T’expliquem quin és l’import net de cada premi, a partir de quina quantitat tributa i què passa si comparteixes un dècim
Temps de lectura | 4 min.

A la Loteria de Nadal, els primers 40.000 euros de cada premi estan exempts i Hisenda aplica un gravamen del 20 % únicament sobre la quantitat que superi aquest límit. Un dècim premiat amb 400.000 euros suporta una retenció de 72.000 euros i deixa 328.000 euros nets; un de 125.000 euros té una retenció de 17.000 euros i deixa 108.000 euros; i un de 50.000 euros suporta 2.000 euros de retenció i deixa 48.000 euros nets.
Es coneix com el dia de la loteria, però també com el dia de la salut, sobretot entre aquells a qui no els ha tocat res.
El 22 de desembre són poques les persones que, en algun moment, no senten els nens de San Ildefonso cantar números i premis. I sorgeix un dubte recurrent: quant es queda Hisenda si em toca la loteria de Nadal?
La resposta ràpida és que els primers 40.000 euros de cada premi estan exempts i Hisenda només aplica un gravamen del 20 % sobre la quantitat que superi aquest import. Per això, no tots els premis tributen ni tots els guanyadors paguen el mateix.
És possible que alguna vegada hagis sentit dir que els premis de la loteria estan exempts de tributar. La veritat és que això no és ben bé així des del 2013, quan va entrar en vigor la Llei 16/2012, de 27 de desembre , que establia un gravamen especial del 20 % per als premis de les loteries de l’Estat, les comunitats autònomes, l’ONCE, la Creu Roja Espanyola i entitats anàlogues de caràcter europeu.
Aquest gravamen s’aplica tant als premis percebuts per residents al país com als percebuts per espanyols que resideixen a l’estranger i per estrangers no residents. Això sí, en aquests últims casos es podria sol·licitar la devolució que els pogués correspondre en aplicació del conveni per evitar la doble imposició internacional que el seu país de residència hagués signat amb Espanya.
Vol dir això que Hisenda es queda l’equivalent al 20 % de qualsevol premi de la loteria? No. De fet, en el sorteig de la loteria de Nadal el gravamen només afecta la Grossa, el segon premi i els tercers premis.
Això és així perquè hi ha un mínim exempt de 40.000 euros establert als pressupostos generals de l’Estat, i només aquests premis el superen. La resta (quarts, cinquens, premis menors…) n’estaran exempts.
És més: com que hi ha aquest mínim exempt, el gravamen del 20 % ni tan sols s’aplica a tota la quantia dels grans premis. Ho veurem a continuació amb alguns exemples.
Potser tens la sort de portar a la cartera un dels dècims de la Grossa de la loteria de Nadal d’aquest any. Si finalment és així, has de saber que no tots els diners aniran a parar a la teva butxaca, ja que aquest premi està sotmès al gravamen que acabem de comentar.
Concretament, rebràs 328.000 euros i l’Agència Tributària es quedarà 72.000 euros. Això és així perquè els primers 40.000 euros del premi estan exempts del gravamen del 20 %. La resta del premi serà la base imposable sobre la qual es retindrà aquest 20 %.
Si et toca el segon premi, dotat amb 125.000 euros per dècim, rebràs un total de 108.000 euros nets, ja que 17.000 euros aniran a parar a les arques d’Hisenda. I si t’emportes un dels tercers premis, dotats amb 50.000 euros cadascun, et quedaràs amb 48.000 euros i Hisenda només retindrà 2.000 euros.
|
Premi |
Premi per dècim |
Part exempta |
Base gravada |
Retenció |
Net |
% efectiu |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
Grossa |
400.000 € |
40.000 € |
360.000 € |
72.000 € |
328.000 € |
18 % |
|
Segon premi |
125.000 € |
40.000 € |
85.000 € |
17.000 € |
108.000 € |
13,6 % |
|
Tercer premi |
50.000 € |
40.000 € |
10.000 € |
2.000 € |
48.000 € |
4 % |
És habitual compartir un dècim amb familiars, amics o companys de feina. En aquests casos, cal tenir en compte que la quantia exempta (els 40.000 euros) es prorratejarà entre els cotitulars del dècim en funció del percentatge de participació que correspongui a cadascun. A més, la base imposable del gravamen estarà formada per l’import del premi que excedeixi la quantia exempta.
Així, per exemple, si quatre companys de feina han comprat a parts iguals un dècim de la loteria de Nadal premiat amb el segon premi, dotat amb 125.000 euros, el premi tributarà un 20 % sobre una base imposable de 85.000 euros (125.000 euros – 40.000 euros), de manera que es practicarà una retenció de 17.000 euros (4.250 euros a cada persona premiada). Com a resultat, cada company de feina percebrà 27.000 euros.
Hi ha una qüestió clau quan es comparteix un dècim de loteria: assegurar-se de seguir els passos correctes perquè l’Agència Tributària no consideri que hi ha hagut una donació.
Això vol dir que una sola persona no ha de cobrar tot el dècim i repartir posteriorment l’import entre la resta de persones premiades sense poder acreditar la titularitat compartida. Si es fa així, aquestes últimes podrien haver de pagar l’impost de successions i donacions a la comunitat autònoma corresponent.
En aquest sentit, convé conservar qualsevol prova de la participació de cada persona, com ara justificants de transferència o Bizum, missatges de WhatsApp, correus electrònics o fotografies del dècim compartit.
Anar tots junts a cobrar el dècim premiat a través d’una entitat bancària és la millor opció en aquests casos, ja que s’ocuparà de gestionar-ne el cobrament. També s’encarregarà de declarar o informar correctament l’Agència Tributària sobre cadascuna de les persones que han compartit el dècim afortunat.
Cal tenir en compte que la retenció del 20 % s’aplica directament en el moment de cobrar el dècim premiat, i s’exigeix de manera independent respecte de cada dècim, fracció o cupó de loteria o aposta premiats. Això vol dir que, en anar a cobrar cada dècim, Hisenda ja haurà retirat la quantitat que li correspon.
Per això, el guanyador rep directament l’import net del premi un cop descomptat el gravamen especial i, amb caràcter general, no ha de presentar cap autoliquidació ni fer cap tràmit addicional per aquest impost.
No obstant això, l’entitat pagadora és l’encarregada d’ingressar el gravamen especial davant l’Agència Tributària mitjançant el model 230 . Quan el premi es cobra a través d’una entitat financera col·laboradora, aquesta s’encarregarà de gestionar les actuacions necessàries per pagar el premi i complir les obligacions fiscals corresponents. Un cop practicada la retenció i ingressat el gravamen, no cal fer més autoliquidacions per aquest concepte.
L’Agència Tributària explica que, tant per als contribuents de l’IRPF com per als no residents sense establiment permanent que resultin premiats i hagin suportat la retenció en el moment del cobrament, el premi no té efectes en la declaració de la renda. Això es deu al fet que el gravamen especial ja s’ha aplicat en el moment de cobrar el premi.
Per tant, no cal incloure l’import del premi a la declaració de l’IRPF. Únicament caldrà declarar els rendiments que aquests diners generin posteriorment, com ara els interessos d’un compte o dipòsit, els dividends d’una inversió o els guanys obtinguts per la venda d’actius adquirits amb l’import del premi.
Una altra qüestió és l’impost sobre el patrimoni, ja que, en aquest cas, tant el premi rebut com els actius en què s’hagi invertit computaran com a patrimoni. Tot i això, com que aquest tribut està bonificat en diversos territoris o té un mínim exempt molt elevat, no sol tenir impacte per a la majoria de les persones premiades.
per redactar aquest article s’han consultat les fonts següents


