Què pot moure els mercats a finals del 2026? CaixaBank AM resumeix quatre claus i els principals riscos per a les carteres
Temps de lectura | 5 min.
CaixaBank Asset Management identifica quatre claus per afrontar el tancament del 2026: la resiliència del creixement econòmic, la cerca de qualitat i terminis curts en renda fixa, una concentració menor a les carteres de renda variable i el retorn dels bons com a coixí davant de possibles episodis de volatilitat.
Els mercats financers afronten la recta final de l’any amb diversos fronts oberts, però també amb algunes variables que permeten mantenir un cert optimisme.
Entre els factors d’incertesa destaquen l’elevada concentració de la renda variable en pocs valors i sectors, els dubtes sobre el deute públic, les decisions dels bancs centrals i la incertesa geopolítica. Davant d’aquests factors, la resiliència del creixement i uns tipus d’interès que tornen a oferir rendibilitat permeten mantenir una visió moderadament optimista.
Així ho expliquen David Manso, director de l’àrea d’Inversions de CaixaBank AM, i Santiago Rubio, director de l’àrea d’Estratègia d’Inversió de CaixaBank AM, en una nova edició de Visió de Mercats, en què analitzen l’evolució del tercer trimestre i assenyalen les claus per afrontar els últims mesos del 2026
La primera clau que destaquen els experts és el creixement. Malgrat les diverses incerteses que envolten els mercats, les dades mostren que l’activitat econòmica continua mostrant fortalesa, fet que explica, almenys en part, el comportament recent dels tipus d’interès.
“La bona notícia és que una part del moviment dels tipus d’interès s’explica perquè el creixement sorprèn per la seva resiliència”, assenyala Santiago Rubio. L’expert cita com a exemples una certa acceleració de l’economia nord-americana i també la recuperació d’Alemanya a Europa.
“Des del punt de vista del creixement, les coses van bé. No es veuen núvols negres a l’horitzó”, resumeix.
El segon focus és la renda fixa. L’últim trimestre ha estat marcat per la pressió sobre els mercats de bons, amb la preocupació pels dèficits públics, els nivells elevats de deute i les decisions dels bancs centrals com a teló de fons.
Davant d’aquest escenari, la recomanació de la gestora és clara: buscar qualitat. En crèdit, s’ha reduït l’exposició davant d’uns diferencials propers a mínims històrics i s’han concentrat les posicions en emissors de més qualitat. En deute sobirà, CaixaBank AM mostra preferència per Espanya, Itàlia i Alemanya, alhora que manté més cautela amb França.
La gestora també ha aprofitat el moviment dels tipus per traslladar posicions de durada molt curta cap al tram curt de les corbes, evitant els venciments llargs, en què considera que la relació entre rendibilitat i risc és menys favorable.
“Segons la nostra opinió, les expectatives implícites en el mercat de bons de quatre pujades de tipus per als pròxims dotze mesos, tant per a la Fed com per al Banc Central Europeu, ens semblaven excessives i una bona oportunitat per anar allargant una mica la durada de les carteres sense anar al tram llarg de les corbes”, explica David Manso.
La tercera clau és la concentració dels mercats de renda variable. Tot i que els índexs globals han mostrat un bon comportament, les pujades han tornat a estar molt concentrades en determinats segments, especialment als Estats Units i en els valors relacionats amb la tecnologia i la intel·ligència artificial.
Per reduir aquest risc i reforçar la diversificació de les carteres, CaixaBank AM manté la seva preferència per Europa davant dels Estats Units. Manso destaca que el mercat europeu presenta una composició més diversa i menys concentrada. La gestora també ha reduït l’exposició a determinats mercats emergents caracteritzats per una concentració elevada.
“Ha estat una mica la manera de defensar-nos d’un possible canvi de tendència de la concentració”, explica Manso.
La quarta clau aporta un cert marge per a l’optimisme. Després d’anys en què uns tipus molt baixos dificultaven el paper de la renda fixa dins de les carteres, els nivells actuals permeten tornar a obtenir rendibilitat, mentre s’espera que s’aclareixin algunes de les incerteses.
Santiago Rubio ho resumeix de manera senzilla: “Al final, en renda fixa, amb els tipus al 0 %, o encertes el moviment o perds diners, però amb els tipus al 3 %, et paguen per esperar”. Segons el seu parer, aquesta situació aporta “un coixí i una tranquil·litat” que pot ajudar les carteres a afrontar possibles episodis de volatilitat durant els pròxims mesos.
Les carteres arriben, a més, a aquest últim tram de l’exercici amb rendibilitats positives. Al tancament del tercer trimestre, els tres perfils diversificats analitzats per la gestora acumulen retorns que van des del 2 % del perfil més conservador fins a l’11 % del perfil amb més pes en renda variable.
Caldrà esperar per veure si aquestes bones xifres es mantenen durant el que queda d’any, ja que l’escenari no està exempt de riscos. Només per esmentar-ne alguns, les diferents cites electorals, la situació geopolítica, l’evolució de la intel·ligència artificial, els resultats empresarials i el deute públic continuaran marcant l’agenda dels mercats.
Manso parla, de fet, d’una recta final que s’assemblarà més a “una carretera amb algun revolt”. Però el missatge de fons de tots dos experts és constructiu: la resiliència econòmica i el coixí que proporcionen els tipus d’interès actuals poden actuar com a amortidors que permeten afrontar aquests revolts des d’una posició més favorable.


