DIVERSITAT
Per què les dones han de planificar la seva jubilació de forma diferent als homes

Article
En el sector de la gestió patrimonial cada vegada són més les dones que decideixen emprendre una carrera. En parlen tres referents
Temps de lectura | 7 min.

Avui, la gestió patrimonial continua sent majoritàriament masculina. Les dades així ho indiquen: a nivell mundial, només un 14% dels gestors de fons són dones. Si ens fixem en territoris concrets, - a nivell europeu són el 31%, a Espanya el 21%, als EUA el 37% i al Regne Unit el 27%-, podríem veure que, tot i que la situació està evolucionant en els darrers anys, encara queda molt camí per recórrer.
Què cal perquè hi hagi més dones en els equips de gestió patrimonial? Poden les professionals aportar punts de vista diferents en aquest tipus de feina? Per donar resposta a aquestes preguntes, conversem amb Belén Martín, Ana Martín de Santa Olalla i Marta Alonso, màximes responsables de CaixaBank Wealth Management , CaixaBank AM i OpenWealth , respectivament. Tres dones referents de la gestió patrimonial al Grup CaixaBank i un exemple per a les noves generacions.

Què podríem fer com a sector perquè més dones s’animin a treballar en l’àmbit de la gestió patrimonial?
Com a sector, tenim la responsabilitat de generar entorns on el talent —independentment del gènere— pugui créixer amb confiança. Això significa visibilitzar referents femenins, un aspecte clau perquè ajuda a trencar estereotips i mostra que la gestió patrimonial té espai per a mirades diverses.
També és important impulsar programes de desenvolupament, mentoring i formació que acompanyin les professionals en la seva evolució. A CaixaBank ho tenim clar: quan les persones senten que la seva feina té valor i que compten amb oportunitats reals, l’interès pel sector creix. Al final, es tracta de construir equips on totes les veus siguin escoltades i on la igualtat es visqui de manera natural en el dia a dia.
Què recomanes a les dones que volen dedicar-se a aquest sector o que dubten perquè no veuen prou referents?
A les dones que senten interès per aquest sector els diria que mirin més enllà del nombre actual de referents i es fixin en on seran les oportunitats reals en els pròxims anys. Els àmbits amb més valor afegit —com les finances, les dades, la tecnologia o la gestió patrimonial— seran motors de creixement, i és essencial que les dones hi siguin presents des d’ara.
Aquest sector necessita perfils diversos, amb formació i visió àmplia, i les dones encaixen de manera natural en aquest futur. Per això, les animo a fer el pas i a confiar en què la seva aportació suma des del primer dia. El sector necessita més diversitat per respondre a una societat cada vegada més diversa; per tant, incorporar-s’hi ara no només és possible, sinó necessari.
A l’hora de treballar en gestió de patrimonis, hi ha alguna característica extra que hi pugui aportar una dona?
Crec que més que parlar de característiques pròpies de dones o d’homes, hem de parlar de complementarietat. La gestió patrimonial requereix interpretar necessitats complexes, entendre realitats diverses, construir relacions de confiança i prendre decisions ben fonamentades. I, segons la meva experiència, els equips diversos —en gènere, formació i perspectives— prenen decisions més sòlides.
La presència femenina aporta varietat d’enfocaments i amplia la capacitat de l’equip per connectar amb clients molt diferents i acompanyar-los des d’una mirada més integral. Però el veritablement valuós és la suma de totes aquestes capacitats en un equip equilibrat. La igualtat no va de comparar, sinó d’integrar talent.

