Més ous i menys peix: així canvia el cistell de la compra per la pujada dels preus i el canvi dels hàbits

Comprar aliments implica decidir què menjar, quant gastar i quant de temps dedicar a cuinar. Aquestes decisions estan canviant la cistella de les llars espanyoles: alguns productes guanyen presència pel seu preu, d’altres per la facilitat de preparació i d’altres perden terreny.

L’anàlisi del sector agroalimentari de CaixaBank Research, publicada l’octubre de 2026, identifica un protagonisme més gran dels ous, un augment del consum d’oli afavorit pel seu abaratiment i un avanç dels plats preparats.

En canvi, assenyala retrocessos en peix, fruites i hortalisses fresques. Els seus gràfics comparen el consum per persona de 2024 amb el dels dotze mesos fins al juliol de 2026.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), les fruites, les verdures, els llegums, els cereals integrals, la fruita seca i l’oli d’oliva són components centrals de la dieta mediterrània, un model alimentari els beneficis del qual per a la salut es coneixen des de fa dècades. Per promoure’n la conservació i destacar-ne el valor nutricional, cultural i ambiental, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha proclamat el 16 de novembre com a Dia Internacional de la Dieta Mediterrània.

Del model mediterrani a la cistella de la compra

Portar aquest model alimentari a la pràctica implica encaixar-lo en el pressupost de cada llar. Després de diversos anys d’encariment dels aliments, les decisions sobre què comprar també depenen de quant costa omplir la cistella.

CaixaBank Research interpreta els canvis en el consum com una adaptació a aquesta pujada acumulada de preus, juntament amb la transformació dels hàbits domèstics.

Aquest ajust té efectes diferents segons l’aliment. El descens del preu de l’oli afavoreix la recuperació del seu consum, mentre que els ous guanyen protagonisme com una opció percebuda com a nutritiva i assequible. El peix, per la seva banda, perd presència en les compres domèstiques, en un context en què les llars busquen ajustar el pressupost alimentari.

La diferència entre l’evolució de la despesa i la quantitat consumida permet dimensionar aquest context. Segons l’Informe del consum alimentari a Espanya 2025 del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el volum d’aliments i begudes consumits dins i fora de la llar amb prou feines va créixer un 0,4%, mentre que la despesa va augmentar un 3,4%, fins als 123.694 milions d’euros.

Quins aliments arriben a casa

A més d’analitzar les tendències, CaixaBank Research quantifica el consum domèstic a partir del Panell de Consum Alimentari del Ministeri. Les xifres corresponen a la mitjana de dotze mesos fins al juliol de 2026 i exclouen els àpats fets en restaurants i altres establiments.

En aquest període, el consum anual per persona se situa en 80,3 quilos de fruites fresques, 66,4 quilos d’hortalisses i patates i 27,8 quilos de pa. L’oli suma 10,3 litres, una xifra que agrupa els diferents tipus d’oli, no només el d’oliva.

Entre els aliments d’origen animal, la carn arriba als 42,5 quilos per persona, el peix als 17,8 quilos i els ous als 9,1 quilos. La llet i els seus derivats sumen 96,5 quilos o litres, segons el producte. Aquestes quantitats descriuen el volum consumit; per si soles no indiquen si l’alimentació de cada llar s’ajusta al patró mediterrani.

Compres més freqüents i cistelles més petites

La transformació també afecta la manera de comprar. El 2025, els consumidors van fer 233 compres, vuit més que l’any anterior, segons el Ministeri. La freqüència va augmentar, però la quantitat adquirida en cada ocasió va ser menor.

Cada compra va incloure una mitjana de 6,1 quilos o litres, 200 grams menys que el 2024. El tiquet mitjà, però, amb prou feines va canviar: es va situar en 19,4 euros. Anar més vegades a l’establiment no es va traduir en cistelles més grans.

Aquests hàbits es relacionen amb la cerca d’ofertes, el control del pressupost i l’augment de les llars d’una o dues persones. La mida de la unitat familiar i les seves necessitats també influeixen en les quantitats que es porten a casa.

El temps per cuinar influeix directament en la dieta

El preu comparteix protagonisme amb una altra variable: la comoditat. Els plats preparats arriben als 17,8 quilos per persona a l’any en l’anàlisi de CaixaBank Research, que en vincula el creixement amb la demanda de solucions que redueixin el temps i l’esforç dedicats a l’alimentació.

Aquesta recerca de comoditat abasta tot el procés, des de la compra fins a la preparació i el consum. Resoldre un àpat quotidià depèn tant dels productes disponibles com de la possibilitat de cuinar-los.

La FAO recorda que la dieta mediterrània també comprèn coneixements culinaris i el costum de compartir els àpats. La seva presència a les llars està lligada, per tant, al que es compra i al temps disponible per preparar els aliments i seure a taula.

Et recomanem:

• Menjar fora a Espanya: més del 57 % de la despesa, de divendres a diumenge
• Per què puja el preu dels aliments: raons més comunes i clau per afrontar-lo
• El pa en l'economia: l'aliment que va construir civilitzacions i va agitar revolucions