Donacions entre familiars: com tributen el 2026

Les donacions de pares a fills són cada cop més habituals: les d’habitatges van augmentar un 61 % entre 2019 i 2025, mentre que les de diners es van triplicar, segons indica l’Informe Anual del Banc d’Espanya .

No obstant això, no n’hi ha prou amb passar pel notari per fer les coses bé: les donacions tenen conseqüències fiscals i, per tant, exigeixen complir determinades obligacions tributàries.

Quins impostos graven les donacions entre familiars i qui els paga

Les donacions entre familiars tributen a Espanya per l’impost de successions i donacions (ISD). En alguns casos concrets, aquests actes també poden arribar a afectar l’IRPF o estar subjectes a plusvàlua municipal.

ISD i plusvàlua municipal: afecten el donatari

Comencem pel principi: l'ISD no només grava les adquisicions per herència, sinó també les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït "inter vivos”.

Això significa que donar diners a un fill o un habitatge a un cònjuge exigeix tributació davant l'organisme competent, fins i tot si no es rep una contraprestació econòmica a canvi.

En aquest cas, el subjecte obligat per l'impost és el donatari, és a dir, la persona que rep la donació. A més, l'ISD es genera el dia en què es formalitza la donació.

Fins i tot, la transmissió de béns immobiliaris urbans (habitatges, trasters, garatges, locals…) es pot veure afectada per l’Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), també conegut com plusvàlua municipal, que grava l'augment de valor d'aquests terrenys en el moment de la seva transmissió.

En aquest cas, també serà el donatari qui haurà d'assumir les obligacions derivades d'aquest impost.

IRPF: afecta el donant

En certs casos, una donació també pot tenir conseqüències en l’IRPF del donant.

Un exemple seria el de la donació d'un habitatge, d’accions o de qualsevol altre bé el valor del qual hagi augmentat des del moment de la seva adquisició. En aquests casos, la diferència entre el valor d'adquisició i el valor de transmissió pot generar un rendiment patrimonial, que s’haurà d’integrar a la declaració de la renta del donant.

És important tenir en compte que, tot i que la donació sigui gratuïta i no hi hagi un cobrament efectiu, la normativa de l'IRPF pot exigir igualment tributar pel guany generat.

I si dono un bé que val menys que el que em va costar?

Existeix també una particularitat important: si el bé donat val menys del que va costar quan es va adquirir, el donant no podrà utilitzar aquesta pèrdua a la seva declaració de la renda. En altres paraules, Hisenda exigeix tributar pels guanys derivats d'una donació, però no permet deduir les pèrdues que es puguin produir.

Qui gestiona i recapta l’ISD: la comunitat autònoma o l’AEAT

L'impost de Successions i Donacions té una particularitat: és un tribut estatal cedit a les comunitats autònomes. Això significa que la seva gestió i recaptació són autonòmiques en la gran majoria dels casos.

A més, cada territori pot aprovar reduccions, bonificacions i altres beneficis fiscals propis, per la qual cosa la tributació d'una mateixa donació pot variar significativament d'una comunitat autònoma a l’altra.

Això vol dir que totes les donacions tributen segons a la normativa autonòmica? No sempre és així; de fet, depèn de factors diversos, que van des del lloc de residència de qui rep la donació al tipus de bé que es dona o la seva ubicació. Ni tan sols en tots els casos les comunitats autònomes gestionen i recapten aquest impost.

L'AEAT, a través de l'Oficina Nacional de Gestió Tributària, gestiona l'impost en casos en els quals el donatari no residia a Espanya en rebre la donació.

Tanmateix, això no implica necessàriament que s'hi hagi d’aplicar la normativa estatal pura, ja que la legislació vigent permet, en certs casos, aplicar la normativa i els beneficis fiscals d'una comunitat autònoma concreta.

La taula de delimitació de competències de l’AEAT  permet identificar quina Administració és competent i quina normativa resulta aplicable en els supòsits més habituals:

Cal tenir en compte un aspecte important: per determinar en quina comunitat resideix el donatari (i, per tant, quina normativa s'aplica) no només cal l'empadronament actual.

De fet, l'article 28 de la Llei 22/2009  atribueix la residència a la comunitat on ha residit més dies durant els cinc anys anteriors a la donació.

