Per què s'han disparat les sortides a borsa d'empreses durant el 2021?

Aquest any 2021, prop de 900 empreses han sortit a borsa a la recerca de finançament per part d'inversors de tot el món. És una activitat comuna i que es fa de manera constant. Tanmateix, el que ha passat durant els últims mesos ha superat les expectatives i, en casos com el d'Espanya, s'espera que aquest any arribi al rècord històric d'OPV, especialment en els sectors de les energies renovables.

A escala global, durant el primer trimestre de l'any es van registrar 430 operacions, amb una recaptació de 105.600 milions de dòlars (89.230 milions d'euros), segons indica l'empresa de consultoria EY en el seu informe sobre els tres primers mesos de l'exercici. L'augment de noves incorporacions d'empreses cotitzades oscil·laria entre el 85 % i el 271 %, unes xifres significatives si es té en compte que els primers mesos de l'any solen ser tranquils pel que fa a OPV.

L'informe d'EY, a més, assenyala que les xifres d'operacions d'OPV globals i els guanys han registrat el seu millor comportament de les últimes dues dècades, sense incloure-hi les sortides a borsa de les SPAC, que només durant el primer trimestre del 2021 van formalitzar més acords i van recaptar més guanys que en tot el 2020, que ja va ser un any de rècord. Davant d'una situació tan anòmala com aquesta, és raonable preguntar-se a què es deu.

Perspectives econòmiques optimistes

Una de les raons principals de l'augment de les OPV són unes perspectives econòmiques optimistes, en especial si es comparen amb les de l'any passat. Després de l'aturada que va provocar la pandèmia, es disposa de molta liquiditat i s'han generat diferents oportunitats de negoci. Això fa que una gran varietat d'empreses vulguin captar aquests fons per potenciar la seva activitat.

També cal tenir en compte les injeccions monetàries que estan fent els estats. Per exemple, la Unió Europea ha posat en marxa el pla Next Generation UE per reactivar l'economia. Els estats membres més afectats per la pandèmia, entre els quals hi ha Espanya, s'enduran una part dels 750.000 milions d'euros pactats. Per tant, la quantitat de capital disponible és aclaparadora i el mercat s'està preparant per absorbir-la.

A més, aquests últims anys han proliferat les plataformes d'inversió a la xarxa, que permeten que un públic jove i inversor detallista accedeixi a mercats de tot el món. Això suposa una injecció més gran de capital, encara que amb una tendència alta cap a l'especulació borsària.

Aquests factors s'han combinat en poc temps per provocar la sortida més important d'empreses a borsa mai registrada. Malgrat la incertesa de la pandèmia i les diferents variants de la COVID-19, s'està començant a estendre un sentiment optimista en l'economia, que podria dur a una correcció dels mercats en els pròxims anys.

El paper de les SPAC

Les SPAC (Special Purpose Acquisition Company) són una figura d'inversió que està creixent en popularitat, ja que són les protagonistes d'una bona quantitat de noves incorporacions a les borses mundials.

Serien unes entitats creades només amb el propòsit de reunir el capital suficient per a la potencial fusió o adquisició d'una futura empresa o startup ja existent.

En la pràctica, l'inversor posa el capital inicial d'aquesta societat. Després s'hi sumaran altres inversors i s'acaba sortint a cotitzar amb l'objectiu d'adquirir una companyia amb la qual rendibilitzar l'operació.

Els inversors preferents de les SPAC són institucionals, és a dir, entitats que tenen grans quantitats de capital i necessiten posar-lo en moviment. És el cas de fons de pensions i d'inversió, bancs, institucions d'inversió col·lectiva o empreses asseguradores.

En definitiva, la sortida a borsa d'empreses s'ha disparat per dues raons: l'ambient optimista marcat per un capital abundant gràcies a l'estalvi durant la pandèmia i les perspectives de reactivació de l'economia derivades dels plans de recuperació, i la popularització de les SPAC, que són al darrere de l'augment d'organitzacions que decideixen cotitzar.