La història dels caixers automàtics: xocolatines, carboni 14 i claus per als clients

Els diners físics cada cop passen menys per les nostres mans. Sobretot des de la pandèmia de la COVID, que va popularitzar les targetes contactless fins i tot per a pagaments petits. Tanmateix, hi ha un petit costum que no desapareix: anar al caixer a treure efectiu, una cosa que continua sent habitual.

Els caixers automàtics estan tan integrats en el nostre dia a dia que ens costa imaginar que, seixanta anys enrere, no existien. En coneixes la història? Sobre els inventors que s'atribueixen la seva creació i les curioses anècdotes al voltant del seu origen? Si la resposta és que no, et convidem a descobrir-ho.

El precursor del caixer automàtic va durar sis mesos

Abans que dos inventors es disputessin la paternitat del caixer automàtic, hi ha una història que val la pena conèixer. Es remunta al 1939 i el protagonista és un inventor armeni-estatunidenc anomenat Luther George Simjian. 

A Simjian se'l considera el precursor del caixer automàtic: el mateix any en què començava la II Guerra Mundial, aquest inventor va registrar 20 patents per a la seva creació. 

Luther George Simjian – Inventor of ATM, Color X-Ray and More#ArmenianInventors pic.twitter.com/YmhsTVpVeq

— WorryAboutYou (@armenian_lives) October 23, 2022

El primer caixer automàtic es va instal·lar en alguns vestíbuls d'un banc de Nova York. Era l'any 1961 i aquests artilugis servien per realitzar dipòsits de xecs o efectiu , però encara no permetien retirar diners.

No obstant això, el seu invent va durar només sis mesos. El mateix Simjian va reconèixer a la seva autobiografia que semblava que les úniques persones que feien servir les màquines eren un nombre reduït d’usuaris que no volien tractar amb els caixers cara a cara. "El banc va dir que no hi havia prou (usuaris) com perquè el negoci resultés lucratiu", apuntava. 

Va ser un fracàs o anava avançat a la seva època? Fos com fos, s'havia posat la primera pedra per desenvolupar el primer caixer automàtic.

El primer caixer automàtic: Shepherd-Barron, xocolatines i radioactivitat

Igual que Simjian, John Shepherd-Barron, nascut a l’Índia, però d'origen escocès, tenia moltes idees. Va arribar a crear un espantafoques que emetia crits de balena perquè les foques que s'acostaven a la seva piscifactoria d'Escòcia fugissin sense mirar enrere. 

Tot i que allò pel que coneixem Shepherd-Barron, i pel que se’l recorda, és per ser el pare del caixer automàtic. Almenys, un d'ells, però a aquesta doble paternitat arribarem una mica més endavant.

El primer caixer automàtic es va inventar a la banyera

Shepherd-Barron, que es va unir a l'empresa De La Rue, va imaginar el caixer automàtic a la seva banyera. 

“Hi havia d'haver una manera d'obtenir els meus propis diners, en qualsevol part del món o al Regne Unit. Se'm va acudir la idea d'un dispensador de xocolatines, però substituint la xocolata per efectiu", explicava en una entrevista que li va fer la BBC el 2007 . 

La qüestió era que a Shepherd-Barron un dia li van tancar la porta del banc gairebé a la cara i per això no va poder retirar diners. Per tant, va intentar trobar-hi una solució.

Aquella màquina dispensadora de diners no s'assemblava gaire als caixers automàtics que tenim avui dia. El de Shepherd-Barron funcionava així: s’hi introduïa un xec per valor de 10 lliures esterlines, impregnat d'un compost radioactiu de carboni 14 per poder reconèixer-ne l’autenticitat. 

La màquina detectava aquest senyal radioactiu i després funcionava amb un número d'identificació personal: sí, el PIN que tots utilitzem avui a les nostres targetes. També tenia quatre dígits. Un estàndard que continua vigent i que se li va acudir, en realitat, gràcies a una xerrada amb la seva dona a la cuina de casa.

