Turisme literari: cinc rutes de novel·la per a amants de les lletres

Espanya és una destinació turística amb un gran potencial. A banda del sol i la platja, hi ha un catàleg infinit d'atractius per visitar a qualsevol racó.

Avui enumerem algunes ciutats amb un llegat històric i cultural innegable, estampes de gran bellesa i un extra literari que les fan especialment atractives per a una escapada urbana aquest estiu.

Aquestes cinc destinacions són escenaris de cinc novel·les extraordinàries que també es poden llegir aquestes vacances i que ens faran somiar l'essència d'aquestes ciutats. Visitar aquestes ciutats, devorar les novel·les o fer totes dues coses: ho deixem a la teva elecció.

Oviedo: La Regenta, de Leopoldo Alas, Clarín

La llengua francesa té Madame Bovary, la russa, Anna Karènina, i la castellana, Ana Ozores, La Regenta, com a exponent de la novel·la naturalista del segle XIX.

Leopoldo Alas, Clarín, va publicar aquesta obra entre 1884 i 1985, i va aconseguir un enorme reconeixement per la profunditat psicològica dels seus retrats i la seva tècnica gairebé impressionista.

Si la protagonista aparent és la dissortada Ana, una dona ofegada per la societat pudorosa i hipòcrita que l'envolta i atrapada entre les seves passions, hi ha una segona protagonista: la ciutat on transcorre l'acció, que Clarín va batejar com a Vetusta i que el lector pot identificar immediatament amb Oviedo.

La seva bonica catedral, patrimoni de la humanitat, amb elements preromànics, gòtics i renaixentistes, és on Ana trasllada les seves inquietuds al seu manipulador confessor.

El mercat de la ciutat, que Ana sovinteja, és el mercat del Fontán. L'actual construcció, de la fi del segle XIX, se situa a l'esplanada on s'apleguen els comerciants.

El palau de Velarde i la casa de Solís-Carbajal, ara Museu de Belles Arts, és la residència d'Ana Ozores i el seu marit, el regent.

Còrdova: La mà de Fàtima, d'Ildefonso Falcones

Ildefonso Falcones és el gran mestre de la novel·la històrica en castellà. El 2009 va publicar La mà de Fàtima, que narra la història del morisc Hernando, que, després de lluitar en el bàndol perdedor en la guerra de Las Alpujarras, viu a la Còrdova de la fi del segle XVI.

Aquesta novel·la ha venut més d'onze milions d'exemplars i trasllada als lectors la riquesa cultural i històrica d'aquesta ciutat andalusa.

La plaça actual de la Corredera, l'única quadrada de les capitals andaluses, s'aixeca sobre el lloc on la Inquisició celebrava els actes de fe i execucions. S'hi situa la casa del corregidor i l'antiga presó, un conjunt d'especial bellesa.

Un altre enclavament que apareix a la novel·la d'Ildefonso Falcones és la plaça del Potro, espai on coincidien els pícaros d'una ciutat pròspera com la Còrdova del segle XVI.

S'hi troba la Posada del Potro, que també apareix a La feria de los discretos, de Pío Baroja. I no podem pas deixar de banda en la visita a Còrdova la impressionant mesquita, l'Alcàsser dels Reis Cristians o Cavallerisses Reals, sempre seguint la petja de l'Hernando i la seva cerca de la felicitat.

Vigo: El último barco, de Domingo Villar

El 2006, Domingo Villar va publicar el primer volum de la seva col·lecció amb l'inspector Leo Caldas com a protagonista, Ojos de agua. Després van venir dues seqüeles, La playa de los ahogados i El último barco, un univers que gira al voltant de la ciutat de Vigo.

Acompanya l'inspector Caldas seu ajudant, Rafael Estévez, un aragonès que comporta un contrapunt en la narrativa. I les seves indagacions s'estenen per Vigo i la rodalia, amb passejades i referències sovintejades a locals d'aquesta ciutat.

Per exemple, el mirador del passeig d'Alfonso XII és el lloc ideal per gaudir d'una posta del sol, amb vistes privilegiades de la ria i amb les illes Cíes al fons. La Porta do Sol, cèntrica plaça de pas, també hi és present. L'Alameda, amb el seu petit parc botànic, és el lloc per trobar-hi una mica d'ombra i descansar, com ho farien els protagonistes d'El último barco.

Salamanca: Entre visillos, de Carmen Martín Gaite

Carmen Martín Gaite va guanyar amb la seva primera novel·la, Entre visillos, el Premi Nadal el 1957. No cal que esmenti Salamanca ni una sola vegada perquè tots els qui han llegit aquesta joia sàpiguen que l'acció hi transcorre. A Salamanca va néixer, va créixer i va estudiar Martín Gaite, i va viure la societat repressiva de l'època.

A aquest ambient s'enfronta Pablo Klein, un professor d'alemany nouvingut. En la novel·la se succeeixen espais tancats, que simbolitzen la manca de llibertat, com la plaça de toros, d'estil neomudèjar, o el casino, situat al palau de Figueroa, un exponent renaixentista de la ciutat.

Però també hi ha espais oberts, com el riu Tormes, on els seus personatges passegen i que representa la llibertat.

En la visita a Salamanca també trobarem altres racons novel·lescos, com ara l'hort de Calixto i Melibea, de La Celestina, o l'església de San Cebrián, on se situa la cova de Salamanca de l'entremès de Cervantes en què uns estudiants s'esmunyen del mateix diable.

Vitòria: El silencio de la ciudad blanca, d'Eva García Sáenz de Urturi

Tornem al gènere negre. En les pàgines d'El silencio de la ciudad blanca seguim els passos del jove inspector Unai López de Ayala, conegut com a Kraken, als indrets més destacats de Vitòria.

Mitologia autòctona i enclavaments simbòlics serveixen d'escenari perfecte per a les intrigues que haurà de resoldre Kraken, amb l'ajut de la subcomissària Alba Díaz de Salvatierra.

Un dels primers llocs on apareixerà una de les víctimes és la catedral de Santa María, església castell dels segles XIII i XIV. D'un gòtic elegant, s'està restaurant. D'allà podem passar al centre neuràlgic de Vitòria, la plaça de la Virgen Blanca, on hi ha la casa de Kraken.

Precisament una part de l'acció discorre durant les famoses festes locals, en què el Celedón, entranyable personatge, davalla del campanar de l'església de San Miguel fins a la mateixa plaça.

I, per acabar, una passejada pel nucli antic de la ciutat, pels seus carrers empedrats i admirant els seus palauets, com ara la Casa del Cordón, on apareix el segon dels cadàvers, que farà anar de bòlit el nostre protagonista.