Els sènior viatgen de forma més repartida durant l'any i prop del 87 % de la seva despesa turística es realitza a Espanya
Temps de lectura | 5 min.

Els viatgers espanyols majors de 65 anys concentren el 87 % de la seva despesa turística a Espanya, viatgen de forma més repartida durant l'any i utilitzen més agències de viatges, hotels i efectiu que altres grups d'edat. La seva rellevància econòmica continuarà creixent per l'envelliment de la població.
Cada any, l’inici de la comercialització dels viatges de l’IMSERSO torna a posar el focus en les persones de més de 65 anys com a viatgeres. Tanmateix, el turisme sènior va molt més enllà d’aquest programa. On prefereixen viatjar els espanyols de més de 65 anys? En quins moments de l’any ho fan? Com organitzen els seus viatges i en què gasten?
L’informe «El turisme silver a Espanya: una oportunitat per desestacionalitzar i diversificar destinacions» , publicat per CaixaBank Research, permet respondre aquestes preguntes. L’estudi analitza dades agregades i anonimitzades corresponents als pagaments amb targetes de CaixaBank i a les retirades d’efectiu efectuades durant el 2025. Els resultats fan referència al conjunt dels viatgers espanyols de més de 65 anys, no únicament a les persones usuàries de l’IMSERSO.
Una de les característiques més clares del turisme sènior és la seva preferència per viatjar dins d’Espanya. Les persones de més de 65 anys destinen només el 13 % de la seva despesa turística a destinacions internacionals. És a dir, prop del 87 % es fa en destinacions nacionals.
La diferència respecte d’altres generacions és significativa. Els viatgers d’edats intermèdies dediquen el 17,4 % de la seva despesa turística a viatges a l’estranger, mentre que entre els joves de 16 a 29 anys aquest percentatge arriba al 24,2 %.
Aquesta preferència per Espanya es manté al llarg de tot l’any: en cadascun dels mesos del 2025, els turistes sèniors van fer més del 85 % de la seva despesa turística en destinacions nacionals.
La possibilitat d’escollir quan viatjar és un altre dels trets que diferencien els turistes de més de 65 anys. Com que es troben majoritàriament fora del mercat laboral i, en general, no estan condicionats pel calendari escolar, disposen de més flexibilitat que altres grups d’edat.
Aquesta disponibilitat es reflecteix en la distribució de la seva despesa. Els turistes sèniors concentren el 22,1 % de la seva despesa turística en els dos mesos de màxima activitat, davant del 24,6 % de la resta dels viatgers espanyols.
Tot i que la diferència pot semblar reduïda, adquireix rellevància en un sector que busca distribuir la demanda durant més mesos. El turisme sènior pot ajudar a mantenir l’activitat fora de la temporada alta, aprofitar millor les infraestructures i generar valor d’una manera més continuada.
La flexibilitat més gran dels viatgers sèniors afavoreix una distribució més equilibrada de l’activitat turística durant l’any.
En termes absoluts, bona part de la despesa dels turistes sèniors es concentra en els territoris amb més activitat turística, com Barcelona, Madrid, el litoral mediterrani i les Canàries. Tanmateix, el seu pes relatiu és més elevat en diferents províncies de l’interior.
A Sòria, Saragossa i Terol, les persones de més de 65 anys generen més del 20 % de la despesa turística total. Aquest protagonisme podria estar relacionat amb els vincles que alguns viatgers mantenen amb les seves localitats d’origen o amb les de les seves famílies. La seva preferència per espais menys massificats també pot afavorir els viatges a aquests territoris.
Les Canàries també registren una presència destacada de viatgers sèniors. A Tenerife, aquest col·lectiu representa el 20,4 % de la despesa turística, un resultat que CaixaBank Research relaciona amb el clima benigne de l’arxipèlag durant bona part de l’any.

La manera d’organitzar el viatge també presenta diferències. Les persones de més de 65 anys destinen el 6,5 % de la seva despesa turística a les agències de viatges, pràcticament el doble que els viatgers no sèniors, que hi dediquen el 3,3 %.
Els hotels tenen un pes més gran en el pressupost turístic d’aquest grup. La disponibilitat d’una segona residència, relativament freqüent entre els 65 i els 70 anys, disminueix en les franges d’edat més avançades. Aquest canvi pot explicar en part el major recurs a l’allotjament hoteler.
L’efectiu, per la seva banda, conserva un paper important. Les retirades representen el 37 % de la despesa turística de les persones de més de 65 anys, davant del 26,3 % de la resta dels viatgers. En restauració, en canvi, els sèniors gasten proporcionalment menys, mentre que la seva despesa en supermercats es manté en nivells similars.
El turisme sènior ja té un pes rellevant, però encara disposa d’un ampli recorregut. El 2025, les persones de més de 65 anys representaven el 21,1 % de la població espanyola i generaven el 15,6 % de la despesa turística dels espanyols. A més, el 2024 la seva renda anual neta per persona era un 16,2 % superior a la mitjana nacional.
La despesa anual per persona assoleix el nivell màxim entre els 48 i els 54 anys, amb prop de 1.500 euros, i posteriorment disminueix. Entre les persones de més de 80 anys se situa al voltant dels 800 euros. Adaptar les destinacions i els serveis a situacions de salut, capacitats i preferències diverses pot ajudar a mantenir l’activitat viatgera durant més anys.
A més, el pes demogràfic del col·lectiu continuarà creixent. Les projeccions de l’Institut Nacional d’Estadística indiquen que el 2055 el 30,5 % de la població espanyola tindrà més de 65 anys. L’accessibilitat, la seguretat i les experiències personalitzades seran claus per atraure unes generacions que arribaran a aquesta etapa amb una relació cada vegada més habitual amb els viatges.