Consideres que és important que cada vegada hi hagi més dones en el sector de la gestió d’actius?
Sí. De fet, un dels aprenentatges més grans que he adquirit al llarg de la meva carrera professional és la importància de tenir un equip divers. No només ho considero important, sinó també necessari, perquè no es pot prescindir de la meitat del talent que hi ha al món.
A CaixaBank AM ens acaben de concedir el Citywire Diversity Award precisament per la diversitat de gènere que tenim a la plantilla. El 54 % de l’equip està format per homes i el 46 % per dones, situant-nos molt a prop de la paritat. De fet, en els perfils directius aquest equilibri és encara més gran, amb una representació pràcticament del 50 % (52 % homes i 48 % dones).
Estem molt orgullosos de tenir un equip divers, no només en termes de gènere, sinó també en altres aspectes que considerem igualment rellevants. Per exemple, també monitoritzem de prop la diversitat pel que fa a l’edat i a la diversitat cultural: a la gestora hi conviuen actualment professionals de nou nacionalitats diferents.
Al cap i a la fi, necessitem una plantilla diversa per poder acompanyar uns clients que també presenten necessitats cada vegada més diverses.
Per què creus que és un sector que està atraient —i pot continuar atraient— cada vegada més generacions de dones?
És cert que en els darrers anys el percentatge de dones a la indústria, moltes ocupant càrrecs directius, ha augmentat, però encara queda molt camí per recórrer.
Jo porto més de 25 anys en aquest sector, i puc dir que és una indústria que exigeix capacitat d’anàlisi, capacitat de prendre decisions i excel·lència en l’execució, a més de l’habilitat per gestionar el risc, que habitualment sabem fer força bé. Crec que, en general, es pot estructurar una rutina diària, ja que els horaris de mercat marquen l’agenda i poden ajudar a compatibilitzar la vida laboral amb la familiar.
A més, és un sector que requereix un entorn on es valoren habilitats molt humanistes i sovint associades a estils de treball més col·laboratius, analítics i estructurats, cosa que pot afavorir l’èxit.
Què recomanes a les joves que volen dedicar-se a aquest sector o que dubten d’apropar-s’hi perquè no hi ha moltes dones?
Els diria que és un sector molt, molt dinàmic, on s’aprèn moltíssim i que et permet conèixer de primera mà què està passant al món, a les economies i també als sectors industrials. Tot el que passa al món té el seu reflex als mercats financers i, per tant, també en la gestió d’actius.
A l’inici de les seves carreres és important que treballin dur, que aprenguin dels seniors, que llegeixin, que absorbeixin tot el que puguin i que siguin bones companyes d’equip. També és molt important que treballin amb rigor quan comencin a fer les seves primeres aportacions o lliuraments.
Al llarg de la meva trajectòria he rebut molts consells valuosos, però n’hi ha tres que sempre recordo: no perdre el sentit comú, mantenir la capacitat d’adaptar-se i cultivar l’empatia.

Què podríem fer com a sector perquè més dones s’animin a treballar en l’àmbit de la gestió patrimonial?
Crec que el sector financer en general, i l’entorn de la gestió patrimonial en particular, tenen una gran oportunitat per atraure més talent femení. Per aconseguir-ho, és clau visibilitzar referents reals —dones que avui lideren equips, gestionen carteres o acompanyen famílies empresàries— i mostrar la diversitat de funcions que existeixen dins l’àmbit patrimonial. No és un entorn homogeni ni exclusivament tècnic. Requereix visió estratègica, sensibilitat per entendre necessitats complexes i una gran capacitat d’acompanyament a llarg termini. Aquestes qualitats són molt presents en les dones i aporten un grau de diversitat i empatia molt rellevant per a molts clients.
Crec que seria molt positiu organitzar iniciatives als centres educatius per explicar en què consisteixen realment les funcions del Wealth Management. Apropar la professió a edats primerenques ajudaria moltes joves a visualitzar que existeix una carrera sòlida i diversa en aquest àmbit, i que hi poden formar part.
Què recomanes a les dones que volen dedicar-se a aquest sector o que dubten d’apropar-s’hi perquè no hi ha gaires dones?
La meva recomanació principal és no deixar-se frenar per la manca de referents visibles, que, d’altra banda, no és real. Encara que no siguem majoria, sí que hi ha dones liderant projectes molt rellevants, i la tendència és clarament positiva.
Aquest és un sector on la competència tècnica és important, però on l’escolta activa, l’empatia, la visió integral i la capacitat de generar relacions de confiança són igualment decisives. I aquestes habilitats estan molt presents en els equips diversos. Els diria que es formin, que és molt important reforçar els coneixements tècnics, i mantenir-se actualitzades sobre les tendències per aportar valor als clients. És un món apassionant i en què es pot aprendre constantment.
Quina és la situació en l’àmbit dels family offices? Veieu una evolució en aquest sentit?
En l’àmbit dels family offices, especialment dels multifamily offices, estem veient una evolució positiva i sostinguda pel que fa a la presència femenina. Cada vegada hi ha més dones ocupant rols de responsabilitat en àrees d’inversió, planificació patrimonial o direcció de relacions amb famílies empresàries. I ho estan fent combinant dues dimensions igualment rellevants: un alt nivell tècnic i una aproximació molt propera i estratègica al client.
Durant anys, s’ha tendit a destacar les habilitats relacionals de les dones, que efectivament aporten molt valor en un entorn on la confiança és clau. Però és important subratllar que aquesta evolució no s’explica només per les anomenades soft skills: hi ha un nombre creixent de professionals amb una formació financera molt sòlida, experiència internacional i una visió rigorosa de l’anàlisi patrimonial. La diversitat no substitueix la competència tècnica, sinó que la complementa i la potencia.
Els family offices valoren perfils amb una mirada global, capaços d’integrar inversions, govern familiar i planificació a llarg termini. I és aquí on la diversitat de gènere està ajudant a enriquir les decisions i a reforçar la relació amb famílies que, a més, són cada vegada més diverses en la seva composició generacional i en la participació de dones als òrgans de decisió.
El progrés és real, tot i que encara queda camí per recórrer. Però el rellevant és que el sector ja percep que atraure i promocionar talent femení no és una qüestió d’imatge sinó de qualitat en el servei i de capacitat d’adaptació als reptes patrimonials actuals.