Canvi d’hora: quina toca a l’octubre i quines conseqüències té

El darrer cap de setmana d'octubre cal ajustar els rellotges: arriba un nou canvi d'hora. Amb l'equinocci de tardor inaugurem el que es coneix com a «horari d'hivern».

Cada canvi horari a Espanya reobre el debat sobre el seu impacte en l’estalvi energètic i en la vida de les persones. Tant és així, que el Govern espanyol proposarà avui mateix a la UE posar fi al canvi d’hora estacional. Ho farà al Consell d’Energia i demanarà que es posi en marxa el mecanisme de revisió competent.

En qualsevol cas, el canvi d’hora és un moment que aixeca passions: hi ha qui prefereix mantenir el d'estiu i qui és feliç per dormir una mica més. Això sí, el que recomana mantenir la Sociedad Española del Sueño durant tot l'any és el que estem a punt d'inaugurar i que correspon a l'horari solar espanyol.

Canvi d'hora d'hivern: s'avança o s'endarrereix?

Diumenge 26 d'octubre del 2025 a la matinada, els rellotges a Espanya tornaran a canviar per adaptar-se a l'horari d'hivern (hora solar): a les 03:00 h s'endarreriran una hora i seran les 02:00 h. Això vol dir que aquella nit dormirem una hora més.

Aquest ajustament —al març s'avança una hora per entrar en horari d'estiu (hora legal), mentre que a l'octubre es retarda per tornar a l'horari solar— forma part d'una pràctica que, tot i que és habitual, genera debat sobre la utilitat real que té.

Ara bé, és cert que no sempre ha estat així i la seva existència és una d'aquelles curiositats que té la història.

Quan es va imposar el canvi d'hora a Espanya

L'origen del canvi d'horari té arrels profundes i, en gran part, econòmiques. Durant la Primera Guerra Mundial, alguns països van començar a avançar els seus rellotges per aprofitar millor la llum natural i reduir l'ús d'il·luminació artificial.

Més endavant, durant la crisi del petroli del 1974, molts estats industrialitzats van adoptar formalment aquest mecanisme per contenir el consum energètic.

A Espanya, la pràctica es va instal·lar definitivament en aquesta època, encara que amb una peculiaritat: geogràficament, la Península s'hauria de situar en el fus horari de Greenwich (UTC±00:00).

El motiu? Durant la Segona Guerra Mundial, Espanya i altres països del continent es van ajustar a l'horari de Berlín. Una vegada finalitzat el conflicte, el nostre país, a diferència del Regne Unit i Portugal, no va tornar al fus horari que li corresponia (Greenwich). Això fa que molts habitants d'Espanya visquin avui una hora per sobre del que realment els correspondria per situació geogràfica.  Només a les Canàries tenen el fus horari ajustat per posició.

Com influeix el canvi d'hora a les llars i les empreses

La lògica rere el canvi d'hora sempre ha estat clara en el paper: aprofitar més la llum del dia per reduir el consum elèctric.

A Espanya, un estudi d'IDAE (2011) va calcular que aquest ajust podria suposar un estalvi del 5% en el consum energètic domèstic i equivaldria, a escala nacional, a uns 300 milions d'euros l'any.

No obstant això, aquesta estimació prové d'investigacions antigues i depèn de múltiples variables —el tipus de tecnologia d'il·luminació, els hàbits de consum, el clima, etc.—.

Algunes investigacions més recents mostren que el canvi horari produeix un estalvi molt modest —per exemple, del 0,34% segons certs estudis — o fins i tot cap de significatiu quan el consum per calefacció o aire condicionat compensa l'efecte de menys il·luminació artificial.

Més enllà de l'estalvi directe d'energia, el canvi d'hora té altres implicacions econòmiques menys evidents, associades a l'organització empresarial i a l'economia domèstica.

En el context modern del teletreball i els models híbrids, la variabilitat horària obliga a reconfigurar calendaris de reunions, coordinar amb zones horàries diferents o adaptar la jornada de manera flexible.

El consum elèctric domèstic també es veu afectat: durant l'horari d'hivern (hora solar), es fa fosc abans i el pic de demanda energètica se sol concentrar entre les 18.00 i les 21.00 h. Això pot encarir la factura elèctrica si no se'n planifica l'ús, per exemple, aprofitant tarifes amb discriminació horària.

En aquest sentit, tecnologies com ara electrodomèstics programables, il·luminació LED, termòstats intel·ligents i sistemes d'automatització resulten elements clau per mitigar l'impacte.

Canvi d'hora, compres i accions

Si parlem de l'impacte a l'economia, no queda tan clar que l'horari d'hivern afecti el consum de béns i serveis, ja que no hi ha gaire evidència sobre això.

Un estudi de JP Morgan fet als Estats Units va evidenciar que, a Los Angeles, la despesa diària per càpita associada a targetes de crèdit baixa al voltant del 3,5% el mes següent al canvi horari d'hivern respecte al mes anterior.

Es tracta d'un efecte que es nota més en el consum de béns que en el de serveis. A més, afecta més les compres entre setmana i segments com l'alimentació (-6%), el combustible i petits comerços (una mica més del -4,5%). Tanmateix, la restauració (1,2%) es veu menys afectada.

En el canvi a l'horari d'estiu, l'efecte era l'invers i es va registrar un increment del 0,9% en la despesa diària amb targeta. Això sí, l'anàlisi adverteix que aquests efectes difereixen segons la ciutat analitzada, per la qual cosa resulta difícil extrapolar-la.

Una dada curiosa respecte al canvi horari té a veure amb la borsa: resulta que el dilluns següent, els mercats de valors tendeixen a ressentir-se.

Un estudi va trobar que els rendiments del mercat de valors en diversos països descendien de manera significativa aquests dies. Aquest efecte s'observa tant després del canvi d'estiu com després d'hivern.

Continuarem tenint el canvi horari a Europa?

El debat sobre la permanència d’aquest mecanisme ha estat intens a la Unió Europea. En el comunicat d’aquest matí, el Govern recordava que ja ve de lluny i que el Parlament Europeu va votar fa sis anys acabar amb el canvi horari.

Efectivament, la Comissió Europea va presentar el 2028 una proposta per eliminar els canvis estacionals d’hora. De fet, molts països del món, com Mèxic, Brasil o Turquia, ja el van eliminar.

El març del 2019, el Parlament Europeu va votar majoritàriament a favor d'aquesta reforma. Malgrat això, quan aquesta proposta va arribar al Consell Europeu, no es va aconseguir una posició comuna entre els estats membres que preferien quedar-se amb l'horari d'estiu (els del Nord) i els que es van decantar per l'horari d'hivern (els del Sud). Aquest desacord va deixar la iniciativa bloquejada. 

En els últims mesos, alguns parlamentaris europeus han sol·licitat reactivar el procés i fixar una data límit per eliminar-ho. El 2024, organitzacions i institucions locals van signar un manifest en què demanaven que el canvi horari se suprimeixi a tota la UE abans del 2026. Amb tot, la Comissió Europea ha respost confirmant la intenció de retirar la iniciativa.

És en aquest context que el Govern d’Espanya ha decidit proposar al Consell Europeu posar fi al canvi d’hora estacional. Al·lega que “ja no té sentit” perquè amb prou feines ajuda a estalviar energia i “té un impacte negatiu en la salut i en la vida de la gent”.

De fet, molts països i ciutadans ja consideren que la pràctica del canvi d'hora està obsoleta i que els seus suposats beneficis energètics no compensen les alteracions que genera. Tanmateix, no hi ha acord sobre quin horari cal adoptar de manera permanent.