Menjar fora a Espanya: més del 57 % de la despesa, de divendres a diumenge

Un menú del dia durant la pausa de la feina, un sopar amb amics dissabte o un dinar familiar diumenge. Menjar fora forma part de la nostra vida quotidiana, però el moment i el motiu canvien al llarg de la setmana. I aquests canvis també es reflecteixen en els pagaments que fem en bars i restaurants.

El 2025, més del 57 % de la despesa setmanal en restauració es va concentrar de divendres a diumenge. En aquests tres dies, l’import mitjà per transacció es va acostar als 23 euros, davant dels 16,50 euros de dilluns a dijous.

Són alguns dels resultats de l’anàlisi de CaixaBank Research Del menú del dia al dissabte a la nit: patrons intersetmanals del consum en restauració a Espanya . Una radiografia que permet observar com es reparteix la despesa segons els dies, els horaris i les províncies.

De divendres a diumenge: tres dies que concentren més de la meitat de la despesa en restauració

Per a la restauració, la setmana té dos ritmes diferents. De dilluns a dijous, el consum conviu amb les jornades laborals i les rutines diàries. De divendres a diumenge, les sortides i les trobades socials adquireixen més protagonisme.

Les dades mostren la dimensió d’aquesta diferència: els tres últims dies de la setmana apleguen més del 57 % de la despesa i al voltant del 53 % de les operacions. És a dir, reuneixen més de la meitat de les operacions i un import mitjà més elevat per pagament.

Aquest repartiment gairebé no ha canviat des del 2019, segons CaixaBank Research. La concentració de la despesa durant el cap de setmana és, per tant, un patró persistent dels nostres hàbits de consum.

Del menú del dia al compte del cap de setmana: quant paguem de mitjana

També canvia l’import dels pagaments. De dilluns a dijous, cada transacció se situa al voltant dels 16,50 euros de mitjana; de divendres a diumenge, s’acosta als 23 euros. La diferència ajuda a explicar per què el pes d’aquests tres dies en la despesa supera la seva proporció d’operacions.

L’estudi apunta a una possible explicació: ofertes com el menú del dia tenen més presència durant la setmana laboral i perden pes en els tres últims dies. El calendari influeix, així, en el tipus d’oferta que trobem quan ens asseiem a taula.

Convé tenir en compte què mesura aquesta xifra: l’import de cada pagament, que pot correspondre a una sola persona o a diverses. Per això, aquests 23 euros no s’han d’interpretar com la despesa mitjana per comensal.

Els sopars guanyen espai en la despesa en bars i restaurants

El dinar continua concentrant la proporció més elevada de la despesa en restauració. Tanmateix, els sopars han anat guanyant pes des del 2019, tant durant la setmana laboral com de divendres a diumenge.

De dilluns a dijous, la seva participació en la despesa va passar del 40,8 % el 2019 al 42,6 % el 2025. En els tres últims dies de la setmana, l’augment va ser més gran: del 37,9 % al 41 %.

L’àpat del migdia manté la seva posició, però la nit representa una part creixent de la despesa. Per als bars i restaurants, aquesta evolució aporta una referència a l’hora de planificar l’oferta i organitzar els diferents serveis.

Despesa en restauració per províncies: cada territori té el seu propi ritme

El calendari de consum també varia segons el territori. A totes les províncies, la despesa de divendres a diumenge supera la de dilluns a dijous, tot i que el grau de concentració és diferent. Madrid, Barcelona i Bizkaia figuren entre les províncies amb més pes relatiu de la despesa de dilluns a dijous.

CaixaBank Research relaciona aquest perfil amb la densitat econòmica i urbana: l’activitat laboral i el consum quotidià ajuden a sostenir la demanda durant aquests dies.

A Càceres, Badajoz i Ciudad Real, en canvi, la despesa es concentra més de divendres a diumenge. Toledo, Conca i Huelva també pertanyen a aquest grup. L’informe vincula aquest patró amb una demanda més associada a l’oci i la socialització en part de l’interior, l’oest i el sud peninsular.

Les destinacions turístiques hi afegeixen un altre matís. Les Illes Balears, Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife destaquen pel pes relatiu de la despesa de dilluns a dijous, igual que Girona, Tarragona, Alacant i Màlaga al litoral mediterrani. La presència de consumidors estrangers i una demanda més diversificada contribueixen, segons l’estudi, a sostenir l’activitat entre setmana.

×

Classificació de CaixaBank Research en tres grups —pes relatiu elevat, mitjà o baix— segons la distribució provincial. Els grups no indiquen si una província està per sobre o per sota de la mitjana espanyola.

Entendre el calendari de consum per organitzar el negoci de restauració

Aquests hàbits s’emmarquen en un sector la facturació del qual continua creixent. Segons els Indicadors d’activitat del sector serveis de l’INE , la xifra de negocis dels serveis de menjars i begudes va augmentar un 3,1% el 2025 respecte de l’any anterior. És un increment en termes monetaris, que no implica necessàriament més clients o consumicions.

Conèixer quan es concentra la despesa pot ajudar els establiments a ajustar els equips, les compres i l’oferta als moments de més demanda. També permet explorar oportunitats els dies amb menys activitat, tenint en compte l’entorn i les necessitats dels clients.

Les dades dibuixen un patró general, però cada bar o restaurant té el seu propi calendari. La ubicació, el perfil de la clientela i els períodes de vacances influeixen en aquest ritme: el menú d’un dimarts i el sopar d’un dissabte formen part del mateix sector, tot i que responen a ocasions de consum diferents.

Et recomanem llegir:

• Del menú del dia al dissabte a la nit: patrons intersetmanals del consum en restauració a Espanya
• Espanya i el futur dels pagaments: un lideratge silenciós
• Novetats en l'IPC del 2026: com es calcula i què diu del nostre consum