CaixaBank Research repassa els grans reptes econòmics del curs: geopolítica, envelliment, productivitat, IA i clima.
Temps de lectura | 5 min.
Amb les vacances a tocar, Economia Exprés, el pòdcast de CaixaBank Research , fa balanç del curs i repassa alguns dels reptes estructurals més importants de l’economia, tractats al llarg de l’any en els seus informes: l’envelliment de la població, la productivitat, l’avenç de la intel·ligència artificial, les tensions geopolítiques i el canvi climàtic.
En aquest episodi, Patricia Esteban i Adrià Morron analitzen totes aquestes qüestions i l’impacte que han tingut al llarg del curs, amb un missatge positiu: tot i que els reptes que l’economia té al davant són importants, hi ha marge d’actuació.
Els economistes de CaixaBank Research tenen clar que la geopolítica s’ha convertit en una variable econòmica de primer ordre, amb l’Orient Mitjà en el focus, que novament ha posat sobre la taula el risc d’un xoc energètic capaç de pressionar la inflació i d’afectar la confiança econòmica.
Malgrat les amenaces que puguin venir de l’exterior, l’economia espanyola manté un comportament relativament positiu i se situa entre les economies europees amb més creixement.
Tanmateix, les bones dades agregades conviuen amb una percepció menys optimista per part de molts ciutadans. Per il·lustrar-ho, Morron compara la situació del 2025 amb la del 2007. Mentre que el PIB total és gairebé un 20 % superior, el consum de les llars per persona tot just supera en un 1 % els nivells previs a la crisi financera.
Aquesta diferència ajuda a entendre per què moltes persones senten que la seva situació no ha millorat al mateix ritme que suggereixen les estadístiques.
Un dels grans reptes a llarg termini als quals s’enfronta l’economia és l’envelliment de la població: cada vegada vivim més i millor, però la natalitat continua sent baixa.
Aquest fenomen modifica l’estructura de la població i redueix el pes relatiu de les persones en edat de treballar. Les conseqüències es fan notar en el mercat laboral, el creixement econòmic, les pensions, la sanitat i la despesa pública.
Per a Morron, la immigració pot aportar part de la solució a aquest problema, ja que contribueix a augmentar la població activa i a cobrir necessitats laborals en determinats sectors. No obstant això, l’economista insisteix que qualsevol remei ha d’anar acompanyat de polítiques d’integració i de mesures que afavoreixin la cohesió social.
En aquest context d’envelliment de la població hi ha un altre element que destaca: la productivitat , que consisteix a utilitzar millor els recursos disponibles, reduir ineficiències i aprofitar millor el talent.
En una societat en què hi ha menys persones en edat laboral, caldrà que cada treballador generi més valor. Només d’aquesta manera serà possible sostenir el creixement econòmic, millorar els salaris i finançar serveis públics de qualitat.
L’economista també recorda que el creixement econòmic i la productivitat han tingut un paper clau en la reducció de la pobresa extrema a escala mundial, transformant les condicions de vida de milions de persones.
I, per impulsar la productivitat, una de les eines que més s’esmenten actualment és la intel·ligència artificial, una tecnologia que es pot aplicar a múltiples sectors i que pot afavorir nous avenços.
No obstant això, aquest potencial no comporta resultats automàtics, ja que perquè la IA tingui un impacte positiu cal integrar-la de manera adequada en els processos de treball i en les organitzacions, i posar límits als riscos que implica, entre els quals Morron cita la desinformació o els ciberatacs.
Pel que fa a l’evolució de l’ocupació, la IA pot substituir certes tasques automàtiques, complementar-ne d’altres i generar noves ocupacions.
L’últim dels reptes a què fa al·lusió l’economista durant aquesta conversa és l’impacte que el canvi climàtic està tenint en la salut, la productivitat i sectors com l’agricultura o el turisme.
En aquest últim punt va posar com a exemple el cas d’Espanya, on les temperatures extremes poden fer que el país perdi atractiu als ulls dels visitants estrangers. Les dades analitzades per CaixaBank Research mostren que els turistes que experimenten episodis de calor excepcional durant la seva estada tenen una probabilitat menor de tornar.


