Quant costen les cures durant la jubilació i com planificar-les

Quan pensem en la jubilació, és habitual calcular la pensió, revisar els estalvis o estimar quant costarà mantenir el nivell de vida. Tanmateix, hi ha una altra partida capaç de transformar completament aquest pressupost: les cures que una persona podria necessitar si perd autonomia.

No tothom necessitarà assistència, ni les persones que en necessitin rebran el mateix tipus de suport o durant el mateix temps. Les despeses poden anar des d’unes hores d’ajuda a domicili fins a una atenció continuada o el trasllat a una residència.

Precisament per aquesta incertesa, és important planificar les cures per a la jubilació. Aquesta tasca no consisteix a encertar una xifra exacta, sinó a preparar diversos escenaris i disposar de marge per respondre-hi.

Com influeix l’esperança de vida en la planificació de la jubilació

Una persona que fa 65 anys pot esperar viure, de mitjana, prop dels 85 anys, si és home, i dels 89, si és dona, segons les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) . Això dibuixa una jubilació que es pot prolongar durant dues dècades o més.

Durant els primers anys, la jubilació acostuma a relacionar-se amb una vida activa, marcada per l’oci, els viatges o els projectes personals. Més endavant poden sorgir necessitats diferents: ajuda per fer tasques domèstiques, companyia, atenció personal o suport per a activitats bàsiques.

Això no significa que la dependència sigui inevitable. Sergi Jiménez, investigador associat de Fedea, assenyala en aquest episodi de Finanzas con EFE que una gran majoria de la població arriba a edats avançades en condicions acceptables i sense una situació de dependència. Tot i així, cal planificar financerament el futur.

Tres escenaris per planificar les cures durant la jubilació

No és possible saber amb exactitud quina assistència necessitarà una persona ni durant quant de temps, però sí que és possible preparar, com a mínim, tres escenaris:

1. Jubilació amb autonomia: comprèn els ingressos i les despeses habituals, sense una necessitat estable d’ajuda.
2. Suport moderat: incorpora algunes hores d’ajuda a domicili, transport o assistència periòdica.
3. Atenció intensa: preveu cures continuades, una dependència severa o atenció residencial.

En cada escenari s’han de calcular quatre elements:

• Ingressos disponibles.
• Despeses habituals que es mantenen.
• Cost addicional de les cures.
• Suports reconeguts i recursos propis.

També cal introduir-hi la durada: una despesa mensual aparentment assumible pot representar una quantitat considerable si es manté durant diversos anys.

Com calcular el pressupost disponible per a les cures

La principal font d’ingressos durant la jubilació sol ser la pensió, però aquesta quantitat no es pot destinar íntegrament a les cures perquè cal mantenir despeses com l’habitatge, l’alimentació, els subministraments i altres necessitats.

I aquí és on hi ha el repte: la capacitat real de cada persona jubilada dependrà del tipus de pensió que cobri, de les despeses ordinàries que tingui, de l’existència d’altres ingressos per complementar la pensió, de l’estalvi acumulat, del patrimoni i dels suports reconeguts.

Una manera pràctica de començar a preparar-se econòmicament per quan les cures siguin imprescindibles és fer el càlcul anual dels diners, incloent-hi les pagues extraordinàries, i distribuir després el resultat per mesos. El marge per a les cures serà la diferència entre els ingressos disponibles i les despeses habituals que es mantenen.

Quant poden costar les cures durant la jubilació

El cost de la dependència i de les cures durant la jubilació depèn fonamentalment de la intensitat i la durada de l’ajuda.

Quan la dependència és severa i exigeix cures durant tot el dia, el cost per a la família pot ser molt elevat. Aquest impacte pot adoptar dues formes: un desemborsament econòmic per contractar atenció formal o un cost en temps quan les cures recauen en la parella o en altres familiars.

Quant pot costar una residència privada

Segons l’informe de preus de 2026 d’Inforesidencias, una plaça en una residència privada costa de mitjana 2.153,52 euros al mes sense IVA. En afegir-hi el 10 % d’IVA aplicable a les places privades, l’import mitjà puja a uns 2.368,87 euros mensuals, prop de 28.426 euros l’any.

Aquest estudi, que analitza 1.288 residències i 140.728 places, mostra també diferències territorials: no és el mateix haver de pagar una residència al País Basc (2.750 euros al mes) que a Extremadura (1.750 euros al mes).

Què passa amb les despeses de l’habitatge quan s’ingressa en una residència

L’ingrés en una residència no sempre elimina les despeses de la llar. Si un dels membres d’una parella es trasllada a un centre i l’altre continua vivint a casa, la família ha d’assumir simultàniament el cost residencial i les despeses de l’habitatge habitual.

En aquest context, una alternativa que es pot valorar és buscar centres residencials que permetin a la parella continuar convivint, encara que només un dels membres necessiti cures.

Quins ajuts i prestacions hi ha per a la dependència?

A Espanya, el Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència (SAAD), regulat per la Llei 39/2006 , preveu serveis i prestacions econòmiques per a les persones amb una situació de dependència reconeguda.

Entre aquests serveis hi ha la teleassistència, l’ajuda a domicili, els centres de dia i de nit, l’atenció residencial, l’assistència personal i diverses prestacions econòmiques.

Per accedir a aquests suports cal sol·licitar el reconeixement de la situació de dependència davant l’organisme competent de la comunitat autònoma de residència. Després de la valoració, l’Administració determina el grau reconegut i els serveis o les prestacions que corresponguin.

Però el suport públic no implica necessàriament que el servei sigui gratuït. Hi ha opcions de copagament, en què l’usuari ha de fer una aportació a un servei finançat parcialment amb recursos públics. En aquests casos, caldrà tenir en compte la capacitat econòmica de la persona, el servei rebut i el seu cost.

Per això, una planificació prudent no hauria de comptabilitzar un ajut públic no reconegut com si fos un ingrés segur. Primer cal conèixer la modalitat d’atenció assignada i, després, calcular quina part del cost haurà d’assumir la llar.

Quin impacte econòmic tenen les cures familiars

El cost de les cures afecta dues generacions: la persona que necessita assistència i qui modifica la seva vida laboral per proporcionar-l’hi.

Acompanyar algú a les consultes, organitzar horaris o ajudar en les activitats quotidianes exigeix temps i, en alguns casos, la persona cuidadora redueix la jornada, rebutja oportunitats laborals o interromp temporalment la seva activitat. Això pot reduir els seus ingressos actuals, la seva capacitat d’estalvi i la seva futura jubilació.

Sergi Jiménez defensa avançar cap a una atenció més formal, prestada per professionals i institucions, perquè pot alliberar recursos familiars per al conjunt de l’economia. En aquest cas, és aconsellable distribuir les tasques, acordar aportacions i evitar que tota la responsabilitat recaigui en una sola persona.

Quines decisions convé prendre abans de necessitar cures

La planificació de les cures no és únicament una operació financera. També requereix parlar sobre on vol viure la persona, quin tipus d’atenció prefereix i quin patrimoni vol preservar.

Parlar-ne amb temps permet que la família conegui aquestes preferències, distribueixi responsabilitats i estudiï els recursos disponibles sense la pressió d’una necessitat immediata.

Et recomanem:

• Com planificar l'economia familiar per cuidar una persona gran dependent
• Guia 2026 per a una jubilació conscient: tot el que has de saber de la teva pensió
• Quines ajudes puc sol·licitar abans de final d’any: guia 2026