Un ascens per a la vida

La vida és plena de desafiaments que ens posen a prova i ens transformen. Alguns els triem, d’altres arriben de manera inesperada, alterant el nostre rumb i ensenyant-nos lliçons que mai hauríem imaginat. Són aquests moments els que revelen la nostra força, la nostra capacitat de resiliència i, sobretot, la nostra humanitat.

La vida de la María Luisa Catena, una dona de Jaén de 63 anys, va fer un gir inesperat el passat desembre, quan li van diagnosticar un càncer de mama en estadi 1. Lluny de deixar-se vèncer per la por o la incertesa, va decidir plantar cara a la malaltia des del primer moment. “Just quan em van donar el diagnòstic, vaig pensar: jo podré amb ell”, recorda amb determinació.

Amb una vida activa i plena d’energia, la María Luisa mai no ha deixat de moure’s. Practica ioga, pilates, balla i camina cada dia. “L’esport és un pilar fonamental per vèncer la malaltia, perquè ajuda la ment a seguir avançant i et demostra que sí que és possible”, assegura, orgullosa de poder mantenir la pràctica esportiva i de continuar gaudint de tot allò que la fa feliç.

“La pujada als 2.167 metres del Pic Mágina era un repte majúscul, però em vaig sentir amb forces i ganes d’assolir-lo”, relata amb fermesa. El desafiament, però, tenia una dificultat afegida. La María Luisa pateix anèmia i té les defenses baixes. Tot i així, lluny de rendir-se, va trobar l’energia necessària per arribar al cim. “Ho vaig fer per agrair l’ajuda de totes les dones i voluntaris que ens van acompanyar”, afirma amb emoció, conscient que cada pas també va ser un gest de gratitud i esperança.

Dues històries de superació

Entre les persones que van acompanyar la María Luisa en la pujada hi havia la Paqui Castro i l’Ana Hinojosa, dues dones que han superat el càncer i que avui, com a voluntàries, dediquen part del seu temps a ajudar els altres. Rostres de la solidaritat amb els quals la María Luisa va compartir molt més que unes botes de muntanya en aquell ascens.

La María Luisa, la Paqui i l’Ana són dones que van participar en una de les vuit ascensions emmarcades en la iniciativa ‘Pels cims d’Andalusia’, organitzada per Voluntariat CaixaBank en col·laboració amb associacions de les vuit províncies andaluses.

A més de l’Associació Jienense del Càncer de Mama, també hi participen Agamama, Málaga Dragon Boat BCS, Dragon Boat BCS Sevilla, Fundació per a la Recerca Biomèdica de Còrdova, Remama Granada, Projecte Papallona i Càtedra ‘En què et puc ajudar-Humanitzant el Càncer’. Totes tenen un objectiu comú: conscienciar i sensibilitzar sobre la importància de la recerca en càncer de mama i visibilitzar les dones que el pateixen.

Cursa de fons

Des de la humilitat i la discreció de qui no busca protagonisme, la Paqui i l’Ana coincideixen a destacar les “indescriptibles” ganes de viure, la força i la constància de la María Luisa. “Durant la pujada no van faltar els contratemps, com rampes o el cansament, però ella no es va queixar ni un instant. Era el nostre mirall i un exemple a seguir. Ens transmetia una energia tan especial que ens impulsava a continuar endavant”, recorda emocionada la primera.

L’ascens, explica la María Luisa, és un símil de la lluita i la cursa de fons que lliura contra la malaltia. “A mesura que ascendíem, veia la llum, no només per arribar al cim, sinó també perquè veia que el final de la malaltia era més a prop”, explica amb il·lusió.

Ho sap bé l’Ana, delegada de Voluntariat CaixaBank a Jaén, que destaca la importància d’iniciatives d’aquest tipus. “Quan ets a baix, abans de començar a pujar, sents que el cim és inabastable. Però a mesura que puges i, malgrat les dificultats, t’adones que avances. La clau és no rendir-se i perseverar”, comparteix l’Ana, recordant com cada pas de la pujada reflecteix la lluita i l’esperança en la batalla contra el càncer.

