo entrenava preparant sobretot el 400 m lliure, que és on més a prop estava de les marques mínimes per poder classificar-me per a campionats internacionals. Però durant l'Europeu de Dublín del 2018, vaig nedar el 100 m esquena i ho vaig fer realment bé, sense haver-m’hi preparat de manera específica. Vam veure que tenia potencial per millorar i des d'aleshores m'he convertit en nedador d'esquena.
Ets a la piscina olímpica de París, toques la paret, mires al teu al voltant i t'adones que ets el primer. Que la medalla d'or dels Jocs Paralímpics és teva. Què se't passa pel cap en aquell moment?
Va ser un moment molt bonic. Ja feia uns quants anys que estàvem entrenant amb la il·lusió d'aconseguir aquesta medalla i aconseguir-la va ser una gran alegria per a tots. Em vaig sentir molt orgullós del que havia aconseguit, però també de com vam aconseguir arribar així de bé a París, juntament amb el meu entrenador, la família i els companys.

El mes de setembre passat vas aconseguir dos ors mundials a Singapur. A més a més, el de 100 metres esquena S8 el vas guanyar amb la teva millor marca personal i rècord d'Espanya. Si mires enrere, com veus la teva progressió com a nedador d'elit? Quins factors diries que hi han influït més?
Crec que estan sent els anys en què més feliç em sento en el dia a dia. Gaudeixo molt entrenant i dedicant-me a això, així que em sento un privilegiat. La natació em dona la possibilitat de viure moments increïbles... Intento continuar millorant per poder viure més moments com el de Singapur.
Després d'acabar els Jocs Paralímpics de París deies que encara faltava molt de temps per pensar en Los Angeles. Ja som pràcticament a mig camí. Tens ja aquesta cita en el teu punt de mira? Com et veus per participar i aconseguir medalles en els que serien els teus quarts Jocs Paralímpics?
Intento posar-me objectius cada any. Enguany estem pendents del Campionat d'Europa i l'any que ve tindrem el Campionat del Món. Però és inevitable pensar en Los Angeles i intentaré entrenar amb les mateixes ganes de sempre per poder classificar-m'hi i viure uns quarts Jocs Paralímpics.
En l'actualitat estàs estudiant el grau en Educació Primària i també has estudiat Integració Social. Com compagines els estudis amb entrenaments i competicions tan exigents? Quin consell li donaries en aquest sentit a un nen o un jove que es plantegen competir en esport d'elit?
Ara mateix estic estudiant Educació Primària a la UCAM, on em permeten fer-ho online i m'ajuden a formar-me i poder compaginar millor els estudis amb la meva carrera esportiva.
A les persones que vulguin estudiar i competir en esport d'elit els diria que han d'aprendre a organitzar-se bé per poder dur a terme les dues coses.
Quins objectius t'has marcat per a aquesta temporada?
Estem pendents que ens confirmin quan serà el Campionat d'Europa i la idea és lluitar per la medalla en el 100 m esquena i, tot i que en altres proves sigui més difícil aconseguir-la, m'agradaria acabar a prop en el 100 m papallona.
—