El pa en l'economia: l'aliment que va construir civilitzacions i va agitar revolucions

Cada dia s'asseu a la taula sense que siguem conscients que aquesta barreja d'aigua, farina i sal ha sostingut economies senceres. 

Parlem del pa, un aliment que existia abans dels diners i la història del qual explica com van néixer els mercats, les desigualtats socials i fins i tot algunes revolucions que van deixar una petjada molt fonda en el desenvolupament d'alguns països.

L'origen del pa: com va canviar l'economia abans de l'agricultura

Quants anys té el pa? Si et diguéssim que gairebé 14.400, pensaries que estem exagerant. La veritat és que la seva història comença abans de l'agricultura i gairebé es podria dir que va ser el detonant del seu desenvolupament.

Investigacions arqueològiques publicades per l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units atribueixen a comunitats caçadores-recol·lectores la preparació dels primers pans. 

Per continuar amb la seva producció, aquestes primeres comunitats es van veure en la necessitat d'obtenir cereals de manera estable, cosa que hauria impulsat la domesticació de plantes i el naixement de societats sedentàries.

El següent pas va ser el naixement de l'agricultura i, amb ella, l'excedent, base de qualsevol sistema econòmic.

El pa, derivat directe del cereal processat, es converteix d'aquesta manera en un dels primers béns intercanviables de la història. 

El pa com a salari: l'economia sense diners de les primeres civilitzacions

Un cop descobert el potencial del pa com un bé intercanviable, les grans civilitzacions antigues van veure la possibilitat d'articular-hi al voltant la seva economia i convertir-lo en una mena de salari.

A l'Antic Egipte, els treballadors, incloent-hi els que van alçar les piràmides, eren remunerats amb cereals, pa i cervesa. Les racions que rebien funcionaven com una forma de salari regulat, ja que eren quantificables, es distribuïen segons rang i garantien l'estabilitat social.

Va ser d'aquesta manera com el pa va passar de ser un simple aliment a convertir-se en el mecanisme que mantenia unida l'estructura política i laboral d'un estat. 

El pa com un producte estratègic: control polític i estabilitat social

A mesura que les societats es feien més complexes, el pa es va convertir en un assumpte d'Estat.

En moltes economies preindustrials, garantir l'accés al pa era una responsabilitat política directa, ja que representava la base de l'alimentació de la majoria de la població. En certa mesura, l'estabilitat podria arribar a dependre que no hi faltés el pa.

En determinats períodes històrics, la despesa en pa podia representar gran part del pressupost de les llars més humils. Per exemple, durant el segle XVII a Espanya, el consum de pa equivalia a una lliura per persona i dia, una quantitat que suposava el 26 % del pressupost familiar i representava el 63 % de la ingesta calòrica.

Per això, el mercat del gra i del pa va ser un dels més intervinguts durant segles: es controlaven els preus per garantir que es mantinguessin estables i moderats, se'n supervisava la qualitat, evitant que tingués afectació sobre la població un any de males collites, i s'establien restriccions per al comerç.

Com que el pa no podia faltar a cap taula, els forners es van convertir en una peça clau en pobles i ciutats. Tot i que és una professió que va néixer a l'Antic Egipte, durant l'Edat Mitjana comencen a tenir més rellevància: es professionalitzen i sorgeixen els gremis com a forma de regularitzar l'ofici i garantir la qualitat del pa. 

El pa i les classes socials: com l'alimentació marcava les diferències

El pa alimentava, però també era un element que reflectia molt bé les desigualtats socials i identificava una persona per la seva posició social. 

Durant l'Edat Mitjana, el pa blanc estava reservat per a les classes altes. Pastat amb farina refinada, era el contrari del pa negre que menjaven els pagesos, fet amb grans menys processats, com el sègol o l'ordi.

No era només el color el que diferenciava aquests dos tipus de pans, sinó el procés d'elaboració. Els pans blancs estaven fets amb un blat que era més difícil de produir que el sègol o l'ordi i la seva farina blanca també requeria més refinament. Aquestes dues condicions feien que fos més car i, per tant, que estigués reservat per a gent rica.

Podem trobar un exemple concret d'aquesta diferenciació al Madrid dels últims anys del segle XVI, on existien dos tipus de pa, cadascun amb el seu preu: el pa de tall, fet amb farina de millor qualitat, molt en taona i cuinat en forn de llenya, i el pa gran, més barat i fet amb la farina que els forners compraven als arriers. També hi havia el pa de farina gruixuda, fet amb les restes de la flor de farina per vendre'l als més pobres.

També hi ha exemples de lleis que van intentar mantenir la igualtat a l'hora d'accedir a aquest aliment, com la promulgada per Enric III d'Anglaterra al segle XIII, coneguda com Assize of Bread. Aquesta llei va estar en vigor gairebé 600 anys i el seu objectiu era garantir la disponibilitat i la qualitat del pa per a tots, protegint el benestar social.

Quan puja el preu del pa: crisi, motins i revolucions

El pa també ha estat al centre d'algunes de les revolucions més importants de la història, com la ‘Guerra de les farines’, que es va dur a terme a França entre l'abril i el maig de 1775 per la pujada del preu de l'aliment.

Aquest episodi no va ser aïllat. Tot i que el subministrament es va estabilitzar després de l'incident, les revoltes no van cessar i es van convertir en el germen de la Revolució Francesa. Fins i tot durant aquest període, el patró es va repetir en moments clau: les classes socials sentien una dependència del pa, base de la seva dieta, i qualsevol pujada de preu generava una forta reacció social.

Un episodi semblant, tot i que a menor escala, va tenir lloc a Madrid l'any 1699, quan la pujada dels preus del pa va donar lloc a l'anomenat Motí dels Gats. Aquest incident va generar, a més, inestabilitat política, en provocar la caiguda del segon govern del VIII Comte d'Orpesa, Manuel Joaquín Álvarez de Toledo.

Moments històrics com aquests posen de manifest el paper del pa com un termòmetre econòmic i polític a les noves societats: quan hi ha problemes per accedir a l'aliment, el sistema entra en tensió i desemboca en una revolta.

El pa avui dia: consum, preus i impacte en l'economia global

El paper del pa en l'economia no ha desaparegut, tot i que amb els anys ha anat canviant de forma. Continua sent un producte bàsic, integrat en indicadors com l'Índex de Preus de Consum (IPC), però el seu preu ara es veu afectat per altres factors.

El canvi climàtic, que influeix a les collites del blat, o les crisis geopolítiques, com el conflicte Rússia-Ucraïna, amb impacte a les exportacions de farina i a les tarifes de l'energia, han provocat fluctuacions dels preus durant els últims anys.

Malgrat tot, cal reconèixer que el pa ha estat i és molt més que un aliment: ha funcionat com a moneda, salari, indicador econòmic, símbol polític i marcador social. 

També ha sostingut imperis i, de la mateixa manera, ha contribuït a enderrocar-los. La seva història revela que, quan parlem de pa, en realitat estem parlant d'economia d'equilibri social.

Et recomanem:

• Sal, pigment porpra o pedres: quan els diners no són només monedes
• Formatges parmesans o pedres enormes: objectes que van ser mètodes de pagament insòlits 
• Formatge enterrat en mines i altres històries insòlites que expliquen com funciona l’economia