Arribada al cim

“El més bonic va ser quan vam arribar al cim i vaig sentir que tocava el cel”, comenta la María Luisa amb la veu trencada. “La sensació va ser indescriptible. Recordo tancar els ulls i assaborir cada instant i els sabors del cel”. L’atmosfera estava carregada d’emoció i gratitud, convertint l’ascens en un moment clau en la seva vida. “Ha estat una de les experiències més boniques que he tingut”, afegeix amb profunda emoció.

Però aquesta emoció no va ser exclusiva de la María Luisa. La Paqui també la va viure intensament. Conscient d’haver assolit un repte majúscul, va pensar en totes les persones que l’havien ajudat, al seu dia, a superar el càncer. “Quan vaig tenir un instant per a mi, vaig recordar també una amiga que ens va arrabassar la malaltia l’any passat”, confessa emocionada.

Els sentiments també es van fer palès dins de l’Ana. “Quan vam arribar al cim, i de manera inconscient, vaig mirar cap avall i vaig veure tot el camí recorregut. Em va venir al cap tot el que havia superat i vaig comprendre que sí, que havia vençut la malaltia”, relata amb emoció.

Camí conjunt

Suport. Aquesta és una paraula clau en tot el procés per vèncer el càncer. “Per sort, he tingut i tinc un suport incondicional de la meva família i les meves amigues”, apunta amb orgull la María Luisa. La família i tenir una mentalitat positiva t’ajuden a superar les adversitats que sorgeixen pel camí, apunten tant l’Ana com la Paqui, veus amb una experiència que traspassa barreres.

“La malaltia canvia la manera com afrontes la vida. Comences a valorar allò que realment importa, allò que s’amaga en els petits moments i detalls que, a vegades, passen desapercebuts”, assenyala l’Ana. I en aquests matisos sorgeix la diferència, allò que converteix el comú en extraordinari. “Quan vam acabar l’ascens, li vaig regalar a la María Luisa una goma de cabell feta a mà”, explica la Paqui.

Un objecte senzill, però ple de significat. Paraules i gestos que deixen una empremta real en la vida de les persones. “Va ser un gest que em va arribar al cor”, comenta la María Luisa, destacant la solidaritat de la Paqui. Però aquesta goma va més enllà del material. “El primer que vaig pensar va ser: amb aquesta goma em faré el monyo quan em recuperi i tingui cabell”, afegeix, amb la convicció de qui sap que pot superar qualsevol repte.

Generositat d’anada i tornada

La solidaritat i l’empatia són trets que defineixen la María Luisa, i les seves paraules i accions ho confirmen. “Tot això va ser possible gràcies a les dones i als voluntaris de CaixaBank que ens van acompanyar en l’ascens i, per això, els estaré sempre agraïda”, comenta amb un somriure.

Però la generositat no només genera un impacte positiu en qui rep ajuda, sinó que també transforma qui l’ofereix. “Des que faig voluntariat, sóc molt més feliç”, confessa l’Ana amb convicció. La Paqui, que col·labora amb dones amb càncer de mama i amb nens amb capacitats diverses, hi coincideix. “Fer voluntariat et gratifica i t’omple el cor. I el més important: junts podem més.”

La María Luisa té un missatge clar per a totes les dones que es troben en la seva mateixa situació. “Que no tinguin por. Quan sentin que la por apareix, que la transformin en una cosa bonica, en esperança i força”, relata amb seguretat. “Tenir una bona mentalitat i el suport de qui t’estima farà la resta.” Un consell que resumeix l’essència de la seva experiència, però també la de l’Ana i la Paqui.

Aquestes tres dones i la iniciativa ‘Pels cims d’Andalusia’ representen només una de les moltes accions que CaixaBank impulsa a tot Espanya amb motiu de la Campanya de suport al càncer de mama 2025, destinades a visibilitzar la malaltia i sensibilitzar la societat mitjançant iniciatives solidàries.

La campanya ‘Ens ho prenem a pit’, en la qual CaixaBank col·labora amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer de Mama (AECC), promou entre clients, empleats i la societat en general accions de visibilització, sensibilització i captació de donatius per donar suport a la recerca i a l’acompanyament de pacients i supervivents de càncer. Tot plegat per donar veu i posar nom a moltes Maries Lluïses, Paquis i Anes, exemples de valentia i resiliència, i per recordar una certesa: fins i tot en els moments més difícils, amb companyia, es pot trobar llum i força per continuar avançant.