DIGITALITZACIÓ
La meva carpeta ciutadana: la teva vida en una eina

Article
Les estafes mitjançant clonació de veu pretenen confondre la víctima i fer-li creure que parla amb un ésser estimat perquè li doni diners o dades sensibles
Temps de lectura | 5 min.

Agafes una trucada i sents la veu del teu fill o de la teva neta: “Necessito ajuda!”. És un escenari que posa els pèls de punta a qualsevol. Precisament per això també és l'inici d'una estafa cada cop més habitual: la de les trucades amb veu clonada mitjançant eines d'intel·ligència artificial (IA).
L'impacte de la IA en la societat és cada cop més palpable i, per desgràcia, no sempre és beneficiós. La suplantació d'identitat per fer trucades falses amb clonació de veu és un exemple de fins a quin punt els delinqüents poden treure partit d'aquesta tecnologia per enganyar-nos.
A continuació veurem què és la clonació de veu, com funcionen els deepfakes d'àudio i què podem fer per evitar estafes com aquestes al nostre telèfon mòbil. Al cap i a la fi, els senyals per identificar una trucada falsa sempre hi són, encara que no resulti fàcil reconèixer-los.
La clonació de veu amb IA és una tècnica que permet capturar certs trets de la veu d'una persona a partir d'un àudio d'exemple per reproduir-la després.
Això és molt més senzill del que sembla: n'hi ha prou amb tres segons d'àudio per aconseguir una veu clonada que sembli la real. Tant és així, que una enquesta de McAfee va revelar que fins al 70% de les persones que hi van participar van tenir problemes per distingir una veu real d'una clonada amb intel·ligència artificial.
Aquesta tècnica no és dolenta en si mateixa. De fet, ajuda persones amb problemes de salut a comunicar-se o permet recrear la veu de personatges històrics morts.
A l'altra cara de la moneda hi trobem els delinqüents, que clonen veus de persones per suplantar-ne la identitat i dur a terme estafes a través del telèfon mòbil.
Generar un deepfake d'àudio per utilitzar-lo en una estafa és tan fàcil com pujar una mostra de pocs segons a una eina online de clonació de veu. Per dur a terme les seves estafes amb IA, solen seguir tres passos.
A partir d'aquí, els delinqüents poden escriure petits guions perquè les eines d'IA generin àudios curts amb la veu clonada, que després poden enviar mitjançant apps del mòbil, com WhatsApp, o utilitzar en trucades telefòniques.
També es poden fer passar per un agent d'una entitat financera o qualsevol altra persona de confiança per obtenir dades personals o bancàries. S'han registrat fins i tot casos en què es clona la veu de famosos per incitar les víctimes a fer inversions fraudulentes.
L'INCIBE recull un exemple real , en què una dona rep una trucada d'un número desconegut. Quan despenja, reconeix la veu del seu marit, que li diu: “Hola! No et puc trucar, envia'm un missatge a aquest número”. La dona es va adonar que era una locució i li va semblar tan estrany que va trucar al seu marit al seu número de telèfon habitual. Ell li va confirmar llavors que no li havia trucat i que havien intentat estafar-la.
Detectar una veu clonada no és fàcil. A més, com més curt sigui l'àudio, més complicat serà distingir si la veu és la de la persona que creiem o no.
Hi ha certs senyals per identificar un àudio o una trucada falsa, com ara pauses o entonacions poc naturals, o narratives repetitives. Però els delinqüents poden recórrer a trucs com afegir-hi soroll exterior perquè sigui més difícil identificar aquests errors.
A més, els estafadors solen aprofitar-se de la connexió emocional de la víctima amb la persona a qui han suplantat la identitat, apressant-la perquè actuï i provocant-li nerviosisme. Així li resultarà més difícil fixar-se en els detalls
Per això, la millor estratègia per evitar estafes mitjançant trucades falses consisteix a prevenir-les amb mesures com les següents.
L'INCIBE et recomana acordar amb els teus fills, familiars o amics de màxima confiança una contrasenya o paraula clau que només ells puguin conèixer. Demana'ls que te la diguin sempre que et truquin o t'enviïn un missatge (de veu o escrit) per demanar-te ajuda o davant de qualsevol comunicació que pugui ser sospitosa.
És especialment important explicar això a la gent gran, que sol estar menys familiaritzada amb aquesta mena d'estafes.
Una altra mesura interessant que proposa McAfee consisteix a fer preguntes durant la trucada, com ara:“Digues-me quan és l'aniversari del teu pare” o “Com es diu el meu gat?”, que poden descol·locar l'estafador i provocar que abandoni el seu intent, o bé que necessiti un cert temps per generar una resposta i fer així una pausa antinatural que aixequi sospites.
Les trucades amb peticions estranyes que t'empenyen a actuar com més aviat millor són molt perilloses. Els delinqüents, a més, compten amb la teva connexió emocional amb la persona que suplanten perquè actuïs sense pensar-t'hi gaire.
El que has de fer és precisament el contrari, és a dir, aturar-te a pensar si qui et parla ho fa de manera natural i si el que et demana és normal. Davant del més mínim dubte, el millor és penjar sense fer res del que et demanen, sobretot si es tracta de diners, de dades bancàries i personals o d'entrar en un enllaç.
No et deixis portar per la urgència o per l'angoixa. Abans de dur a terme una acció que t'estiguin demanant, com fer una transferència de diners o revelar dades importants, tracta de comprovar sempre que qui et truca és qui diu ser.
Si familiars o amics et truquen o t'envien un àudio sospitós, truca al número de telèfon de la persona o al d'algú proper que t'hi pugui connectar fàcilment per comprovar si, efectivament, ha fet la trucada per demanar ajuda. I si et truquen del banc, contacta amb l'oficina a través del seu número de telèfon habitual o per correu electrònic.
És molt millor escoltar un missatge de veu que exposar-se a les tècniques d'enginyeria social que els delinqüents poden desplegar en una trucada. Per això convé no agafar trucades de números desconeguts: amb un missatge és més fàcil reflexionar i contactar amb un ésser estimat de manera independent.
Les xarxes socials són una font d'informació per als ciberdelinqüents. Vigila el contingut que hi posis, restringeix la informació perquè no sigui pública i evita acceptar sol·licituds d'amistat de desconeguts.