Què passa amb l’herència si no hi ha testament? La llei decideix per tu

A Espanya, un de cada cinc espanyols mor sense haver atorgat testament, segons el Consell General del Notariat. Aquesta dada fa que molts ens preguntem: què passa amb l’herència si no deixo res per escrit, és a dir, si no faig testament?

La resposta curta és que la llei decidirà per tu. Això es coneix com a successió intestada, un procés regulat pel Codi Civil que estableix qui hereta i en quin ordre quan no hi ha un testament.

En el cas que no hi hagi hereus, l'herència fins i tot pot acabar en mans de l'Estat. Però anem pas a pas.

Successió intestada: què és i quan s'aplica

Segons el que estableix l'article 912 del Codi Civil, la successió intestada s'activa en diversos supòsits, entre els quals:

• Quan una persona mor sense testament.
• Quan el testament és nul.
• Quan un testament no conté institució d'hereu.
• Quan l'hereu designat rebutja l'herència sense que hi hagi substitut ni dret d'acréixer. 

En aquests casos, a falta de decisió del testador, és la llei aplicable la que determina qui són els hereus, en quin ordre hereten i quins drets corresponen a cadascun (inclosos els drets d'usdefruit).

Quina llei s'aplica a una herència sense testament?

Amb caràcter general, l'article 9.1 del Codi Civil estableix que la successió per causa de defunció es regeix per la llei personal del causant (el difunt), determinada per la seva nacionalitat.

Ara bé, atès que a Espanya conviuen diverses legislacions civils, la denominada “llei personal” es concreta a través del veïnatge civil. I aquí hi ha un matís important: el veïnatge civil pot canviar. Per exemple, es pot adquirir per residència continuada durant 10 anys, si durant aquest temps no es manifesta voluntat en contra.

Un exemple pràctic d'herència sense testament

Ho veurem amb un exemple. Imaginem que l’Antonio i la María es casin a Madrid, en règim de guanys, tots dos amb veïnatge civil comú. Un parell d'anys després es traslladen a viure a Barcelona, on resideixen més de 10 anys sense fer cap declaració sobre el seu veïnatge civil. L’Antonio mor a Barcelona sense testament.

Què passa?

1. Primer, caldrà dissoldre la societat de guanys per determinar quins béns formen part de l'herència de l'Antonio i quins d'aquests atribueixen a la María per guanys.
2. Després, caldrà determinar quin dret civil resulta aplicable a la seva successió intestada en funció del seu veïnatge civil en el moment de la defunció i fer la declaració d'hereus abintestat (sense testament). I aquí la diferència és crucial.

Dret comú vs. dret català en una herència sense testament

Si apliquem el dret comú (art. 930 i ss. CC), la successió intestada s'ordena, de manera simplificada, així:

1. Descendents.
2. Si no n’hi ha, ascendents.
3. En tercer lloc, el cònjuge vidu, sense perjudici dels seus drets d'usdefruit (que poden ser d'un terç o de la meitat, segons amb qui concorri).

Si apliquem dret català, l'esquema canvia:

1. Els descendents hereten primer.
2. En defecte d'aquests, el cònjuge vidu o convivent en parella estable.
3. Només en absència de cònjuge o parella estable, hereten els ascendents. A més, quan el cònjuge o parella estable concorre amb descendents, té dret a l'usdefruit universal de l'herència (Art. 442 3 del CCCat).

Quines conclusions pràctiques podem treure d’aquest cas pràctic?

• Si hi ha fills, tant en dret comú com en dret català, seran els primers cridats a heretar.
• Si no hi ha fills, a la viuda li resultarà més favorable l'aplicació del dret català, ja que en dret comú hereten abans els ascendents. Imagineu la diferència si no estiguessin casats.
• Si hi ha fills, el dret d'usdefruit del cònjuge vidu també és més ampli en dret català.

L'Impost de Successions: una regla diferent

Compte, perquè l'impost sobre successions i donacions no es regeix pel veïnatge civil, sinó per la comunitat autònoma en la qual el difunt hagi residit el major nombre de dies en els últims cinc anys.

En el nostre exemple, tant si el difunt té veïnatge civil comú com català, la tributació serà la catalana atès que l’Antonio residia a Barcelona des de feia més de deu anys quan va morir.

Per què cal fer testament?

La successió intestada pot donar lloc a resultats molt diferents en funció de la llei aplicable i de les circumstàncies personals del difunt.

En el nostre exemple, l’Antonio hauria pogut triar el destí de la seva herència en lloc de deixar-lo en mans d'aquest puzle legislatiu, si hagués atorgat testament.

A Espanya, fer testament costa entre 50 i 60 euros i es pot modificar tantes vegades com es vulgui. És una manera de deixar pau als hereus en lloc d’incertesa i d’evitar conflictes familiars en un moment delicat.

En definitiva, quan no hi ha testament, és la llei la que decideix com es reparteix l’herència.

Et recomanem:

• El testament més enllà del clixé: així es reparteix l’herència a la vida real
• Com acceptar una herència i repartir-la sense errors
• Es pot renunciar a una herència?
• Llegir més articles de Gemma Pallerola, experta en Testamentaria, a Esfera