Un cas pràctic sobre qui hereta d'un besoncle sense testament i què passa si un nebot renuncia
Temps de lectura | 5 min.

Quan una persona mor sense testament, sense descendents, ascendents ni cònjuge, l'herència pot passar als seus parents col·laterals. En l'herència del besoncle, no tots els familiars vius tenen dret a heretar: el Codi Civil distingeix entre nebots, nebots-nets, renunciants i persones amb dret de representació.
Qui no ha fantasiejat alguna vegada que té un familiar llunyà, sense fills ni hereus directes, que un bon dia li deixi una fortuna inesperada? A tots ens agradaria rebre aquests béns, però les herències mai són tan senzilles com semblen i aquest cas ho demostra.
Un difunt, un complex arbre genealògic i un patrimoni a repartir sense testament són els elements que utilitzaré en aquest article per explicar-te qui rep l'herència d'un besoncle que mor sense deixar instruccions de repartiment.
Per seguir el cas, pots utilitzar aquest arbre genealògic que recull les relacions entre els protagonistes d'aquesta història:

L’Antoni mor sense pares, sense cònjuge, sense descendents i sense testament. La primera reacció de la família és sorprenent: tots donaven per fet que una persona d'edat avançada havia atorgat testament, però no era el cas.
En aquest escenari s'obre una successió intestada, procediment legal que determina qui hereta quan una persona mor sense testament vàlid o quan el testament no cobreix tots els seus béns.
L’Antoni tenia un germà, ja difunt, que era pare de cinc fills. Dos d'ells tenien descendència.
El dubte principal dels familiars era qui tenia dret a rebre l'herència quan només existeixen parents col·laterals, és a dir, aquells que comparteixen un avantpassat comú amb el difunt, però no descendeixen directament d'ell.
Per determinar-ho, és necessari tramitar una declaració d'hereus abintestat, pel qual el notari determina qui són les persones cridades legalment a heretar.
Entre els possibles hereus hi ha cinc nebots: B1, B2, B3, B4 i B5. No obstant això, nebot B5 havia mort anys abans i havia deixat dos fills: C1 i C2.
La lògica ens portaria a pensar que, si nebot B5 ha mort, els hereus serien els seus fills, però no sempre funciona així. Els fills d'un nebot predifunt són nebots-nets del causant, en aquest cas l’Antoni, i el seu dret d’heretar depèn dels límits del dret de representació.
En tractar-se d'una successió intestada entre parents col·laterals, entra en joc l'article 925 del Codi Civil que limita el dret de representació en la línia col·lateral només a favor dels fills dels germans del causant.
Els nebots de l'Antoni (els B) substitueixen el seu pare predifunt perquè són els fills del germà del difunt. No obstant això, els fills de B5, o sigui C1 i C2, són nebots-nets i, per tant, havent-hi nebots vius, no són cridats a la successió.
El cas es complica quan un dels nebots cridats a l'herència, nebot B4, compareix davant de notari i renuncia a l'herència. Recorda que la renúncia de l'herència s’ha de fer necessàriament en escriptura pública davant de notari, segons estableix l'article 1008 del Codi Civil.
Fins aquí no hi ha res estrany. El problema sorgeix quan descobreix que l’herència tenia molt més valor del que imaginava i decideix canviar d'opinió. Però arriba tard, ja que l'article 997 del Codi Civil diu clarament que l’acceptació i la renúncia de l'herència són irrevocables.
Tret de casos excepcionals d'error, violència, intimidació o dol, no és possible penedir-se simplement perquè després es descobreixi que l'herència incloïa més diners del que es preveia.
En aquest punt apareix una de les confusions més habituals. Moltes persones pensen: "Si renuncio a una herència, heretaran els meus fills". Però en una successió intestada no sempre és així.
Si l’hereu està viu i renuncia, els seus descendents no el representen tret d’en casos legalment previstos de desheretació o incapacitat, segons estableix l'article 929 del Codi Civil.
Això significa que el fill del renunciant no entra en joc. La quota que hauria correspost al renunciant amplia la dels altres cohereus del mateix grau. En el nostre cas, la part del nebot B4 es repartiria entre els nebots B1, B2 i B3, i no al seu fill.
En aquest cas, són els nebots B1, B2 i B3 de l'Antoni els qui finalment reben l'herència. Recorda que els fills C1 i C2 no hereten perquè són nebots-nets i hi ha nebots vius i el fill del nebot B4 tampoc té opcions perquè el seu pare va renunciar a rebre l'herència.
Les herències tenen fama de complexes per alguna cosa i aquesta història n’és una bona mostra:
Abans d'acceptar o rebutjar una herència, cal conèixer bé qui són els cridats a heretar, quines conseqüències té cada decisió i quines regles jurídiques poden alterar completament el resultat.
Perquè els finals inesperats no només succeeixen a les novel·les d'Agatha Christie.


