El torró, el dolç que genera ocupació i riquesa per Nadal

Tant si és dur com tou, de xocolata o d'un nou sabor exòtic, el torró sol ser molt present a les sobretaules de Nadal de les llars espanyoles.

Aquest dolç típic és, a més, un producte clau per impulsar l'economia, atès que genera milions d'euros en vendes i exportacions i sosté llocs de treball en zones específiques del país.

Per conèixer la dimensió del seu impacte, explorem cinc dades significatives que posen de manifest la importància econòmica del torró.

Més de 2.500 llocs de treball vinculats al torró

El sector del torró genera més de 2.500 llocs de treball, segons l'informe de Produlce. Aquests es concentren principalment en zones de tradició torronera, com la Comunitat Valenciana i Catalunya.

Xixona i Alacant són els epicentres de la producció, amb més de 200 empreses dedicades a la fabricació de torró que disposen de les denominacions d'origen protegides (DOP) Torró de Xixona i Torró d'Alacant.

Aquestes regions no només concentren la gran part de la producció, sinó que també dinamitzen el treball en activitats complementàries com l'apicultura, el cultiu d'ametlles i la distribució.

A aquests treballs directes, s'hi sumen els indirectes que es generen en logística, màrqueting, i vendes, sobretot durant els mesos previs al Nadal.

Malgrat la tradicional temporalitat de la campanya nadalenca, l'estratègia per fer del torró un producte que es consumeixi tot l'any està convertint la indústria en un important dinamitzador econòmic en aquestes regions, segons indica l'informe.

Denominació d'origen: prop de 348 milions en facturació

El mercat del torró a Espanya mou prop de 500 milions d'euros anuals: tanmateix, si ens centrem en els torrons amb denominació d'origen (DO), l'informe de Produlce assegura que la facturació total anual arriba als 347,9 milions d'euros anuals.

Malgrat que el mes d'octubre ja podem trobar torrons a les grans superfícies, la campanya nadalenca suposa el gruix d'aquest volum de vendes. Per això, la indústria dirigeix els seus esforços a la desestacionalització del producte, amb una estratègia de punts de venda tot l'any.

Per exemple, Torrons Vicens ha obert 64 botigues a Espanya, França i Mèxic, a més de tancar acords amb grans superfícies que garanteixin la seva presència en els lineals tot l'any, recull Levante. Un altre actor del sector, 1880, ha inaugurat a Espanya 14 punts de venda propis d’Espanya des de 2020, assenyala el mateix mitjà.

Per tal que ens en fem una idea, cada espanyol en consumeix uns 600 grams anuals, assenyala Casa Mira.

Prop de 70 milions d'euros en torró a l'estranger

Al desafiament de la desestacionalització, cal sumar-hi la internacionalització. Unes exportacions de 69,9 milions d'euros anuals de torró DO segons l'informe de Produlce indiquen que el torró guanya popularitat com a delicatessen a Europa i Amèrica.

El Regne Unit i els Estats Units en són els principals mercats de destinació (15,9 i 11 milions d'euros, respectivament, de facturació anual), seguits de França, Portugal, Alemanya i Polònia, segons el mateix estudi.

L'èxit de la marca Espanya i el valor afegit que s'atorga a productes amb DO ha aconseguit posicionar el torró no només com a producte nadalenc, sinó també com a símbol de la gastronomia espanyola a l'estranger.

El dolç de Nadal preferit del 69 % dels espanyols

Un estudi recent assenyala que el 69 % dels espanyols considera el torró el seu dolç de Nadal preferit, superant al massapà i els polvorons.

Aquesta preferència no només té implicacions culturals, sinó també econòmiques: l'alta demanda interna assegura la continuïtat del sector i fomenta la innovació en nous sabors i presentacions, que cada any atreuen més consumidors i ajuda el sector a mantenir-se competitiu.

El torró tradicional —el de Xixona (tou) i Alacant (dur)— continua sent el més venut, però els sabors innovadors, com és el cas del torró de bròquil o el torró de pernil serrà, han capturat un 25 % del mercat, atraient les generacions més joves.

Torrons amb més d'un 60% d'ametlla

La indústria del torró depèn d'un ingredient: l'ametlla. Aquesta fruita seca estratègica a Espanya va presentar una collita de 373.000 tones el 2024, reporta el Ministeri d'Agricultura.

Som el segon productor d'ametlla del món, al darrere dels EUA (2.002 tones). Andalusia, Castella-la Manxa, Aragó i Extremadura concentren el cultiu de l'ametlla a Espanya.

Els torrons artesanals tenen elevats percentatges d'ametlla (entorn un 60 %, en funció de la qualitat i varietat del producte, que s'estipula en la DO), atès que són la base de la recepta.

Els torrons d'Itàlia també tenen l'ametlla com a base, però a altres llocs del món, trien altres ingredients més sorprenents.

Per exemple, el torró al Perú és una mena de pa de pessic profusament decorat que es consumeix el mes d'octubre. A les Filipines es fa servir tota mena de primera matèria local, des d'anacards fins a nous de pili.

Als Balcans, l'Orient Mitjà, el Caucas, l'Iran o el subcontinent indi, es consumeix un dolç anomenat  halva, que s'assembla al nostre torró, encara que s'elabora a base de pipes de gira-sol o sèsam.