D'aquesta manera, la normativa evita canvis de residència realitzats poc abans de la donació amb l'únic objectiu de beneficiar-se d'una tributació més favorable.

Com es liquida l'ISD i en quin termini s’ha de fer

Per liquidar l'ISD, el primer que cal fer és cobrir un model d’autoliquidació de l'impost. Un cop obtingut l’import, cal abonar-lo i, després, presentar el model corresponent juntament amb la documentació requerida per l'autoritat competent:

• AEAT: no residents que reben donacions de béns a Espanya, residents a Espanya que rebin donació de béns a l'estranger i habitants de Ceuta i Melilla han de presentar el model 651  a l'Agència Tributària. 

Ho poden fer de manera presencial o per internet amb certificat electrònic, DNIe o Cl@ve. El termini és de 30 dies hàbils  a partir del dia següent a la celebració de l'acte o contracte.  A més, els residents de fora de la UE/EEE han de nombrar un representant amb residència a Espanya per liquidar l'impost. 

• Comunitats autònomes: en la resta dels casos, els donataris han de liquidar l'impost davant l'autoritat tributària de la seva comunitat autònoma, que publicarà el seu propi model d'autoliquidació (moltes mantenen la numeració 651).

El termini de presentació sol ser de 30 dies hàbils des de la data de la donació, encara que cal consultar la normativa i els procediments específics de cada comunitat autònoma.

És important tenir en compte que la formalització de la donació davant notari no substitueix l'obligació de presentar l'autoliquidació corresponent de l'impost.

La documentació que se sol·licita habitualment per liquidar l'impost és l'escriptura de la donació (o un document privat amb les dades del donant i el donatari, la relació de béns i el seu valor) i el document d'identitat del donatari, tot i que es poden sol·licitar altres documents en certs casos .

Beneficis fiscals a les donacions entre familiars per comunitat autònoma (2026)

Com hem comentat, les comunitats autònomes poden establir beneficis fiscals propis a les donacions, en què l’ISD es refereix. A les comunitats de règim comú, solen adoptar la forma de bonificacions en quota, reduccions de la base imposable, o tarifes més favorables en funció del grau de parentiu.

En aquesta taula es resumeixen els beneficis fiscals generals existents el 2026 per a les donacions entre familiars segons la comunitat autònoma de règim comú, a partir de la informació sobre tributació autonòmica publicada pel Ministeri d’Hisenda  i actualitzada al 29 d'abril de 2026. No obstant això, el seu contingut es pot veure afectat per modificacions legislatives posteriors.

Cada benefici fiscal pot estar subjecte a requisits addicionals. A la taula següent es recullen els principals beneficis i condicions aplicables en cada comunitat autònoma.

Tot i que moltes comunitats autònomes preveuen bonificacions molt elevades per a les donacions entre familiars directes, la seva aplicació sovint està condicionada al compliment de determinats requisits formals, com la formalització en escriptura pública o la justificació de l'origen dels fons. Per tant, cal revisar amb cura la normativa autonòmica aplicable abans de fer la donació.

Reduccions addicionals per donacions a descendents

A més dels beneficis fiscals generals que acabem de veure, diverses comunitats autònomes tenen reduccions específiques que, en determinats supòsits, poden arribar fins al 100 % de la base imposable de l'ISD si es tracta de donacions fetes a descendents amb una finalitat concreta.

Per exemple, les donacions de diners a un fill per comprar el seu primer habitatge o per fundar la seva primera empresa són actes que es podrien beneficiar d'aquestes reduccions en aquests territoris si es compleixen certs requisits.

Les donacions de béns concrets (explotacions agràries, empreses familiars…) o la situació del donatari (discapacitat, aportacions a patrimonis protegits…) també solen ser objecte de millora de les reduccions estatals a l'ISD per part de moltes comunitats autònomes.

No obstant això, aquests beneficis solen estar condicionats al compliment de requisits específics, com límits d'edat, imports màxims, terminis d'inversió, manteniment dels béns rebuts o formalització de la donació en escriptura pública.

Et recomanem llegir:

• Es pot renunciar a una herència?
• Visc a l'estranger i hereto a Espanya, quins impostos he de pagar?
• Què passa amb l’herència si no hi ha testament? La llei decideix per tu