Bones perspectives de creixement per a l'economia espanyola el 2026

Malgrat un 2025 marcat per tensions comercials globals, l'economia espanyola ha mostrat un sòlid dinamisme. S'estima que el PIB creixerà un 2,9%, molt per sobre de l'1,3% de la zona euro, cosa que situa Espanya, juntament amb Irlanda, com a principal motor econòmic de la regió. 

L'economia espanyola ha completat el 2025 el gir cap a la demanda interna com a principal motor de creixement, impulsada pel consum privat i la inversió. Aquests dos components expliquen la totalitat de l'avanç del PIB el 2025.

D'acord amb les previsions de CaixaBank Research , la lleugera contribució del consum públic, de 0,3 punts percentuals, quedarà contrarestada per l'aportació negativa del sector exterior.

Aquesta aportació negativa no s'ha de prendre com una mala dada: les exportacions espanyoles han mantingut un avanç molt sòlid –es preveu que creixin un 4,2% interanual–, recolzades especialment en el dinamisme dels serveis no turístics.

Les exportacions, per si soles, el 2025 aportaran 1,5 punts percentuals al creixement anual del PIB, encara que aquesta aportació es veu més que compensada per la fortalesa del creixement de les importacions, que han hagut d'alimentar l'important impuls de la demanda interna.

En resum, el 2025 deixa l'economia espanyola amb una inèrcia molt positiva per afrontar el 2026. 

Motors del creixement de l’economia espanyola

El servei d’estudis de CaixaBank preveu que el PIB espanyol creixerà un 2,1% el 2026. Aquest creixement es desglossa en diversos factors.

Partim d'un ritme de creixement subjacent (o «potencial») estimat al voltant de l'1,6% anual –és a dir, la velocitat a la qual podria créixer el PIB espanyol considerant la tendència productiva de fons–, al qual s'hi van afegint altres factors. 

Pel costat positiu, diversos canals seguiran empenyent l'activitat econòmica espanyola: 

• Fons europeus (NGEU): el 2026, un any clau, ja que a l'agost s'hauran d'haver complert tots els fites del Pla de Recuperació, s'accelerarà la inversió vinculada als fons europeus.

Preveiem que s'executin uns 17.500 milions en subvencions (enfront dels ~15.000 milions del 2025) i s'avanci en els projectes finançats amb préstecs. Aquesta injecció de fons podria aportar 0,6 punts percentuals al creixement del PIB. 

• Impuls demogràfic: el 2026, la immigració seguirà impulsant el creixement poblacional, que s'estima en un 0,8%, molt per sobre del 0,3% anual previ a la pandèmia.

En incorporar aquest diferencial, l'augment addicional de població es traduiria en prop de 0,5 punts percentuals de creixement al PIB. Aquest impuls demogràfic contribuirà a que continuï la fortalesa del mercat laboral –preveiem un creixement de l'ocupació del 2% el 2026. 

• Condicions financeres raonablement acomodatícies: la política monetària seguirà sent un suport net per a l'economia espanyola durant el 2026. Tot i que no s'esperen noves retallades de tipus d'interès, l'economia, i especialment la inversió, continuarà beneficiant-se de la transmissió de les baixades de tipus que van tenir lloc el 2024 i 2025.

Aquest canal podria aportar 0,3 punts percentuals al creixement del PIB, amb especial impacte en la inversió en equip, encara només un 6,4% per sobre del nivell prepandèmia, enfront del 10,0% del PIB. 

• Alleujament en els preus energètics: s'espera que el 2026 els preus del petroli i del gas baixin lleugerament respecte al 2025, cosa que reduiria costos per a empreses i llars i aportaria un petit impuls al creixement econòmic. 

• Consum privat i estalvi: l'elevat creixement de la renda bruta disponible, impulsada per la fortalesa del mercat laboral, ha permès un augment substancial de la taxa d'estalvi de les llars.

Preveiem que la taxa d'estalvi es mantingui el 2025 en cotes properes al 13% de la renda bruta disponible i projectem un suau descens el 2026 com a conseqüència d'una menor incertesa i la reducció recent dels tipus d'interès.

Aquesta disminució de la taxa d'estalvi ajudarà a mantenir el dinamisme del consum privat i impulsarà lleugerament el creixement del PIB en 0,1 punts percentuals. 

• Inversió residencial en auge: la construcció d'habitatge transitarà una fase expansiva el 2025 i 2026. Es preveu que els visats d'obra nova passin de 128.000 el 2024 a 140.000 el 2025 i 150.000 el 2026, responent a l'alta demanda.

Els habitatges iniciats el 2025 seguiran generant activitat el 2026, ja que la construcció d'habitatge es prolonga més d'un any, i el consum de béns duradors lligats a la llar també creixerà. Aquest canal en conjunt aportaria 0,1 punts percentuals al creixement del PIB. 

Possibles vents en contra per a l’economia

Per descomptat, no tots els factors empenyeran a l'alça. També identifiquem diversos vents en contra que moderaran el creixement el 2026: 

• Debilitat de l'entorn exterior: el principal fre provindrà del sector extern, ja que els nostres mercats d'exportació creixeran el 2026 per sota de la seva mitjana històrica, encara afectats per les seqüeles del recent conflicte aranzelari i la debilitat econòmica dels principals socis comercials europeus.

Això podria restar 0,4 punts percentuals al creixement del PIB. Addicionalment, cal considerar l'impacte directe de les barreres comercials: els aranzels que els EUA van imposar a les importacions europees al llarg del 2025 encara tindran un impacte negatiu sobre el creixement del 2026, restant aproximadament 0,1 punts percentuals. 

• Incertesa global i ajust fiscal: altres elements adversos, encara que de menor magnitud, podrien pesar lleugerament. La incertesa global –tot i que més baixa que el 2025– continuarà sent un llast per a decisions d'inversió i consum. A més, es preveu una política fiscal més contractiva (exclòs l'efecte dels fons NGEU), amb ingressos públics a l'alça i un creixement de la despesa més moderat, cosa que implicarà un ajust del dèficit i una lleugera contenció de la demanda interna. 

En conjunt, el servei d’estudis de CaixaBank preveu un creixement del 2,1% el 2026, una xifra sòlida però una mica inferior a la del 2025. Aquesta moderació s'explica perquè diversos suports clau ja van impulsar l'economia el 2025. En concret, l'aportació al creixement de la demografia, els tipus d'interès i el sector turístic serà similar el 2026 que el 2025.

Només l'aportació dels fons NGEU s'espera que sigui superior. En contraposició, ara guanyen pes factors com el menor dinamisme exterior i la transició cap a una fase més madura del cicle econòmic.

Intervals de confiança: quantificant la incertesa 

Com tota previsió, l’escenari de CaixaBank Research està subjecte a incertesa. Per això presenta intervals de creixement amb les seves respectives probabilitats associades. S’utilitza per a això el model macroeconòmic per a l'economia espanyola de CaixaBank Research. D'acord amb aquesta anàlisi, amb un 40% de probabilitat el creixement anual del PIB del 2026 se situarà entre l'1,5% i el 2,7%. 

Amb una probabilitat del 60%, cas que ja incorpora la possibilitat que es materialitzin xocs, tant en negatiu com en positiu, d'una magnitud relativament elevada, el creixement se situaria entre l'1,0% i el 2,9%. D'aquesta manera, podem dir, amb un elevat grau de confiança, que l'economia espanyola seguirà creixent a bon ritme l'any vinent.