Davant l’Alzheimer: prevenir, conscienciar i acompanyar

L’Alzheimer és la malaltia neurodegenerativa més freqüent i, sens dubte, el seu diagnòstic té un profund impacte en la vida de les persones i del seu entorn. 

La trobada de CaixaBank Talks, organitzada per VidaCaixa amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer , va reunir quatre veus que, des de diferents perspectives, van coincidir en una mateixa idea: la importància de la prevenció, la investigació i l’acompanyament.

L’Alzheimer provoca la degeneració progressiva de les neurones, afectant primer la memòria i, amb el temps, les funcions cognitives, emocionals i socials, amb una repercussió important en el dia a dia.

“El pacient perd l’essència que defineix l’ésser humà: la intel·ligència, la capacitat de raonar, d’expressar i entendre les emocions. La seva vida deixa de ser la seva vida”, va afirmar la doctora Marta Ochoa, cap de Neurologia d’HM Hospitals i presidenta de l’Associació Espanyola de Neurociències

Tot i que el diagnòstic definitiu només es confirma després de la mort, els avenços en biomarcadors permeten diagnosticar la malaltia en fases més primerenques, alentint-ne l’evolució i oferint una finestra per planificar, actuar i acompanyar.

Efectes en l’entorn familiar 

Es tracta d’una malaltia que no només afecta el pacient, sinó també el seu entorn familiar: transforma les llars, les rutines i les decisions econòmiques. Més del 80% dels casos requereixen cures a la llar i el 76% de les persones que les proporcionen són dones que, en molts casos, han de renunciar a la seva vida laboral. S’estima que el cost, directe i indirecte, per fer front a la malaltia és de 36.000 euros anuals. 

“Els sistemes públics no estan preparats per atendre adequadament les persones amb demència. El nostre lema és igualant drets: demanem diagnòstic precoç, tractament públic i cures dignes”, va assegurar Jesús Rodrigo, director de la Confederació Espanyola d’Alzheimer i altres demències (CEAFA).

L’experiència d’Ana B. Pérez, filla i cuidadora d’una persona amb Alzheimer, va posar rostre a aquesta realitat. “El primer repte és l’acceptació de la malaltia, tant per part del pacient com de la família. En el nostre cas, gràcies a un diagnòstic privat, vam poder activar mesures com l’estimulació i l’esport”, va relatar.

L’Ana va destacar la importància d’anticipar-se i prendre decisions des del diagnòstic: des d’accions legals com la gestió financera fins a la recerca de suport en associacions. 

La necessitat d’una bona planificació financera 

“Una bona planificació financera és essencial. Hi ha famílies que gasten tots els seus recursos econòmics en les cures. Per això, volem anar més enllà i no ser només un instrument assegurador o financer. Busquem oferir solucions d’acompanyament per a aquelles malalties neurodegeneratives invalidants, poder anticipar una prestació econòmica quan es necessita, avançant-nos a la resolució per part dels organismes oficials de dependència”, va explicar Laura Rodríguez, directora del Canal BancaSeguros de VidaCaixa. Iniciatives com MyBox VidaCare busquen oferir suport econòmic i assistencial a les famílies afectades per aquesta malaltia. “Comptem amb un consell d’experts que ens aporta una visió holística, integrant coneixement sanitari, financer i legal”, va afegir.

Conscienciar, prevenir i col·laborar va ser el missatge de tancament de la trobada, compartit per tots els ponents. Com va recordar la doctora Ochoa, “no tenim cura per a l’Alzheimer, però sí que podem actuar sobre els factors de risc. La prevenció és clau.” I com va assenyalar Jesús Rodrigo, “hi ha molta vida després del diagnòstic. Lluitar contra l’estigma també és part de la solució.”