El primer caixer o màquina DACS (sigles de De La Rue Automatic Cash System) es va instal·lar a la sucursal de Barclays Bank a Enfield, al nord del Gran Londres, el juny de 1967. I no, la radioactivitat no era tan perillosa com us imagineu: "Hauries de menjar-te 136.000 xecs d'aquest tipus perquè t'afectés", va bromejar el seu inventor. 

Did you know that the world's first ATM was installed in north London by Barclays on June 27, 1967? The original ATM was created by John Shepherd-Barron, and was installed at Barlays Enfield branch. #throwbackthursday #ftsi #branchsolutions pic.twitter.com/LprphpIFRR

— FTSI Corp. (@FTSICorp) May 17, 2019

L'èxit d'aquest caixer automàtic va ser immediat... a Europa. Perquè, quan l’inventor va intentar vendre la idea als Estats Units, el van titllar com a mínim de boig. 

James Goodfellow: el creador del caixer automàtic tal com el coneixem

Mentre Shepherd-Barron s'associava amb De La Rue per posar en marxa el seu sistema de xecs radioactius, un altre escocès, James Goodfellow, va rebre l'encàrrec de crear, com a enginyer de desenvolupament, un dispensador de diners automàtics. 

Pel que sembla va ser ell, i no el seu rival, qui va patentar la tecnologia del PIN. I no només això: aquest PIN anava associat a una targeta xifrada que la màquina aconseguia interpretar. Aquesta va ser la precursora de la targeta de dèbit o crèdit que fem servir actualment.

El 2005, la reina Isabel II va nomenar Shepherd-Barron Oficial de l'Imperi Britànic, cosa que va enfurismar Goodfellow: "[Shepherd-Barron] va inventar un dispositiu radioactiu per retirar diners . Jo invento un sistema automatitzat amb una targeta encriptada i un número PIN, i és el que es fa servir a tot el món avui dia", va dir en conèixer aquella distinció. 

L'any següent, la monarca va distingir James amb el mateix honor. Tot i així, mai s'ha sentit prou validat i durant dècades ha reclamat la paternitat del caixer automàtic modern.

Altres caixers automàtics primitius

En realitat, atribuir-li la idea del caixer a un o a l’altre, fins i tot als dos, només seria una veritat a mitges. Abans va existir el prototip de Simjian, però hi va haver altres models funcionant més o menys en paral·lel i en diferents parts del món. 

Per exemple, a Tübingen, Alemanya, la Kreissparkasse (que més o menys significa Cercle de Caixes d'Estalvis) va crear una mena de caixer format per una clau d'una caixa forta , una targeta d'identificació i deu targetes perforades per a cadascun dels clients que l'utilitzaven. Les targetes servien com a comprovant de retirada de cent marcs.

En paral·lel a l'invent de Barron, amb dies de diferència, hi havia invents en marxa al Japó, a Suècia… Això fa pensar que aquell Simjian, que era un avançat a la seva època, va plantar una espècie de llavor que floriria anys després.

La modernització dels caixers automàtics: història actual

Avui, els caixers permeten una infinitat d'operacions: ingressar diners, fer transferències, pagar rebuts... i, per suposat, retirar efectiu. Fins i tot alguns, com els de CaixaBank, retornen canvi per Bizum si pagues alguna cosa en efectiu. 

I el final dels diners físics? L’any 2007, Barron va predir que quedaven pocs anys. N'han passat gairebé 20 i no sembla proper: sembla que tindrem caixers automàtics durant un bon temps encara.

Et recomanem llegir:

• "M'he oblidat la cartera": l'origen darrere les targetes de crèdit
• Bizum Pay: així serà el nou servei de pagament per mòbil
• Botigues i serveis sobre rodes: del pa al banc, passant per les verdures, a l'Espanya buidada
• Stablecoins a Europa: una nova etapa per als pagaments digitals