Et proposem set llocs perfectes per a escapades sostenibles entre patrimoni, naturalesa i tradició
Temps de lectura | 4 min.

Lluny de l'estrès de les grans ciutats hi ha racons espectaculars que val la pena descobrir. En un moment en què el turisme es concentra en nuclis superpoblats, visitar pobles amb encant és una alternativa apetible i sostenible per als qui volen fer escapades per desconnectar del soroll constant.
Avui descobrim set municipis de Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid ideals per gaudir d'una escapada perfecta, ja que ajunten patrimoni, història i naturalesa.
Per tots ells passa el nostre servei d'oficines mòbils, que afavoreix la inclusió financera de les persones residents en 1.400 municipis amb difícil accés a serveis bancaris.
Maderuelo, Velilla del Río Carrión, Burrón, Prioro, Caldas de Luna, Maraña i La Hiruela són els que hem escollit per a aquesta guia de viatges.

Aquest indret segovià de cent habitants, que s'alça sobre un turó, té un conjunt històric declarat bé d'interès cultural. No en va, Maderuelo es troba a la llista dels Pobles més bonics d'Espanya .
Què té per merèixer tal consideració? Entre moltes altres construccions, una muralla del segle XII, fora de la qual trobem un pont medieval i una ermita, la de la Vera Creu, del segle XIII. Dins del recinte emmurallat descobrirem les ruïnes del castell, les de la porta d’entrada a la vila, les esglésies de Sant Miquel i Santa Maria, amb restes d’arquitectura romànica, o la torre medieval, elements que bé mereixen una visita.
Però no és només això: Maderuelo està envoltat pel pantà de Linares del Arroyo, que ofereix una d'aquestes imatges de postal i converteix el poble en un mirador de luxe des del qual es pot contemplar tot el paisatge, en plena serra d'Ayllón. I, per reposar forces, no us ve de gust un lletó al forn, típic de la zona?

A la Montaña Palentina, a prop de la frontera amb Lleó i amb Cantàbria, es troba aquest indret ideal per als amants del senderisme i la muntanya.
Les seves rutes agraden molt als fans d'aquest esport. Per als més aguerrits, hi ha la pujada al pic Espigüete, de 2.450 m d'altitud. Galls salvatges, llops, cérvols, àguiles, voltors comuns i fins i tot ossos bruns habiten aquesta zona, per la qual cosa és fàcil albrirar moltes d'aquestes espècies durant el passeig.
A més de naturalesa, Velilla compta amb un patrimoni històric notable, en què destaca el seu pont romà (que en realitat és medieval) i l'ermita de la Virgen de Areños, d'estil barroc.
Sobretot, criden l'atenció les anomenades Fuentes Tamáricas, identificades avui com La Reana i de les quals ja va parlar Plini el Vell: aquest estany amb tres arcs a sobre té la peculiaritat d'omplir-se i buidar-se de forma inesperada.

Un dels municipis que banya el pantà de Riaño és aquest poble lleonès de menys de 300 habitants, situat al nord-est de Lleó i amb una riquesa paisatgística increïble.
A les seves rutes es poden veure impressionants fagedes i fins i tot espècies d'animals en perill d'extinció, com el gall salvatge. Al curs del riu Esla, que travessa aquest pantà, hi habiten les llúdries.
A més de valls, muntanyes i riu, a Burón es poden visitar tresors arquitectònics com l'església de San Salvador o el palau dels Gómez de Caso, exemple perfecte de l'arquitectura civil renaixentista, que es troba en un excel·lent estat de conservació.

Una mica més al sud de Burón, a uns 34 km, trobem Prioro. En aquest petit municipi lleonès es resisteixen a que les antigues tradicions i oficis rurals es perdin, motiu pel qual s'ha construït el Museu Etnogràfic i de la Transhumància .
S'hi pot trobar, entre moltes altres curiositats, un dels últims telers de lli que existeixen.
Però a Prioro, propietari també d'un entorn privilegiat en què es troba el naixement del riu Cea, es poden visitar també diverses sitges en molt bon estat de conservació.
Fins i tot compten amb "madreñas" d'autèntic rècord, de més d'un metre de llarg i amb 35 kg de pes cadascuna. Les "madreñas" són els esclops típics tallats en fusta que utilitzaven els pagesos al nord d'Espanya.

A la frontera de Lleó amb Astúries podem visitar aquest singular poblet de muntanya, en plena serralada cantàbrica, de poc més de mig centenar d'habitants.
No només es pot gaudir d'un entorn increïble, declarat Reserva de la Biosfera per l'UNESCO, sinó que a més aquella zona conserva el rastre del pas de romans i àrabs.
Però sobretot, a Caldas de Luna es pot gaudir de les seves fantàstiques aigües termals, que ja van conèixer els romans i que han donat pas al seu icònic balneari.

També a la serralada cantàbrica hi ha Maraña, un poble lleonès que has de visitar si t'agrada la muntanya.
El seu paisatge és espectacular, especialment a l'hivern, quan els seus pics estan nevats; però la primavera o l'estiu són moments òptims per recórrer racons com les muntanyes del Mampodre i fer senderisme, ja que no hi sol fer calor.
Si a més vols viure una experiència completa, pots pernoctar a les seves boniques cabanyes patagòniques.

La Hiruela, abans de formar part de la Comunitat de Madrid, va pertànyer a Segòvia i, després, a Guadalajara, fins que l'any 1838 es va incorporar a la seva actual divisió territorial.
Això sí, tant la seva arquitectura negra com els seus peculiars ruscos de tronc (alguns dels quals tenen més de 200 anys) ens remeten a elements típics de La Alcarria.
Si et ve de gust passejar per aquest indret increïble del nord de la província, en plena Sierra del Rincón (Reserva de la Biosfera), no et perdis el seu molí farinaire i fes un bon passeig per algun dels seus magnífics camins.


