Vishing, cibercrim telefònic

«Li faré una oferta que no podrà rebutjar». Potser els mètodes han canviat des de l'època dels mafiosos de El padrí, però l'objectiu segueix sent el mateix: obtenir els teus diners de manera il·lícita. L'última moda del cibercrim és el vishing, combinació dels termes «veu» (en anglès voice) i phishing, és a dir, la pràctica de suplantar la identitat del nostre banc i robar-nos utilitzant les nostres dades.

La diferència amb el segon mètode és el mitjà utilitzat pel vishing per als seus objectius delictius: la veu, tant a través de sistemes telefònics tradicionals com, en el cas més comú, mitjançant veu sobre IP.

Sona el telèfon. El número que apareix a l'identificador correspon a la teva zona geogràfica, o potser fins i tot és un número conegut. Despenges el telèfon. A l'altra banda de la línia sona una veu robòtica que assegura que el teu compte bancari ha estat atacat i que, per protegir-lo, has de trucar al número que et faciliten. I cal fer-ho ràpid, perquè si no ho fas, t'arrisques, diu la veu robòtica, a perdre tots els teus diners. En canvi, asseguren que si els proporciones el teu número de compte o de targeta de crèdit et poden ajudar a impedir transaccions fraudulentes amb el teu compte.

Aquesta és només una de les estratègies possibles que pot utilitzar el vishing per obtenir els teus diners. Altres possibilitats són reclamar impostos suposadament impagats, dir que has guanyat un premi o un concurs, oferir assistència tècnica per poder accedir al teu ordinador, simular trucar en nom d'algun organisme estatal o d'alguna associació benèfica... L'únic límit és la imaginació dels ciberdelinqüents.

Com podem evitar els fraus per vishing?

Així doncs, què podem fer? Algunes accions que, si bé no eliminen completament el risc de ser víctima del vishing, sí que el redueixen a la seva mínima expressió, són:

• No contestar trucades de números desconeguts: si qui truca és un estafador, respondre suposa obrir-li les portes, confirmar-li que el número està actiu i deixar-li la via lliure perquè torni a trucar. Si en canvi deixem que salti el contestador, serà més fàcil esbrinar si la trucada és fraudulenta o no.
• Si contestes, mai donis informació personal: els bancs i organismes oficials mai te la demanaran, perquè ja la tenen. Si et demanen les teves dades privades per telèfon, comença a sospitar.
• Utilitza una aplicació d'identificació de trucada: les nombroses opcions de veu sobre IP permeten crear molt fàcilment números falsos. Una bona opció seria baixar una aplicació específica d'identificació de trucada, com ara Truecaller, que bloqueja els números que ja s'han confirmat perillosos i permet afegir números nous a la seva base de dades. No obstant això, encara que la tinguem instal·lada, tampoc no ens n'hem de refiar al 100%: si ens truca un número desconegut, el més prudent sempre serà no respondre.

I si som víctimes de l'smishing, és a dir, rebem SMS sospitosos, el que cal fer és fàcil: actuar exactament igual que en el cas del vishing.

Finalment, si malgrat tot som víctimes d'algun d'aquests cibercrims, abans de recórrer a padrins sempre tenim la possibilitat de denunciar-ho a Internet.