El curiós origen del dòlar, la lliura i la pesseta

Les etimologies són sempre sorprenents i les divises no s'escapen a aquesta disciplina. Si mai t'has preguntat per què les monedes es diuen com es diuen, aquest article pretén saciar la teva curiositat. Et descobrim l'origen dels noms d'algunes de les monedes més famoses del món.

De Joachimsthal a Thaler: el dòlar

Al Sacre Imperi Romà, la ciutat de Joachimsthal va veure créixer la seva prosperitat a començaments del segle xvi. Els Àustries, interessats en la mineria, van impulsar els jaciments de plata d'aquest enclavament, que ara pertany a la República Txeca.

El 1519 s'encunya una moneda de plata d'uns 25 grams, que va rebre un nom que feia referència a la seva ciutat d'origen: el Joachimsthaler , que amb el temps es va simplificar i es va quedar en thaler.

La moneda va aconseguir una gran popularitat i va entrar en contacte amb l'Imperi espanyol (probablement a Flandes), on se'n va modificar la denominació original perquè facilitar la pronunciació. Llavors va passar a dir-se dòlar.

D'aleshores ençà, qualsevol moneda amb uns 25 grams de plata va començar a rebre el sobrenom de dòlar. Per exemple, a Amèrica, el 1610, ja s'encunyaven monedes de 8 rals que es van anomenar dòlars espanyols.

L'escassetat de moneda a les colònies britàniques a Amèrica va fer que aquestes monedes fossin ben rebudes i el seu ús es va normalitzar en el que més endavant serien els EUA. El 1776, amb la signatura de la independència, els EUA adopta el dòlar com a moneda oficial.

El peso i la pesseta: quan la massa importa

El peso és la moneda de països com ara Argentina, Xile, Colòmbia, Mèxic o Filipines. I el seu origen no és cap altre que la moneda de 8 rals, precisament la que s’anomenava dòlar espanyol. Per les seves característiques rebia molts altres noms, com ara duro o peso.

La moneda de 8 rals es va començar a encunyar al segle xiv, però el seu valor definitiu no es va establir fins al 1497. Amb el descobriment d'Amèrica, es va començar a encunyar allà on la corona espanyola tenia presència, de Panamà a Santiago de Xile, i, fins i tot, a les Filipines.

Sorprenentment, el ral de 8 era l'única moneda estrangera que acceptava la Xina en les seves transaccions comercials. Per assegurar-ne la veracitat, s'hi arribaven a imprimir caràcters xinesos.

Hereves d'aquest ral de 8 són les divises com el peso mexicà, que fa referència a la seva massa similar (també mida) i adopta el nom de peso.

Per la seva banda, des del 1868 fins al 2002, la pesseta va ser la moneda oficial d'Espanya. El seu origen està precisament en el terme pes, ja que la pesseta, amb 2 rals de valor, no era més que un pes més petit (que tenia un valor de 8 rals).

Tot i que des del segle xviii ja se'n deien pessetes, d'aquestes monedes, només després de la Revolució Gloriosa de 1868, el govern provisional unifica el sistema monetari i la pesseta esdevé la unitat bàsica decimal, deixant enrere l'escut.

Les primeres pessetes van començar a circular el 1869. A la cara, s'hi representava Hispània sobre els Pirineus, mentre que a la creu, hi figurava un lleó, que sostenia l'escut nacional.

Tot i això, la morfologia del lleó era confusa i molts van veure un gos en lloc d'un felí. D'aquí la curiosa manera d'anomenar les monedes de pesseta com a «perra gorda» o «perra chica».

De pondus a pound: la lliura

La lliura té un origen molt semblant al del peso i la pesseta. El seu nom en anglès, pound, prové del llatí «pondus», que vol dir 'pes' . Després se li va afegir el terme esterlina, de l'anglès sterling, en referència a la figura d'una estrella que lluïen els penics entre els segles XIII i XIV.

La lliura, com la coneixem actualment, va començar a circular l'any 928  i va conviure amb altres monedes. Equivalia a una lliura (453,5 grams) de plata, per la qual cosa era una moneda d'un gran valor. Valia tant que amb una lliure es podien adquirir 15 vaques.

El 1801 va passar a ser la moneda oficial del Regne Unit i el seu valor es va vincular a l'or.

Dinar i dirham: successors del denari

Algèria, Iran o Macedònia del Nord tenen el dinar com a moneda nacional. Si ens remetem a la seva etimologia, veiem que prové del llatí «denarius». El denari es va començar a encunyar al segle iii abans de Crist i tenia un gran valor (de 4,54 a 1,70 grams de plata, depenent del governant).

En principi, portava la imatge d'una deïtat romana, però després va passar a retratar el mandatari que les encunyava. En català ens ha quedat la paraula diners, que també prové de denari.

Els primers dinars es van encunyar a l'edat mitjana , en regnes àrabs hereus de la tradició romana. El material era l'or i tenia un pes d'entre 3,85 i 4,25 grams.

En un primer moment, a les acaballes del segle VII, el califat omeia va llançar el primer dinar, que bevia de la tradició bizantina. Ben aviat es va estendre pel món islàmic, amb dinars des dels regnes ibèrics fins als imperis Gupta i Kuixan (subcontinent indi).

Juntament amb els dinars, hi havia monedes d'un valor inferior, com ara el dirham. Aquesta moneda té origen en la dracma grega, era de plata i corresponia a un dècim d'un dinar.

Emirats Àrabs i el Marroc tenen el dirham com a divisa. I emparentat amb la dracma, hi trobem el dram, moneda actual d'Armènia.