Els podcast gaudeixen de bona salut

Fa 11 anys va néixer el primer podcast en castellà de la mà del periodista José Antonio Gelado. El va anomenar “Comunicando” i va ser creat com a continuació del seu programa tecnològic de ràdio. Avui, a punt d’encarar el 2016, el podcasting és un mitjà totalment consolidat que cada vegada compta amb més adeptes.

A Espanya, el seu desenvolupament ha vingut de la mà d’iVoox, la plataforma de referència per al consum d’aquests arxius multimèdia que serveix uns 15 milions de minuts diaris de podcast i ràdio a la carta. Un èxit que, tal com indica el CEO i fundador d’iVoox, Juan Ignacio Solera, s’ha vist impulsat pel seu enfocament de “cercar i fer play”, més similar al de YouTube que al d’altres gestors de podcasting.

Però hi ha més plataformes que, a poc a poc, han anat trobant el seu espai i s’han convertit en podcast amb un gran nombre d’oients, com La Órbita de Endor o Histocast, els podcast de les quals compten amb una mitjana d’entre 15.000 i 20.000 oients. Només és una mostra més del gran impuls que està experimentant aquest sector.

Però, a què és degut aquest creixement?

Tal com afirma el director de La Órbita de Endor, Antonio Runa, “l’auge del podcasting es veu impulsat per moltes activitats diàries que permeten que una persona sigui acompanyada per veus amigues que l’entretinguin o documentin sobre pràcticament qualsevol qüestió. És inevitable que això segueixi creixent cada vegada més”.

Un altre dels motius d’aquest creixement que apunta Gregorio Urquia, d’Histocast, és la falta de temps, tan present avui en el nostre dia a dia. L’usuari cada vegada en disposa de menys i, tal com passa amb la televisió, exigeix continguts per consumir quan i on ell vulgui. I aquí és on entren els podcast, un format que s’adapta a les circumstàncies del receptor, i que en fa possible la reproducció sense necessitat ni d’un ordinador; n’hi ha prou amb un mòbil.

Competència o complement de la ràdio?

Davant l’auge d’un sistema que permet a l’usuari escoltar els seus programes preferits quan i on vulgui, salten les alarmes sobre el possible final de la ràdio. Solera, d’iVoox, no té dubtes en aquest sentit: “diàriament ens escriuen oients agraïts per haver-los permès redescobrir la ràdio en escoltar programes que, per horari, els resulten incompatibles. Per tant, ens considerem clarament un complement abans que un competidor, i així ens consta que ens consideren les pròpies ràdios”.

El que sí que hi pot haver, afirma Urquia, és cert “perjudici a l’audiència de la ràdio, encara que en cap cas els podcast acabaran amb la ràdio, ja que aquesta ofereix, per exemple, una immediatesa que els podcast no poden oferir. On sí que hi haurà competència serà amb els oients que no busquin necessàriament la immediatesa quan consumeixen un contingut audiovisual”.

El futur dels podcast

Després de 10 anys buscant el seu espai, sembla que la indústria s’ha assentat, apostant principalment per continguts especialitzats que no gaudeixen de tanta cobertura a la ràdio tradicional. En qualsevol cas, pràcticament qualsevol temàtica té cabuda als podcast, ja que, com afirma Antonio Runa, “la qüestió en aquest mitjà no rau en la temàtica, sinó en la forma d’explorar-la”. Però, quin és el pròxim pas?

Segons Forbes, el proper gran avenç dels podcast podria trobar-se en els cotxes i la seva connexió a Internet, característica que ja integraran el 50% dels automòbils nous el 2016 i el 100% el 2025. Juan Ignacio Solera coincideix amb aquest punt de vista: “el receptor de ràdio al cotxe passarà a ser l’smartphone, cosa que ampliarà l’actual oferta de radiofòrmula o actualitat, de manera que cadascú portarà la seva ràdio temàtica i personalitzada a la butxaca, amb un nivell de prescripció cada cop més gran”.

Pots informar-te sobre aquesta i moltes altres tendències innovadores a la secció d’“Innovació” de CaixaBank.