CaixaBank AM explica com combinar renda fixa, alternatius UCITS i metalls preciosos per crear carteres més resilients
Temps de lectura | 4 min.

Diversificar una cartera significa combinar actius i estratègies que reaccionin de manera diferent davant d’un mateix escenari i que vagin més enllà de la renda variable i la renda fixa.
Conflictes geopolítics, dubtes sobre el creixement, inflació, evolució dels tipus d’interès i uns mercats de renda variable cada vegada més concentrats. L’inversor afronta un escenari en què la diversificació torna a guanyar protagonisme, no només per maximitzar els guanys, sinó, sobretot, per minimitzar les pèrdues i construir carteres més resilients.
Això sí, els temps en què n’hi havia prou de combinar renda variable i renda fixa, amb més o menys encert, per aconseguir aquesta diversificació ja han quedat enrere. Avui, el mercat exigeix anar més enllà de la tradicional combinació d’actius.
Jorge Hernández, director d’Investment Solutions de CaixaBank AM, parla de com construir carteres capaces de desenvolupar-se en aquest entorn en una nova entrega d’“Un cafè amb…”.
“Diversificar avui ja no significa tenir moltes coses a la cartera; significa tenir fonts de rendibilitat que responguin positivament a escenaris diferents”, explica Hernández.
Aquesta reflexió adquireix una rellevància especial després d’un cicle en què bona part de les rendibilitats registrades durant els darrers anys en renda variable s’ha concentrat en un nombre reduït d’indústries i companyies.
Davant d’aquesta situació, Hernández aposta per buscar idees que complementin les exposicions que moltes carteres ja incorporen automàticament només pel fet de prendre determinats índexs com a referència. Això pot reduir l’excés de concentració en pocs valors i/o sectors i permetre respondre millor davant d’escenaris diferents.
Un altre dels grans canvis observats durant els darrers anys es troba precisament en el paper que ha tingut la renda fixa dins de les carteres. Durant anys ha funcionat com a amortidor natural davant dels episodis de caigudes de la renda variable, però ara aquesta descorrelació respecte dels actius de risc no sempre es produeix.
La desglobalització, el control més gran de les cadenes de subministrament i l’augment dels riscos geopolítics introdueixen més incertesa sobre la inflació i també sobre la capacitat dels tipus d’interès per actuar com a element diversificador.
“Això no vol dir que ja no puguem comptar amb la renda fixa per diversificar carteres, sinó que no podem demanar-li que faci tota la feina”, aclareix Hernández.
És a dir, cal ser una mica més selectiu per poder identificar les oportunitats del mercat de deute que no només aportin rendibilitat a les carteres, sinó que també les diversifiquin. Per exemple, en el context actual de la renda fixa, la gestora posa el focus en els trams curts de les corbes, on identifica una combinació atractiva de rendibilitat i qualitat.
La conseqüència d’aquests canvis, tant en la renda variable com en la renda fixa, és clara: si les descorrelacions tradicionals són menys estables, la construcció de carteres ha d’incorporar noves fonts de diversificació.
“Hem d’ampliar la caixa d’eines de la diversificació”, afirma Hernández.
Entre aquestes eines, assenyala les estratègies de gestió alternativa UCITS (organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris, per les sigles en anglès), incloses les estratègies de correlació, volatilitat o CTA (derivats financers a curt termini, per les sigles en anglès), que poden funcionar com a cobertures dins de les carteres. També destaca el paper dels metalls preciosos com a possibles actius descorrelacionadors en escenaris de més incertesa.
L’objectiu no és acumular actius diferents, sinó incorporar veritables motors de rendibilitat que puguin reaccionar de manera diferent davant d’un mateix escenari de mercat. Aquesta és, precisament, la diferència entre tenir una cartera amb molts components i tenir una cartera realment diversificada.


